"Em sembla superflu afegir que cap dels fets no és inventat." Primo Levi (1)
Entre les persones interessades en la literatura sobre l'Holocaust i els camps nazis cadascú té les seves preferències. Per exemple, si jo haig de triar un autor, només un, trio Primo Levi, tant pel seu llibre més conegut, "Si això és un home", escrit poc després de ser alliberat de Monowitz (un camp depenent d'Auschwitz), com per l'assaig "Els enfonsats i els salvats", escrit quaranta anys més tard.
Sobre l'Holocaust s'han escrit moltíssims llibres, d'interès desigual, d'una banda a causa de la informació aportada, i d'una altra de la qualitat literària dels escrits. Tant des d'un punt de vista com de l'altre, considero que Primo Levi assoleix l'excel.lència. (2)
Quan després d'haver-ne sentit a parlar molt, finalment vaig llegir "K.L. Reich", el relat de Joaquim Amat-Piniella sobre el seu pas primer per Mauthausen (i després per alguns camps menors dependents de Mauthausen però menys durs), vaig tenir una decepció. De fet, no el vaig acabar, i alguna estona que vaig intentar reprendre'n la lectura, no ho vaig aconseguir. Sobretot, el que se'm feia estrany era el format de novel.la triat, considero que un desencert (la seva intenció es veu que era, així, fer un relat més proper i fàcil).
Hi ha textos que són valorats, més que pel contingut del text, perquè és una determinada persona qui els ha escrit. Sobretot això passa quan l'autor pertany a un determinat col.lectiu, i és "la pertinença al col.lectiu" allò que el situa en el focus d'interès.
Considero que "K.L. Reich" és una obra d'aquest tipus, valorada aquí sobretot perquè l'autor és d'aquí, i que en canvi, en un altre lloc, en un altre país, si l'obra és coneguda, segurament genera poc interès. Perquè no té la qualitat literària ni la capacitat "universalitzadora" que tenen els llibres de Primo Levi (o, per posar altres exemples de literatura sobre els camps nazis i l'Holocaust, els de Jorge Semprún, Viktor Frankl, Imre Kertész i alguns altres, no molts). (3) (4)
D'altra banda, considero que els llibres de testimonis com el d'Amat-Piniella són també necessaris. Més ben dit, imprescindibles. Encara que tinguin una qualitat limitada, el seu valor com a contribució "a l'acumulació de testimonis" és molt important (en casos així, "la quantitat" també compta, també és rellevant, precisament perquè la història explicada és una història "de quantitats immenses de crueltats, morts i sofriments"):
"Escriure i reescriure l'Holocaust perquè tot allò que va passar no torni a repetir-se. (...) Joaquim Amat-Piniella ja és mort, però la seva paraula resta". Jordi Castellanos (5) (6)
--
(1) Última frase del prefaci de "Si això és un home".
(2) Si aquí no faig una diferenciació entre "l'Holocaust" (l'extermini programat i generalitzat de jueus), i els "camps nazis de treball o extermini", és només per simplificar l'argumentació que avui m'interessa, però òbviament aquesta simplificació és molt incorrecta.
(3) És normal que ens interessem "pels autors de casa nostra". Però també hem de procurar que el fet aquest, que siguin d'aquí, no ens distorsioni les nostres valoracions. Ja que si ens despistem, ens pot passar que ens entretinguem amb un text "d'algú dels nostres" (precisament "perquè és dels nostres"), i alhora, potser, ens estiguem perdent, o no concedint prou atenció, a textos molt més consistents i potencialment més enriquidors, de gent de fora. Malauradament, aquests biaixos localistes, i al capdavall "empobridors", ens afecten més del que ens pensem, segurament a tots...
