Cites sobre la memòria, continuació

"No existe una historia que no empiece por una familia, que no pase por alguna familia, que no hable de su formación y descomposición. Y es que la familia es un contenedor en el que las virtudes y los vicios de los seres humanos se funden y se confunden."
Domenico Starnone. La Vanguardia, 12/8/2020

"Las personas se mueren y el mundo que vivieron desaparece con ellas en un apocalipsis invisible."
Antonio Muñoz Molina. El País, Babelia, 22/9/2018

"En la ignorancia se vive más feliz."
Guillermo Toledo. El País, 19/4/2020

"La nostalgia, como siempre, había borrado los malos recuerdos y magnificado los buenos."
Gabriel García Márquez

"No estic segura que vulguin reviure el passat. No sé ni si voldran llegir la llibreta o els farà massa mal."
Ada Castells. "Mare", La Campana, 2019 (p. 224)

"Els records són com gossos abandonats, errants, ens encerclen, ens esguarden, panteixen, udolen aixecant el morro a la lluna; els voldries fer fora, però no se’n van, et llepen la mà amb avidesa, i si t’hi gires d’esquena, et mosseguen."
Imre Kertész

"Toda la memoria es una invención, nos contamos lo que nos ocurre en la vida. Nuestra memoria se parece más a un cuadro que estamos pintando que a una serie de fotogramas." 
Mariano Sigman. La Vanguardia, 11/10/2022

"De la combinació del que som, del relat que edifiquem de nosaltres mateixos i de la relació que té amb el que dissenyen els altres sorgeix la construcció de la història personal. Tots actuem seguint una línia de correspondència directa amb el nostre passat, amb el que hem sigut."  
Joan Julibert. El poder de la mentida. Edicions Saldonar, 2018 (p. 14)

"Confiamos cuando la historia que nos contamos a nosotros mismos nos viene a la mente con facilidad y no hay en ella contradicciones ni escenarios que se opongan. Pero ni la facilidad ni la coherencia garantizan que una creencia mantenida con confianza sea verdadera. La máquina asociativa está hecha para suprimir la duda y suscitar ideas e información que sean compatibles con la historia dominante en el momento. (...) Por eso no es sorprendente que muchos de nosotros seamos tan propensos a tener una gran confianza en intuiciones infundadas." 
Daniel Kahneman. Pensar rápido, pensar despacio. Debolsillo / Penguin Random House, 2012 (p. 313)

"No todas las verdades se pueden decir: unas porque me importan a mí, otras porque al otro." 
Baltasar Gracián. Oráculo manual y arte de prudencia. 

"Els qui busquen la veritat mereixen el càstig de trobar-la". 

Santiago Rusiñol

(quan no s'esmenten, és perquè d'algunes cites no vaig anotar i ara no recordo la publicació d'on les vaig treure)

Sobre la memòria

"La memòria, quan funciona, fa allò que li pertoca: deformar."
Jordi Amat

"La memòria s’assembla a una biblioteca en desordre alfabètic i sense les obres completes de ningú."
Joseph Brodsky

"Recordar és tornar a cordar bocins de la vida viscuda i fer-ne un collar de meravelles. O de fantasies."
Josep Piera

(Rodamots.cat, setmana de 14 al 19 de novembre de 2022)

L'IMPU

L'Institut Municipal de Psiquiatria d'Urgència de Barcelona, IMPU, anys 70. Foto inclosa a 'Un segle d'assistència psiquiàtrica municipal a Barcelona', de Josep M. Costa i Molinari (Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Catalunya, novembre de 2006).  

Les instal.lacions de l'antic l'IMPU actualment (Centre Educatiu de Justícia Juvenil Can Llupià). Foto del Google Maps.

