"Allò que els fets i la informació disponible fins al moment ens ensenyen és que no es pot confiar que la indústria farmacèutica actuï en interès de la salut pública, fins i tot en aquests temps sense precedents." Roz Scourse, Metges Sense Fronteres, 2020 (1)
Llegeixo una entrevista que fa Josep Corbella a Adolfo García-Sastre, cap de virologia de l'hospital Mount Sinai de Nova York (La Vanguardia, 16/10/2021). García-Sastre diu coses assenyades, sobre les que hi ha consensos, i altres més opinables. Per exemple, sobre la vacunació dels menors de 12 anys diu: "Si els efectes adversos de la vacunació són molt inferiors que els efectes adversos de la infecció, es recomanaria la vacunació en nens". Ho diu com si ara algú pogués saber els eventuals efectes adversos a mig/llarg termini en el cas d'un nen. Gairebé és un acudit: "No sé què pot passar, però com que ara mateix no passa res, et vacuno". Com si els nens fossin àvis de residència amb expectatives de vida ben curtes.
L'entrevistador diu que García-Sastre ha visitat Barcelona invitat per Sequirus. No diu qui o què és Sequirus. Ho busco, i ves quina casualitat, és una empresa dedicada a la fabricació de vacunes. Que naturalment, si invita algú, ho fa perquè sap que aquest algú opinarà de manera favorable cap als seus interessos comercials (en cas contrari, és obvi que invitaria una altra persona).
Segur que podria buscar exemples millors, més clars i contundents que aquest, però fa quatre dies, llegint el diari, sense buscar-la em vaig trobar aquesta notícia, i em va semblar que podia servir com a introducció.
Jo no sóc precisament un expert en aquest tema mèdicament tan complicat i amb tants interessos comercials pel mig com el de la pandèmia de la Covid. I sóc ben conscient que estar-ne ben informat és molt difícil, Però des de la meva ignorància, em sembla que és sensata aquesta afirmació: per a les farmacèutiques, com més duri la pandèmia, millor, no tenen gens d’interès a contribuir al seu final. Al contrari, si es pot aconseguir que esdevingui un problema crònic, per a elles de primera.
A veure. Potser en el primer moment les úniques alternatives viables de vacunes eren les actuals. Dic "potser" perquè de fet no tothom pensa el mateix. Ara bé, que avui no hi hagi encara alternatives millors que aquestes vacunes "regulars", això ja és més difícil d'acceptar. I dic regulars perquè és veritat que tenen un indiscutible efecte protector, però també ho és que no estronquen la cadena de contagis ni les reinfeccions. No immunitzen de manera permanent. Són vacunes que requereixen noves revacunacions, de manera cíclica (cada nou cicle, nou negoci per als fabricants).
Amb el temps que ha passat, és greu que no hi hagi cap vacuna disponible sense les limitacions de les actuals. És especialment greu tenint en compte que sí que hi ha projectes que van en aquesta direcció, però fins ara no han rebut el suport que necessitaven per al seu desenvolupament. De manera que la pregunta és òbvia: per què les vacunes que cronifiquen les reinfeccions i la malaltia s'han afavorit, i les altres, les que podrien posar-hi fi, no?
I ara torno al principi. ¿És casualitat que La Vanguardia per parlar del tema de la Covid dediqui una pàgina sencera a una entrevista a una persona que resulta que ve invitada per una farmacèutica dedicada a la fabricació de vacunes?
¿És casualitat que tot això coincideixi amb la mentalització creixent afavorida per farmacèutiques i governs sobre la necessitat aviat d'una tercera dosi de la vacuna? ¿Com és que quan es parla d'aquest tema no es parla de les vacunes fins ara "postergades"?
