Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990. Fragments del final del llibre (pàgines 319, 320, 321):
--
Estic convençut que s'apropen per a Espanya hores de glòria i de llum i de reconciliació, de força creadora.
Estic convençut que renaixerà la flama viva del cristianisme més viva que mai.
La ràdio Saragossa acaba de donar la notícia que Barcelona acaba d'ésser totalment encerclada i que han començat a entrar.
Barcelona reconquerida per a Espanya i per al Crist.
Catalunya està ja salvada. Hores històriques. Estem commoguts.
Benedicite omnia opera Domini Domino! Quan tot semblava esfondrat, Vós heu ressorgit ple de glòria. Senyor, és la vostra glòria el que m'interessa, l'única cosa per la qual el meu cor batega. Déu meu, Déu meu, gràcies d'haver-me permès presenciar tanta joia, l'alegria d'un poble que ressuscita! Déu meu, Déu meu! Laudate Dominum!
A les cinc de la tarda, enmig d'una emoció indescriptible, la Ràdio Associació de Catalunya ha assenyalat l'entrada de l'Exèrcit Nacional alliberador d'Espanya a les Rambles. Ha estat quelcom gran. Als crits d'"Arriba España" i de "Viva Franco", amb la veu fatigada, gairebé sense alè, han anunciat als quatre vents la conquesta de Barcelona.
La gent al carrer aclamava les tropes i les columnes motoritzades que anaven arribant, aclamant Franco i l'Espanya única, lliure i gran.
Abraçades, besades, llàgrimes. Déu meu, que admirable! Havia sofert tant Catalunya! Ha arribat l'hora del seu alliberament! He anat a casa, hem resat una estació al Santíssim.
Visca Crist Rei! Visca el Crist, Déu de l'Amor!
Visca la Verge de Montserrat! Visca la Puríssima i Immaculada Concepció, Patrona d'Espanya!
M'he sentit profundament espanyol i mai com avui no em surt del cor un crit ben alt de: Visca Espanya! Visca Catalunya espanyola! Espanya està destinada a ser una gran força. Ella serà el nou fogar del Cristianisme. Déu meu, il.lumineu Franco i els altres dirigents, perquè tots els seus actes siguin informats per les doctrines d'amor i de pau cristianes, com fins ara.
Els generals de l'Exèrcit han acabat de fer un parlament formidable, que ha encès el nostre cor, parlant d'amor, de pau i de justícia.
Verge Maria, Mare meva, contempleu la glòria del vostre Fill. Reina d'Espanya, continueu vetllant per la nostra Pàtria. Reina nostra, que ben aviat els temples cantin les vostres glòries.
Jesús meu, ofereixo aquest sofriment a Vós, aqueix sofriment col.lectiu, tota la sang vessada, tot el dolor dels vostres fills; i la vida de tants innocents i de tants amics...
Els desgraciats de la C.N.T.-F.A.I. estan resistint encara. És cosa de ben poques hores. Que Déu se n'apiadi.
Visca Crist Rei! Visca Espanya cristiana! Visca Catalunya espanyola!
I poso fi al meu Diari de guerra.
-------
A la introducció s'explica:
"La Comissió pro Beatificació del Dr. Pere Tarrés té el goig d'editar, i per tant de donar a conèixer, amb la col.laboració de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, el "Diari de guerra" del gran metge i militant de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, el Dr. Pere Tarrés i Claret, escrit per ell mateix en cinc petites llibretes de lletra menuda i atapeïda, des del dia 27 de maig de 1938, quan va rebre el comunicat de mobilització per anar com a metge a l'exèrcit republicà, fins a la seva tornada a la llar, el dia 26 de gener de 1939.
(...)
"El procés de beatificació ja incoat és el senyal de l'impacte que deixà la seva persona entre els que s'hi van relacionar. La Comissió que hi treballa voldria que la lectura d'aquesta obra servís als qui els conegueren per recordar-los les virtuts del seu gran familiar, o condeixeble, o amic, o líder, o conseller que van tenir el goig de sentir prop d'ells i d'admirar.
(...)
"Barcelona, 6 de novembre de 1986. Onzè aniversari del trasllat del cos del Dr. Pere Tarrés i Claret. Mn. Francesc Raventós i Pujol, vice-postulador."