6 d’oct. 2021

Sobre la solidaritat petita i l'expandida

"La pandèmia ha deixat morts, malalts, seqüeles (...) però també ha provocat situacions de major marginalitat i pobresa, i aquesta és la pitjor de les malalties que podem tenir." Jaume Padrós (1)

Tant si ets partidari de la vacuna contra la covid, com si tens algun dubte, o t'hi oposes obertament, en els tres supòsits pot ser que també pensis que és una hipocresia i una injustícia, que aquí ens preocupem tant d'aquest tema mentre que alhora, a alguns països, no hi ha ningú vacunat, o senzillament tenen emergències mèdiques desateses molt més urgents que la gestió de la covid.

De fet, aquest és un dels arguments que durant mesos vaig fer servir jo, per no vacunar-me: m'irritava aquesta manipulació de la paraula "solidaritat", omnipresent a l'hora d'intentar convèncer la gent per tal que es vacunés. Per això no em vacunava, tot i que és ben obvi que la meva no vacunació, si era una protesta, era una protesta del tot inútil: no aportava cap benefici a la gent d'aquests altres països, ni pel que fa a la gestió de la covid, ni pel que fa a la gestió d'altres problemes sanitaris o mèdics potser encara més greus.

Quan vaig decidir vacunar-me va ser sobretot (ja ho he dit altres vegades), per una qüestió de comoditat, deslligada d'aquest plantejament solidari global. Volia facilitar-me la vida, la meva socialització (o les meves activitats socials, que potser no és ben bé el mateix). I també em vaig decidir, és veritat, perquè em feia por (i vergonya avançada), la possibilitat d'acabar ingressat en un hospital si agafava la covid amb simptomatologia greu, cosa estadísticament més probable que estant vacunat. En resum: irritació, vergonya i por, però no "solidaritat en moviment": sense vacunar o vacunat, pel que fa al tema de la solidaritat global la meva aportació seguia sent zero.

Si em queixo de la insolidaritat internacional pel que fa a la gestió de la covid (o d'altres problemes mèdics i epidèmics), si vull fer alguna cosa més, a banda de queixar-me (queixar-se és fàcil), una opció és contribuir a alguna iniciativa "que ja estigui actuant". Per exemple, la feina d'una organització com Metges Sense Fronteres. 

Per descomptat, si fas una contribució a Metges Sense Fronteres és probable que els diners no els destinin a cap actuació relacionada amb la covid, perquè poden considerar, amb bon criteri, que "on sigui, en el moment concret que sigui", hi ha urgències mèdiques més urgents. Un aclariment: si parlo d'aquesta organització en concret és perquè la conec més que altres, en tinc més referències. 

Continuo. Recordo alguns anuncis (també un de Metges Sense Fronteres), que diuen: "Envia un SMS al número tal, per contribuir a la feina d'aquesta entitat". Per descomptat, quan parlo de contribucions econòmiques no em refereixo a això, a aquestes coses que sobretot tenen la funció, per a qui envia l’SMS, d'alleujar-se una mica la consciència: "Ja he fet alguna cosa!" Dediques un euro a la solidaritat, i després potser te'n vas a dinar i te'n gastes quinze, o et compres unes sabates i te'n gastes cinquanta, o te'n vas de viatge i te'n gastes cinc-cents...

Torno a l'inici. Tant si estem o no vacunats (tant si ens hem vacunat o no ens hem vacunat per un motiu o un altre), en qualsevol dels casos, si en les nostres argumentacions, sigui de forma tangencial o principal, hi ha alguna referència, per petita que sigui, no només "a la petita solidaritat" (grupal, local o estatal), sinó també a la desigualtat global, com ho gestionem, això? ¿Ens plantegem llavors potser fer alguna cosa efectiva, o ja ens està bé, amb la queixa, o "amb l'euro de l’SMS", acompanyats de l'argumentació que resoldre aquesta injustícia és cosa dels governs i organismes internacionals (cosa que també és del tot certa), i que per tant no tenim responsabilitats personals?

(Seguint l'exhortació evangèlica relativa al que ha de saber la mà dreta o l'esquerra sobre el que fa l'altra, ara em sembla més pertinent o preferible no dir res de mi mateix, pel que fa a aquest tema; si algú vol imaginar una cosa, o una altra, és cosa seva)

--
(1) El Jardí (diarieljardi.cat), octubre 2021