"Nuestra mente es cómoda y pensar es cansado, y la mente intenta economizar esfuerzo al máximo, por eso es más fácil el pensamiento corsé." Tomás Navarro (1)
Hi ha gent que diu que no es vacuna "perquè no li dóna la gana". En aquests casos, com que no hi ha arguments, no cal dir res. Debat acabat sense haver començat.
En canvi, sovint, a aquest "no vull" inicial el segueixen arguments concrets. Alguns més o menys sensats, potser molt, i altres podríem dir que curiosos.
Per exemple, un dels arguments no fa referència als efectes de la vacuna o a les característiques del virus, sinó al caràcter prepotent i mafiós de les farmacèutiques que fabriquen les vacunes: "No em vacuno perquè les farmacèutiques són això o allò altre".
Per descomptat, és un argument. Però d'altra banda sembla poc coherent, tenint en compte que aquesta postura en general no es trasllada als altres àmbits de la vida de qui ho argumenta.
Per exemple, segurament aquesta mateixa persona fa servir ordinadors (o telèfons), i sistemes operatius, i programes informàtics, fabricats per les grans màfies tecnològiques. Potser també fa servir el correu Gmail, o el buscador Google, de l'empresa homònima, una multinacional segurament avui molt més perillosa, i amb més poder, que la més deshonesta de les farmacèutiques.
O potser fa servir cotxe, si en té, i llavors gasta una gasolina que comercialitzen les grans petrolieres (o fa servir vehicles elèctrics consumidors de bateries fabricades amb components potser aconseguits per empreses sense escrúpols a països africans, immersos en guerres cròniques a causa d'aquestes extraccions). Fa servir, en definitiva, munts d'objectes, energies i tecnologies controlats per grans multinacionals, les pràctiques de les quals en general són monopolistes i abusives, i sovint també mafioses, fins i tot criminals.
Sí, les farmacèutiques són interessades i mentideres, ningú ho discuteix, però en definitiva "igual" d'interessades i mentideres, o mafioses, que la majoria de les altres empreses que ens proveeixen dels serveis o objectes que fem servir cada dia, des que ens llevem fins que anem a dormir (o fins i tot dormint). Perquè totes tenen el mateix objectiu: enriquir-se.
Tenint en compte que és així, per què actuem nosaltres, llavors, d'aquesta manera selectiva, quan es parla del tema de les vacunes? Per exemple: ¿faríem servir el mateix argument, pel que fa en concret a les farmacèutiques, si patíssim un dolor greu i persistent, i la forma d'alleujar-lo més indicada fos un medicament fabricat per alguna d'aquestes mateixes empreses que fabriquen les vacunes? Tindríem aquest grau de coherència i suportaríem estoicament el dolor?
I si tenim la mala sort de ser diabètics, renunciaríem a les injeccions d'insulina pel mateix motiu? I a la quimioteràpia si tenim un càncer? Etc.
És veritat que hi ha medicaments que són "basura", molt poc útils. I altres que són fins i tot clarament nocius. I és una vergonya que se'n toleri la seva comercialització, sobretot en el cas dels segons. Però també hi ha molts medicaments que ens permeten superar malalties i tenir millors condicions de vida. I resulta que els medicaments (els dolents, però també els bons), a diferència de les herbes remeieres, els fabriquen les farmacèutiques, algunes de les quals són les mateixes que també fabriquen les vacunes contra la Covid que avui hi ha al mercat.
Per descomptat, es pot estar en contra de les vacunes contra la Covid per altres motius. Avui m'he limitat a parlar d'aquest en concret, només pel fet que m'he trobat alguna persona que me l'ha exposat, com a justificant de la seva oposició a vacunar-se. I resulta que no eren precisament persones que visquessin en cabanes, de manera autosuficient i sense cap tecnologia.
Tots tenim contradiccions. Segurament és impossible, viure sense contradiccions. Però suposo que com a mínim està bé que intentem ser-ne conscients, de les nostres. De vegades, algunes vegades (no dic que sempre), pel que fa a l'argument que he exposat al principi, sembla que al darrere de segons quines oposicions (a les vacunes), el que s'endevina són coses tan elementals i humanes com la inseguretat, o la por. I a partir d'aquestes emocions negatives sembla que llavors emergeix la necessitat de buscar l'argument, l'excusa, per dissimular aquesta incomoditat, i alhora justificar la pròpia postura. Que sigui una o altra, l'excusa, això ja és secundari.
Per acabar: ¿amb tot això vull dir que ens hàgim d'empassar qualsevol explicació i proposta de vacunació que facin les farmacèutiques, i que avalin els governs? Per descomptat que no, de cap manera, aquest és un altre tema. L'únic que vull dir és que, si és possible, hauríem d'intentar no fer sopes o purés, amb els arguments sobre aquest tema (siguin favorables o desfavorables, els arguments).
(1) La Vanguardia / La Contra, 28/09/2021