(4) Si hagués de triar un text sobre els camps nazis escrit per algú d'aquí, no triaria el d'un testimoni (com Amat-Piniella, o la Neus Català), sinó el de la Montserrat Roig (nascuda un any després del final de la Segona Guerra Mundial), autora de "Els catalans als camps nazis". Malgrat l'àmbit restringit del llibre, considero que, paradoxalment, potser suposa una contribució més gran i més sòlida al coneixement i la denúncia dels experiments concentracionaris i genocides nazis que no, tal com he dit, l'obre sens dubte benintencionada, i també sens dubte absolutament honesta, d'Amat-Piniella.
(5) Fragment del pròleg de "Les llunyanies. Poemes de l'exili (1940-1946)", de Joaquim Amat-Piniella (Ed. Columna-L'Albí, 1999). Segons la cita de:
https://catalaalcata.blogspot.com/2012/06/amat-piniella-lhora-blanca.html
(6) Al marge del llibre "K.L. Reich", la contribució d'Amat-Piniella al coneixement de la realitat dels camps nazis va ser immensa. Va ser un dels fundadors de l'associació "Amical de Mauthausen". Va estar molt en contacte amb la Montserrat Roig durant l'elaboració del llibre "Els catalans als camps nazis", publicat quan ell ja havia mort (la Montserrat Roig li va dedicar el llibre). Sobre la relació entre Amat-Piniella i Montserrat Roig:
http://www1.memoria.cat/amat/content/amat-piniella-i-montserrat-roig-0
[corregit/ampliat el 31 d'agost]
29 d’ag. 2020
28 d’ag. 2020
El José Vicente
Llegeixo "El impostor", de Javier Cercas, i penso en el José Vicente.
Llegeixo un article sobre la falsificació de partides de naixements amb l'objectiu de salvar vides de jueus duta a terme per uns claretians de París, durant l'opcupació alemanya, i penso en el José Vicente. (1)
Llegeixo un altre article que explica que hi va haver persones als camps nazis que, convençudes que no en sortirien vives, van escriure petits textos explicant el que passava, i van enterrar els textos al mateix camp, amb l'esperança que algun dia algú els trobés, i així ningú no pogués negar el que havia passat. I penso en el José Vicente. (2)
Llegeixo alguns articles sobre Francesc Boix, que es va jugar la vida per treure fotos de Mauthausen (amb el mateix objectiu, que es conegués el que havia passat, i els culpables no quedessin impunes). I penso en el José Vicente.
Torno a veure el documental "Nit i boira", d'Alain Resnais. I penso en el José Vicente.
Rellegeixo algunes pàgines de "Els catalans als camps nazis", de la Montserrat Roig. I penso en el José Vicente.
Torno a llegir la poesia "Mort a Ravensbruck", també de la Montserrat Roig. I penso en el José Vicente. (3)
Miro el meu prestatge amb els llibres de Primo Levi, Jorge Semprún, Imre Kertész, Viktor Frankl i altres autors que han escrit sobre els camps nazis i l'Holocaust (i alhora recordo els llibres que he llegit sobre l'Holocaust prestats de biblioteques). I penso en el José Vicente.
Recordo les pel.lícules "La zona gris" (Tim Blake Nelson, 2001), "La solució final" (Frank Pierson, 2001), "Negació" (Mick Jackson, 2016), "Hannah Arendt" (Margarethe von Trotta, 2012), "L'àngel de Budapest" (Luis Oliveros, 2011), "El gran dictador", "La vida és bella"... I penso en el José Vicente.
I sobretot, recordo "La llista de Schindler", i penso molt en ell. Perquè aquesta pel.lícula l'apassionava especialment. Li agradava parlar-ne sempre que venia a tomb, i fer-la servir a les seves classes...
Les meves lectures o visionats de pel.lícules relacionades amb el nazisme i l'Holocaust sempre em porten a pensar en el José Vicente. I des del dia que ell va morir, encara més. Perquè ara sé que no podré seguir comentant amb ell el que em vindria de gust comentar sobre les meves noves lectures o visionats de pel.ícules sobre aquest tema.