Uns comentaris sobre l'IMPU:

http://horitzontal.blogspot.com/2022/11/impu.html

Més llibres

Altres llibres que m'he trobat darrerament: 'Historia de un alemán', de Sebastian Haffner, 'Diario', de Hélène Berr, ''Visión de la memoria', de Tomas Tranströmer, 'Cómo me convertí en un estúpido', de Martin Page, 'El amor del revés', de Luisgé Martín... 

I sobretot, Sapiens', de Yuval Noah Harari, una meravella. Un bon descobriment, i a sobre també "regalat", del carrer. El vaig llegir en pocs dies, i quan vaig acabar, vaig tornar a començar des del principi, més a poc a poc... Ara estic a mig llibre d'aquesta segona lectura més reposada. 

Escucha hombrecito

Trobo pel carrer el llibre, 'Escucha hombrecito', de Wilhelm Reich. El fullejo i em sembla un text sense gens d'interès. Pamfletari, i fins i tot vulgar. Perquè d'altres llibres de Wilhelm Reich se'n pot discrepar del contingut, fins i tot del tot, però tenen una coherència i solidesa, dins del seu sistema de pensament. Aquest és una altra cosa, i en sentit negatiu. 

L'únic que me n'agrada, i molt, és aquesta il.lustració (si no hagués sigut per aquest dibuix, segur que no hauria dit res del llibre):

D'altra banda, m'imagino que el dibuix no correspon a l'edició original, sinó que és una incorporació de l'editorial Bruguera en aquesta edició seva en castellà, amb el propòsit de fer el llibre una mica més atractiu (cosa que bona falta li fa). És a dir, que Bruguera (si no m'equivoco, si és així), va millorar aquest llibret de Wilhelm Reich...

Al llibre hi ha altres il.lustracions del mateix autor (no tan reeixides com la que he afegit aquí), però ni als dibuixos, ni als crèdits inicials, no es diu de qui són. Cosa d'altra banda gens estranya, ja que sovint, llavors era el costum de Bruguera.

Un recordatori de primera comunió

El recordatori de la primera comunió d'aquesta nena el 1929 el vaig trobar a dins d'un patracol del teòleg Hans Küng (òbviament, publicat moltes dècades més tard, perquè quan aquesta nena va fer la primera comunió Hans Küng només tenia un any). El llibre me'l vaig trobar pel carrer fa uns mesos, amb altres llibres de teologia (escampats per terra, al costat d'un contenidor).

Sis nits d'agost

He vist 'Sis nits d'agost' (Ventura Durall, 2022). Decepció absoluta: un personatge (i en concret un moment de la seva vida) amb el qual es podria haver fet un gran relat, una gran pel.lícula, i n'han fet un bunyol. Un telefilm-culebrot molt dolent.

És una llàstima, perquè hi ha parts de la pel.lícula interessants i amb voluntat de fidelitat històrica, però com que mitja pel.lícula (o tres quartes parts) és una pura invenció, fins i tot les parts interessants queden malmeses, perquè no saps mai fins a quin punt arriba la invenció, la contaminació.

A veure: si estàs parlant d'algú real, és lleig, deshonest, anar-te inventant capítols i aspectes d'aquest algú. A més, és educativament deplorable (i censurable), perquè la gent jove, que no té ni idea de qui va ser en Xirinacs, amb aquesta pel.lícula es quedarà amb una imatge d'ell en bona part falsa (a causa de la falta de respecte del guionista). En resum: una calamitat i una estafa.

Per acabar-ho d'empitjorar, a sobre les interpretacions són força lamentables. També la del Manel Barceló com a Xirinacs (cosa que em sap greu, perquè en Barceló és un paio que em cau bé).

És clar, suposo que aquest bunyol em decep encara més a causa del meu interès, des de fa dècades, pel tema de com gestionem el final de la nostra vida. Per aquest interès per la gestió del final de la vida, i per l'interès més general pels relats històrics amb voluntat de ser fidels, o tan fidels com sigui possible, a la realitat. 