Comencen dient que la tercera dosi d'entrada serà "per a la població més vulnerable", i deixen anar, insinuen, que més endavant, "probablement", estarà indicada per a tota la població, a causa de la davallada amb el pas dels mesos del grau de protecció de la vacuna. Es selecciona i dosifica adequadament la informació, sense cap intenció que la informació sigui completa i neutral, per tal que la gent vagi acceptant de manera acrítica i com a inevitable, allò que des de dalt es vol inculcar com a absolutament imprescindible.
Mentre escric això, entremig veig un documental sobre la crisi dels opiacis als Estats Units (no en sé el títol ni qui el dirigeix, el veig mig començat, i pel que surt dedueixo que és del 2017 o posterior). Una de les farmacèutiques llavors denunciades va ser Johnson & Johnson, que per tal d'evitar el judici, va pactar amb la fiscalia una indemnització milionària a les persones afectades (milionària però molt petita comparada amb els beneficis obtinguts). A continuació, estiro una mica més el fil "Johnson & Johnson", i a banda de confirmar la informació del documental, m'assabento que a més del cas dels opiacis també va ser condemnada per la comercialització d'unes pólvores de talc que provocaven càncer. En els dos casos, havia estat ocultant informació durant anys (és a dir, ocultant una informació que ja tenia), sobre els possibles efectes a mitjà o llarg termini d'aquells productes. Aquest era el principal argument de l'acusació, l'ocultació conscient d'informació.
D'altra banda, no són les úniques denúncies contra Johnson & Johnson, ni l'única farmacèutica que ha sigut denunciada:
"Cada día nos despertamos con sus nombres en los titulares. Los ensayos clínicos de Pfizer. Los resultados de AstraZeneca. La vacuna de Johnson & Johnson. Los test rápidos de Abbott. La pandemia está sirviendo a las grandes farmacéuticas mundiales como una oportunidad de redimirse como las salvadoras del futuro ante un público que tradicionalmente las ha mirado con recelo. Y no sin motivos. Todas acumulan en los últimos años un buen número de actividades delictivas por las que han sido sancionadas con miles de millones, sin embargo, la dispersión y poca publicidad que se da a estas sentencias hacen difícil contemplar el panorama de las ilegalidades cometidas por Big Pharma, como se suele denominar a estas multinacionales." Antonio Villarreal (2)
En aquesta notícia la que no surt és Moderna. I quin és el motiu? Doncs que Moderna "encara no té història", és una empresa jove: la seva vacuna contra la Covid és el primer producte que comercialitza. Ara bé, aquesta vida breu no li ha impedit posar ja de manifest la seva "voracitat" econòmica:
"Toda crisis es una oportunidad, dice el proverbio chino, y las farmacéuticas han aprovechado hasta la última gota de esta crisis para rentabilizarla, incluso la ingeniería fiscal. Según desvela una investigación realizada por la organización Centre for Research on Multinational Corporations (SOMO) y unos contratos filtrados, el fabricante de vacunas Moderna ha utilizado técnicas de elusión fiscal para trasladar sus beneficios a Suiza y al estado estadounidense de Delaware, conocido por sus laxas medidas fiscales para empresas." Yago Álvarez (3)
A la vista de tot això, quin grau de credibilitat poden tenir aquestes empreses, quan parlen de transparència, de la bondat de les seves intencions i de la bondat dels seus productes? No és normal, davant de tot el que puguin dir, tenir una actitud d'assenyada desconfiança? I no és normal tenir la mateixa actitud cap als governs, quan semblen més interessats en afavorir les postures de les farmacèutiques que en informar la societat de manera clara i independent?
(1) 'De la penicilina y la viagra a la corrupción en Nigeria: luces y sombras de Pfizer'. Javier Martínez. www.infolibre.es, 13/11/2020
(2) 'Del soborno al fraude masivo: las 196 multas a las farmacéuticas que combaten el virus'. www.elconfidencial.com,
17/11/2020
(3) 'Los beneficios de las vacunas de Moderna acaban en paraísos fiscales'. www.elsaltodiario.com, 13/07/2021