Em trobo "Quiet", de Marius Serra (Empúries, 2008). Recordo quan es va publicar, se'n va parlar molt, en vaig llegir ressenyes. Però no em vaig atrevir a llegir-lo, em feia por el tema. Ara el llegeixo i em fascina, em captiva completamen, tant el continent, com escriu, com el contingut, el que explica.
De tota manera, també em genera una inquietud, del mateix tipus que la que em frenava llegir-lo. Perquè el llibre "és un relat", i una altra cosa és la vida... I la que explica Marius Serra, per molt humor que hi posi, és molt complexa, molt difícil. Vaja, que segueixo amb la meva por, el tema me'n segueix fent (sovint ens movem dins d'un núvol d'ambivalència...).
26 d’oct. 2019
23 d’oct. 2019
Llibres arreplegats
Al damunt d'un banc veig una motxilla de mida mitjana. A la vora, a dins d'una paperera, veig un parell de llibres grans, gruixuts, amb històries del Pato Donald i altres personatges de Cal Disney.
Els dos llibres a mi no m'interessen, però em fa cosa pensar que puguin acabar al camió de les deixalles, de manera que els recullo i els fico a la motxilla, amb la idea de deixar-los en un punt d'intercanvi de llibres que hi ha una mica més enllà. Pel que fa a la motxilla, penso que després ja veuré què en faré, potser me la quedaré jo (si no fos per la motxilla segurament no hauria recollit els llibres, perquè pesen bastant, i traginar pesos és empipador).
Un altre dia em trobo, a dins d'una bossa de roba, al costat d'un contenidor, vuit novel.les, d'aquestes gruixudes, noves, ben enquadernades, en molt bon estat. I com que també em queda a la vora un punt de reciclatge, amb el seu apartat d'intercanvi de llibres, les hi duc. A mig camí del trajecte faig una pausa, per reposar; m'assec en un banc i m'entretinc fullejant-ne algun.
Un altre dia em trobo a sobre d'un banc "La vida desaforada de Salvador Dalí", de Ian Gibson (una obra crec que ben valorada pels especialistes en Dalí), i també "Mi color favorito es verte", de Pilar Eyre (un llibre amb un títol ben brillant, i un tema que hauria pogut ser interessant, però que es queda en molt poca cosa, gairebé només pirotècnia verbal). Com que vaig cap a casa, me'ls enduc, i un altre dia van a parar també a un punt d'intercanvi.
Sovint amb els llibres que trobo el que faig és això; només és de tant en tant, que estic realment de sort i que en trobo algun que m'interessa de debò, i llavors me'l quedo... temporalment o definitivament (és a dir, "sempre temporalment", tenint present la meva, i comuna, finitud).
Un exemple de llibre que em quedo, trobat fa poc: "Una mente prodigiosa", de Sylvia Nassar (Círcula de lectores, 2001). Sobre la vida complicada, contradictòria, impertinent, sorprenent i brillant del matemàtic, malalt mental i premi Nobel John Forbes Nash (hi ha moltes pàgines en què parla amb detall de temes matemàtics, que no entenc, però això no m'impedeix anar progressant en la lectura).
Els dos llibres a mi no m'interessen, però em fa cosa pensar que puguin acabar al camió de les deixalles, de manera que els recullo i els fico a la motxilla, amb la idea de deixar-los en un punt d'intercanvi de llibres que hi ha una mica més enllà. Pel que fa a la motxilla, penso que després ja veuré què en faré, potser me la quedaré jo (si no fos per la motxilla segurament no hauria recollit els llibres, perquè pesen bastant, i traginar pesos és empipador).
Un altre dia em trobo, a dins d'una bossa de roba, al costat d'un contenidor, vuit novel.les, d'aquestes gruixudes, noves, ben enquadernades, en molt bon estat. I com que també em queda a la vora un punt de reciclatge, amb el seu apartat d'intercanvi de llibres, les hi duc. A mig camí del trajecte faig una pausa, per reposar; m'assec en un banc i m'entretinc fullejant-ne algun.
Un altre dia em trobo a sobre d'un banc "La vida desaforada de Salvador Dalí", de Ian Gibson (una obra crec que ben valorada pels especialistes en Dalí), i també "Mi color favorito es verte", de Pilar Eyre (un llibre amb un títol ben brillant, i un tema que hauria pogut ser interessant, però que es queda en molt poca cosa, gairebé només pirotècnia verbal). Com que vaig cap a casa, me'ls enduc, i un altre dia van a parar també a un punt d'intercanvi.
Sovint amb els llibres que trobo el que faig és això; només és de tant en tant, que estic realment de sort i que en trobo algun que m'interessa de debò, i llavors me'l quedo... temporalment o definitivament (és a dir, "sempre temporalment", tenint present la meva, i comuna, finitud).
Un exemple de llibre que em quedo, trobat fa poc: "Una mente prodigiosa", de Sylvia Nassar (Círcula de lectores, 2001). Sobre la vida complicada, contradictòria, impertinent, sorprenent i brillant del matemàtic, malalt mental i premi Nobel John Forbes Nash (hi ha moltes pàgines en què parla amb detall de temes matemàtics, que no entenc, però això no m'impedeix anar progressant en la lectura).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)