Historia de España. Lección 22

Historia de España. Tercero y cuarto cursos
S.T.J. - Compañía Santa Teresa de Jesús (1)

NIHIL OBSTAT  El Censor, Dr. Cipriano Montserrat, Canónigo, Prelado Doméstico de S.S.
Barcelona, 2 de agosto de 1958.
IMPRIMATUR  Gregorio, Arzobispo-Obispo de Barcelona
Por mandato de Su Excia. Rvdma. Dr. Alejandro Pech, Pbr. Canciller-Secretario.

Lección 22 - EL MOVIMIENTO NACIONAL

1 Durante la segunda República los enemigos de España, masones, separatistas y revolucionarios, cometieron tantos atropellos, que dieron lugar al glorioso Alzamiento Nacional del 18 de julio de 1936. Los buenos españoles, con lo mejor del ejército, al mando del General Franco se lanzaron a la defensa de la religión y de la patria. España quedó dividida en dos campos, el nacional y el rojo. 

2 El General Franco, venciendo graves dificultades, consiguió trasladar las tropas de Africa a la península, y comenzó la Guerra de Liberación. 

3 Se formó la Junta de Defensa Nacional para gobernar a España y dirigir la guerra. El General Franco fue nombrado Jefe del Estado Español y Generalisimo de los Ejércitos. 

4 Entre los hechos más salientes de la Guerra de Liberación destacan la heroica defensa del Alcázar de Toledo, dirigida por el Coronel Moscardó, y la del santuario de Santa María de la Cabeza, por el Capitán Cortés. Las batallas más importantes fueron las de Brunete y del Ebro. Se distinguieron, entre otros muchos, los generales Franco, Mola y Queipo de Llano. 

5 Mientras tanto, en la zona roja comenzó una terrible persecución contra la Iglesia y contra los españoles que simpatizaban con la causa de la España Nacional. Víctimas de esta persecución fueron trece obispos, muchos sacerdotes y religiosos y gran número de patriotas, entre ellos el ex-ministro Calvo Sotelo, vilmente asesinado, José Antonio Primo de Rivera, hijo del General Primo de Rivera y fundador de la Falange Española; Víctor Pradera, y el insigne escritor Ramiro de Maceztu. 

6 El día 1 de abril de 1939, el General Franco anunció que la guerra había terminado con la victoria nacional. 

7 Don Francisco Franco Bahamonde, Generalísimo de los Ejércitos y Caudillo de España formó el Nuevo Estado Español, en el que todos, grandes y pequeños, debemos trabajar para conseguir la prosperidad y la cultura cristiana y patria. 

Il.lustració del capítol 22

--

(1) Un llibre més trobat al carrer, una bona troballa...

Correspondència rebuda (JJJ)

(humor gràfic)

http://divagaccions.blogspot.com/2024/04/correspondencia-rebuda-jjj.html

http://divagaccions.blogspot.com/2024/04/correspondencia-rebuda.html

1946-1947, Campions!

La temporada 1945-1946 el CF Igualada va quedar campió de Catalunya (de no sé quina categoria). Va ser un gran esdeveniment, a Igualada, i una de les maneres de celebrar-ho i recordar-ho va ser l'edició d'un petit llibret, il.lustrat amb caricatures dels futbolistes. Les caricatures estaven firmades per "Puig & Nery" (algunes no tenen firma, però el dibuix, el traç, és el mateix de les altres). De la manera que estaven firmades, o no firmades, és complicat saber què corresponia en cada cas al Puig i al Nery. 

Del Puig, com a caricaturista, no en sabia res, però del Nery sí, ja n'havia vist algunes altres caricatures, molt bones. Encuriosit, fa poc vaig preguntar a una filla i un fill del Nery què en sabien, de l'autoria d'aquelles caricatures. I els dos em van dir el mateix: que les cares (eren caricatures de cos sencer) eren obra del seu pare, i que recordaven quan les va fer. Per exemple, la filla, d'una caricatura curiosa en què la cara del futbolista queda tapada per la sola de la bota del futbolista, que té la cama alçada, diu que el seu pare la va fer així perquè en aquell cas no tenia clar com fer la cara, i ho va resoldre d'aquesta manera ben original. I costa pensar que un detall tan concret i curiós pogués ser inventat per la filla. D'altres caricatures, la mateixa filla diu que també recorda quan el seu pare les anava fent.