D'altra banda, pel que fa a la forma concreta de morir d'en Xirinacs, i al marge de la pel.lícula (tot i que el tema també hi surt), em sembla curiosa la gran preocupació d'algunes persones sobre si en Xirinacs es va o no suïcidar. És a dir, els comentaris sobre "si fer això o allò" és o no és un suïcidi, on és el llindar, etc. Ho trobo bastant ridícul, perquè el que sembla que està clar és que ell havia decidit que no volia seguir vivint, de manera que, a partir d'aquí, el que fes exactament per tal d'aconseguir en un moment determinat el seu propòsit, morir-se, trobo que és molt secundari.

De fet, trobo que aquesta controvèrsia, "suïcidi sí o no", té una mena de solatge religiós, a causa de l'estigma que encara pesa sobre aquesta eventual decisió, i no només entre la gent religiosa (em refereixo a casos com el d'en Xirinacs; el tema del suïcidi en general per descomptat és força més complicat i delicat). Però bé, aquesta ja és una altra història, avui el tema era la peli, i ja l'havia enllestit.

--
PD: De vegades penso que en Xirinacs va morir "massa tard"... Perquè si hagués mort abans, per exemple després de les seves etapes primer plantat davant de la Model i després dret al Senat, hauria quedat d'ell una imatge molt més impecable. Els anys següents, el seu personalisme va anar contaminat les seves iniciatives, i les mateixes iniciatives es van anar fent més erràtiques. De fet, en el seu escrit de comiat jo hi veig una persona molt narcisista, que atorga a la seva persona i a la seva mort una transcendència que sobretot és una invenció o desig seus (això sí, compartits pels seus "incondicionals"). Bé, ja passen, aquestes coses, i és que no és fàcil, després de moments d'excel.lència (la Model, el Senat), mantenir el nivell...

Cites sobre la memòria, la realitat i la història / 3

"No sé si alguno de ustedes se imaginó que la memoria, que el cerebro tiene una cajita donde guarda los recuerdos. Bueno, nada más alejado de la realidad que eso." 
Facundo Manes. Aprendemosjuntos.elpais.com, 5/9/2019

"A pesar del paso del tiempo, no temo incurrir en graves inexactitudes, porque a lo largo de la vida he tomado notas."
Isabel de Romeu. 'El Zorro', Isabel Allende. Rando House Mondadori, 2005

"Siempre lo anoto todo, y en especial los detalles menores, esos que podría acabar por olvidar." 
Baldassare Embriaco. 'El viaje de Baldassare', Amin Maalouf. Alianza Editorial, 2000

"Dicho lo cual, yo, que dudo de todo, ¿cómo no iba a dudar igualmente de mis dudas?" 
Baldasare Embriaco

Cites sobre la memòria, la realitat i la història / 2

"Hay una variedad infinita de modos mediante los que se nos pueden colar razonamientos incorrectos e información errada." 
Daniel J. Levitin. La mentira como arma, Alianza Editorial, 2019 (p. 231)

"La memoria es frágil y caprichosa, cada uno recuerda y olvida según su conveniencia. El pasado es un cuaderno de muchas hojas, donde anotamos la vida con una tinta que cambia según el estado de ánimo."
Isabel de Romeu. 'El Zorro', Isabel Allende. Rando House Mondadori, 2005

"Uno se miente tan a menudo... Yo lo hago, sin duda. Y temo que lo que permanezca sea la verdad que me invento." 
Charles Choiseul de Praslin. 'Las fiebres de la memoria', Gioconda Belli, Seix Barral / Planeta, 2019 (p. 94)

"Las historias de los ancestros son con frecuencia huidizas. Se escapan como el humo por la alta chimenea del tiempo." 
Charles Choiseul de Praslin (p. 353)

"El sesgo de confirmación es nuestro irritante hábito de centrar la atención, como un misil dirigido por láser, en cualquier mínima evidencia que refrende lo que ya pensamos, ignorando a la ligera aquellas otras, posiblemente mucho más abrumadoras, que sugieran que íbamos totalmente desencaminados." 
Tom Phillips. El Mundo, 9/7/2019

