Llegeixo "El carretó dels gossos", de la Mercè Núñez, supervivent de Ravensbrück. Feia temps que el tenia a la llista de lectures pendents. Finalment m'he decidit (n'he tret un exemplar de la biblioteca).
Començo a llegir-lo i, al cap d'unes quantes pàgines, de cop em quedo bocabadat. Quan l'autora parla de la seva implicació en la resistència francesa, i de la posterior detenció, interrogatori i deportació, esmenta entre altres persones "l'Almagro", un company de la resistència, també republicà espanyol, també detingut i deportat llavors.
L'Almagro! Fa mig any aquest nom no m'hauria dit res, però fa uns mesos vaig conèixer, per casualitat, la seva germana, la Maria, una dona de 99 anys, amb el cap perfectament clar, un prodigi de vitalitat i lucidesa (a més, conserva la suficient empenta i autonomia per ser capaç de seguir vivint sola). (1)
La Maria, que quan parla del seu germà és sempre per fer-ne elogis. I la veritat sigui dita, la Maria no és una persona que faci elogis de manera gratuïta, al contrari: per exemple, del seu pare, també republicà, també exiliat, la Maria no en fa cap elogi. No en té bons records, i no ho amaga.
L'Almagro, el Pere Almagro, el germà de la Maria, exhaust i molt malalt, va morir a Dachau el 21 març de 1945, poc abans de l'alliberament del camp (29 d'abril). El maig de 1944 havia sigut detingut com a membre de la 5a Agrupació de Guerrillers Espanyols que actuava Carcassona, i va arribar al camp ja en males condicions, després d'haver sigut torturat brutalment per la Gestapo (a més, també arrossegava les seqüeles d'una ferida a la cama rebuda durant la Guerra Civil). (2)
Després de llegir el llibre de la Mercè Núñez, més endavant, busco a Arolsen Archives (collections.arolsen-archives.org) si hi ha informació sobre el Pere Almagro, i la trobo (amb "Pedro", que és com surt als documents). En total poca informació, quatre fitxes, en una de les quals, amb data 3/8/1944, s'esmenten les seves pertinences a l'arribada (o poc després de l'arribada) a Dachau: 1 parell de sabates, 3 mitjons, 1 brusa, 1 pantaló, 2 camises, 1 calçotets.
Després d'aquestes troballes, un dia li pregunto a la Maria (fins aquest moment no n'hi havia dit res), si sap alguna cosa del llibre de la Mercè Núñez, i em diu que no. De manera que en compro un, i li duc, junt amb la informació de l'Arolsen Archives. Uns dies després, la telefono, i em diu que llegint-ho s'ha entristit i plorat molt. Però que alhora m'ho agraeix, perquè de l'última etapa del seu germà en sabia molt poca cosa.
També li agrada, és clar, veure que la gran opinió que ella té del seu germà, era compartida pels companys de la resistència i la deportació ("No podia ser d'una altra manera", em diu). La Mercè Núñez, a "El carretó dels gossos", tracta el germà de la Maria de manera molt càlida i elogiosa.
A "Els catalans als camps nazis", la Montserrat Roig ja havia recollit també una breu referència al Pere Almagro d'aquest tipus, elogiosa (la informació d'aquest llibre de la Montserrat Roig la Maria sí que la coneixia).
Al finalitzar la guerra, el torturador del germà de la Maria va ser jutjat, condemnat a mort i executat, com a responsable dels assassinats i brutals tortures que havia comès. La Maria, que no ho sabia, després de llegir-ho a "El carretó dels gossos", em diu que li agrada saber-ho.
--
Un fragment de "El carretó dels gossos":
"Aleshores en Bach, engegant enlaire les bones maneres i el vernís d'home ben educat, torturava amb freda ferocitat, buscava el lloc on fa més mal, no reculava davant l'assassinat. Lligà a una biga el jove Cathalà i calà foc al mas, on es rostí viu. Matà a garrotades en Ballester, amb el punt final d'una bala al crani. No sé el que li féu, a l'Almagro; però tots, en veure'l tornar de l'interrogatori, comprenguérem que venia ferit de mort." (p. 19, 20)
La fitxa esmentada més amunt amb la informació sobre la roba:
Foto de la placa dedicada a les quatre persones nascudes a San Roque, entre elles el germà de la Maria, i que van anar a parar a camps nazis.
--
(1) Pedro/Pere Almagro va néixer a San Roque el 10/5/1913, i va arribar a Barcelona amb els seus pares segurament el 1920. La Maria ja va néixer a Barcelona.
(2) Sobre l'etapa a la resistència, trobo aquesta referència d'Alberto Marín Valencia, a "Españoles en la resistencia francesa 1940-1945" (Universitat de Barcelona, 2019). Diu: "La resistencia 'audesa' tuvo la suerte de contar con guerrilleros españoles provenientes, la mayor parte, de los Grupos de trabajadores extranjeros instalados en nuestro departamento (...) La lucha clandestina cada vez se complica más en el Departamento. Pero a pesar de ello, los guerrilleros redoblan su actividad (...) el 20 de mayo, un destacamento del maquis de Sainte-Colombe ataca un camión y mueren catorce alemanes. (...) La actividad represiva se acentúa. La oficial de enlace Mercedes Núñez es arrestada y deportada al campo de Ravensbrück; Amantegui y Pedro Almagro son deportados a Dachau; José Ballester Soler es asesinado por la Gestapo en Limoux." (p. 209 i 216)