De la banda del Puig, l'intent per saber alguna cosa d'aquestes caricatures ha tingut resultats més pobres, d'una banda, perquè els seus fills encara no havien nascut, quan es van fer. El que recorden és que el seu pare "feia caricatures", però sense més detalls.

Amb aquesta informació, crec que la versió dels fills del Nery és bastant versemblant (en relació amb què el seu pare era l'autor de les cares, i el Puig llavors seria o podria ser l'autor dels cossos). Però de tota manera, també crec que està bé tenir present que, en casos com aquest, sovint les famílies dels implicats tenen tendència a donar més protagonisme al seu familiar (a la família del Nery ja va passar una cosa així, amb una pel.lícula).

Que les caricatures estiguin firmades Puig & Nerys (ja he dit que no totes, i també que les no firmades no es diferencien de les firmades), podria ser, és només una hipòtesi, que en la firma primer aparegués el Puig per una qüestió de cortesia i amistat. El Nery era uns quants anys més gran i, a més, era ja un reconegut artista local i, potser, d'aquesta manera, va voler fer més visible el Puig, amb el qual hi tenia amistat.

D'altra banda, sembla que el Nery també devia intervenir en el fet que en Junceda fes la portada. Perquè el Nery tenia una activitat artística important, es relacionava amb molts dibuixants, i és fàcil que li demanés a en Junceda, al qual coneixia, aquest favor. Un doble favor, perquè al llibret hi ha un altre dibuix en què un dels dos personatges que apareixen és el Nery.

I quin interès tinc jo, en aquestes caricatures? Doncs no un, sinó dos. El primer és que sempre m'han agradat, les caricatures. M'han agradat i alhora he admirat, i fins i tot envejat, les persones capaces de fer-ne de bones (jo no n'he sabut mai, de fer caricatures, tot i agradar-me molt dibuixar).

I l'altre interès és aquest: que el Nery era el meu avi matern.

--

Algunes de les caricatures:

El meu avi, dibuixat pel Junceda:

El llibret sencer (PDF):
https://app.box.com/s/gw9esrfir92vxfr737rcagt36vpu5yg6

Austràlia

La foto: el Mas Boronat vist des de dins de la barraca de pedra seca de Ca la Rosària, a La Masieta. (1) Més amunt de La Masieta hi ha la partida de l'Austràlia. Fa molts anys, quan feia de jornaler, de vegades hi havia anat a esporgar oliveres. I llavors, si venia a tomb, parlant amb algú, si sabia que no coneixia el terme i els seus noms, potser li deia: "He anat a Austràlia". I si em preguntaven quan hi havia anat, llavors li deia, "Fa uns dies, i hi vaig anar en bicicleta!" El nom, l'Austràlia, li esqueia, perquè queda molt apartat, al límit del terme municipal. El que no sabia, quan hi anava a esporgar oliveres, era l'origen del nom. Me'n vaig assabentar després. Es veu que el seu propietari, a mitjan segle passat (a mitjan segle XX), va decidir anar-se'n a Austràlia, no sé per quin motiu. Aquell home, abans de marxar, quan trobava algú pel carrer del poble, es veu que de vegades picava fort a terra amb el peu i deia: "Aviat estaré aquí sota!" Al final se n'hi va anar, "a sota": es va vendre les terres i va marxar. I llavors, al poble, de les que havien sigut les seves terres en van començar a dir l'Austràlia. I el nom va fer fortuna, perquè avui aquells tombants encara es coneixen per l'Austràlia. El món és ple d'històries curioses, només cal parar l'orella. D'aquesta, és cert el que he explicat de mi, que anava a esporgar oliveres per aquells tombants. La resta, el que me n'han explicat, d'entrada suposo que també ho deu ser... Ho suposo. I si no ho és tot, o exactament com ho he explicat, en qualsevol cas és una bona història. -- (1) Aquesta barraca, encara ben conservada, té al costat una cisterna bastant gran. Gairebé totes les cisternes que es feien per recollir l'aigua de pluja (i després poder dissoldre el sulfat de coure per ensulfatar les vinyes), eren circulars, com un pou que es va eixamplant, com un embut invertit. Però aquesta és diferent: és rectangular, i està enrajolada per dins amb rajoles envernissades, com un cup. Una raresa. Fa dècades que ja no té sostre, era de volta, i les parets s'han anat deteriorant; la majoria de rajoletes han anat saltant, però l'obra encara impressiona.