El José Vicente Mestre era una gran persona. El vaig conèixer el 1998, i durant més de vint anys, els espais, projectes i moments que vam compartir van ser sempre estimulants, agradables, enriquidors. Sempre amb la filosofia (s'autodefinia com a Kantià), l'Holocaust i l'educació com a temes recurrents.
--
(1) Los falsificadores de Dios
https://elpais.com/elpais/2020/08/04/eps/1596537493_343427.html
(2) Reyes Monforte: "Auschwitz no tolera bien la ficción"
https://www.lavanguardia.com/cultura/20200813/482133221462/reyes-monforte-auschwitz-postales-del-este.html
(3) Montserrat Roig. Mort a Ravensbruck
http://www.viulapoesia.com/pagina_2.php?itinerari=9&tipus=1&subtipus=2&idpoema=308
Llegeixo un article sobre la falsificació de partides de naixements amb l'objectiu de salvar vides de jueus duta a terme per uns claretians de París, durant l'opcupació alemanya, i penso en el José Vicente. (1)
Llegeixo un altre article que explica que hi va haver persones als camps nazis que, convençudes que no en sortirien vives, van escriure petits textos explicant el que passava, i van enterrar els textos al mateix camp, amb l'esperança que algun dia algú els trobés, i així ningú no pogués negar el que havia passat. I penso en el José Vicente. (2)
Llegeixo alguns articles sobre Francesc Boix, que es va jugar la vida per treure fotos de Mauthausen (amb el mateix objectiu, que es conegués el que havia passat, i els culpables no quedessin impunes). I penso en el José Vicente.
Torno a veure el documental "Nit i boira", d'Alain Resnais. I penso en el José Vicente.
Rellegeixo algunes pàgines de "Els catalans als camps nazis", de la Montserrat Roig. I penso en el José Vicente.
Torno a llegir la poesia "Mort a Ravensbruck", també de la Montserrat Roig. I penso en el José Vicente. (3)
Miro el meu prestatge amb els llibres de Primo Levi, Jorge Semprún, Imre Kertész, Viktor Frankl i altres autors que han escrit sobre els camps nazis i l'Holocaust (i alhora recordo els llibres que he llegit sobre l'Holocaust prestats de biblioteques). I penso en el José Vicente.
Recordo les pel.lícules "La zona gris" (Tim Blake Nelson, 2001), "La solució final" (Frank Pierson, 2001), "Negació" (Mick Jackson, 2016), "Hannah Arendt" (Margarethe von Trotta, 2012), "L'àngel de Budapest" (Luis Oliveros, 2011), "El gran dictador", "La vida és bella"... I penso en el José Vicente.
I sobretot, recordo "La llista de Schindler", i penso molt en ell. Perquè aquesta pel.lícula l'apassionava especialment. Li agradava parlar-ne sempre que venia a tomb, i fer-la servir a les seves classes...
Les meves lectures o visionats de pel.lícules relacionades amb el nazisme i l'Holocaust sempre em porten a pensar en el José Vicente. I des del dia que ell va morir, encara més. Perquè ara sé que no podré seguir comentant amb ell el que em vindria de gust comentar sobre les meves noves lectures o visionats de pel.ícules sobre aquest tema.
El José Vicente Mestre era una gran persona. El vaig conèixer el 1998, i durant més de vint anys, els espais, projectes i moments que vam compartir van ser sempre estimulants, agradables, enriquidors. Sempre amb la filosofia (s'autodefinia com a Kantià), l'Holocaust i l'educació com a temes recurrents.
--
(1) Los falsificadores de Dios
https://elpais.com/elpais/2020/08/04/eps/1596537493_343427.html
(2) Reyes Monforte: "Auschwitz no tolera bien la ficción"
https://www.lavanguardia.com/cultura/20200813/482133221462/reyes-monforte-auschwitz-postales-del-este.html
(3) Montserrat Roig. Mort a Ravensbruck
http://www.viulapoesia.com/pagina_2.php?itinerari=9&tipus=1&subtipus=2&idpoema=308
Subscriure's a:
Missatges (Atom)