Passen un documental sobre el Miguel Delibes (fa mesos, TV2). Els fills i les filles parlen d'ell, i també algunes altres persones. Diuen, coincideixen, que el material de tot el que escrivia era el que veia, i entre els diferents exemples que posen es refereixen als orígens de "Los santos inocentes".
Expliquen que a Delibes el van convidar a Extremadura uns parents, i ell hi va estar una temporada, fent el que feia sempre: mirar, observar, escoltar, prendre notes. Després, més tard, aprofitant els seus records i notes, va escriure el llibre, "la novel.la", però va tenir por del que havia escrit, del que podia provocar la publicació d'aquell text, i el va guardar a un calaix. Durant més de deu anys.
En el documental es diu que quan finalment el va publicar, a banda de ser un gran èxit, també va provocar malestars familiars, a causa d'algunes reaccions d'aquells parents d'Extremadura.
Ell havia escrit una novel.la, els personatges concrets no eren reals, però el conjunt, les relacions socials, l'opulència i el caciquisme al costat de la misèria extrema, tot allò era ben real. Era una novel.la, una ficció, i alhora era una crua crònica de la realitat. Ell ho sabia, i per això va dubtar durant deu anys.
Per sort, Delibes va acabar traient del calaix la novel.la, i els lectors la van poder gaudir, la podem gaudir. I després a sobre se'n va fer la pel.lícula, també esplèndida, ben bé a l'alçada del llibre (cosa que no sempre passa, en els casos d'adaptacions literàries).