"Construimos la mejor historia posible partiendo de la información disponible, y si la historia es buena, la creemos. Paradójicamente, es más fácil construir una historia coherente cuando nuestro conocimiento es escaso, cuando las piezas del rompecabezas no pasan de unas pocas. Nuestra consoladora convicción de que el mundo tiene sentido descansa sobre un fundamento seguro: nuestra capacidad casi ilimitada para ignorar nuestra ignorancia." 
Daniel Kahneman. Pensar rápido, pensar despacio. Debolsillo / Penguin Random House, 2012 (p. 263)

"También hay que someter a crítica la memoria, los testimonios de los testigos. (...) si sacralizas la memoria, sacrificas la verdad." 
Javier Cercas. 'Historia y ficción. Conversaciones con Javier Cercas'. Justo Serna. Punto de Vista Editores, 2019 (p. 229)

"Recordamos lo que recordamos, que no siempre es lo que vivimos ni lo que pasó." 
Javier Cercas (p. 234)

"El pasado es lo que recuerdas, lo que imaginas recordar, lo que te convences en recordar, o lo que pretendes recordar."
Harold Pinter

"Por más que creyera razonablemente en sí mismo, procuraba no creerse demasiado, no asentir con demasiada facilidad a lo que pensaba, pues sabía cómo las palabras de nuestra mente gustan de aliviarnos y reconfortarnos al tiempo que nos engañan." 

Martin Page. Cómo me convertí en un estúpido. Círculo de Lectores, 2003 (p. 13)

"Hay historias que es mejor no buscar porque luego las encuentras y te mareas." 
Plàcid Garcia-Planas, La Vanguardia, 19/02/2022

Cites sobre la memòria, la realitat i la història

"Els homes no poden dir com s'ha esdevingut una cosa, sinó tan sols com creuen ells que s'ha esdevingut." 
Georg Christoph Lichtenberg. Quaderns de notes. Edicions de la Ela Geminada, 2012 (p. 81)

"Les falsedats més perilloses són veritats lleugerament distorsionades."  
G. C. Lichtenberg (p. 193)

"La memòria és selectiva i es transforma, com l'energia. En aquesta selecció i transformació hi tenen un paper important els patrons de conducta apresos i els mites que incorporem al llarg de la vida."
Joan Julibert. El poder de la mentida. Edicions Saldonar, 2018 (p. 15)

"Quantes mentides deuen formar part del nostre patrimoni comú, només pel fet que no hi ha hagut cap relat que les hagi desmentit mai?" 

J. Julibert (p. 17)

"L'experiència troba en el record una font inesgotable de recursos. I això, en part, és gràcies a la capacitat de la imaginació a l'hora d'omplir els espais en blanc de l'existència amb episodis que, en veritat, són mera inventiva." 
Jordi Solà Coll. 'La mirada perifèrica', Editorial Afers, 2021 (p. 55)

"La rellevància d'un fet té relació directa amb el pes específic que ocupa en la memòria." 
J. Solà Coll (p. 92)

"El passat s'ha convertit en matèria revisable i en arma política. No cal escandalitzar-se gaire. Sempre s'ha reescrit la història amb més o menys grolleria pel poder de torn."
Daniel Fernández, La Vanguardia, 11/03/2019

"En poques paraules, les percepcions d'un observador són modelades inconscientment per les seves percepcions anteriors." 
Siri Husvedt. Els miratges de la certesa. Edicions 62, 2021 (p. 60)

"Encara em pregunto per què la gent està tan segura de les coses. El que sembla que comparteixen és la certesa. Gairebé tota la resta encara està pendent." 
S. Husvedt (p. 244)

"Una mentida emocionant pot eclipsar una veritat anodina." 
Aldous Huxley

Actualització (covid)