-homepopatia científica.
-tsunami democràtic.
-piquet per la llibertat.
--
(1) Personatge de "¡Tu estás loco, Briones!", Javier Maqua, 1980.
30 de des. 2019
Oxímorons
"Yo os digo, el que no está conmigo, está contra mi, y ese, a la hoguera." Antonio (1)
Exemples d'oxímorons:
-homepopatia científica.
-tsunami democràtic.
-piquet per la llibertat.
--
(1) Personatge de "¡Tu estás loco, Briones!", Javier Maqua, 1980.
-homepopatia científica.
-tsunami democràtic.
-piquet per la llibertat.
--
(1) Personatge de "¡Tu estás loco, Briones!", Javier Maqua, 1980.
29 de des. 2019
Lliçons d'història: FEN
FORMACION DEL ESPIRITU NACIONAL (1)
1. - España es nuestra madre Patria, a la cual tenemos la obligación de conocer, respetar, amar y servir en todo momento, sacrificándonos por ella si fuese necesario.
2. - La Bandera de España o Bandera Nacional representa a nuestra Patria, y está formada por dos franjas rojas horizontales y una amarilla en medio en cuyo centro está bordado el Escudo Nacional.
3. - El Escudo Nacional es la representación de las glorias de nuestra Historia. Está constituido, principalmente, por los elementos que integraban el escudo de los Reyes Católicos.
4. - El Día del Caudillo se conmemora el 1.° de Octubre de cada año, en recuerdo de aquella fecha de 1936, en la que el pueblo español proclamó al general D. Francisco Franco Bahamonde, como Caudillo de España.
5. - El Día de la Hispanidad se celebra el 12 de octubre, festividad de Nuestra Señora del Pilar y aniversario del descubrimiento de América.
6. - El Día del Dolor se conmemora el 20 de noviembre de cada año, recordando aquella triste fecha de 1936, en la que José Antonio fue fusilado por los marxistas en la cárcel de Alicante.
7. - El 8 de diciembre, festividad de la Inmaculada Concepción, es el Día de la Madre, instituido por el Frente de Juventudes para rendir el más sincero homenaje de gratitud a todas las madres españolas.
8. - El 1.° de abril se celebra el Día de la Victoria y de la Canción, en recuerdo de la alegría y de las canciones con que se manifestaron los españoles el día 1º de abril de 1939, con motivo de la victoria de los ejércitos nacionales.
9. - El Día de la Independencia se celebra el 2 de mayo, en recuerdo de aquella fecha de 1808 en la que el pueblo español se levantó en armas contra las tropas francesas de Napoleón que nos habían invadido.
10. - El día de la Juventud se celebra el 30 de mayo, festividad de San Fernando Rey de España, Patrono del Frente de Juventudes.
11. - El Yugo y las Flechas es el emblema de Falange. Era un distintivo de los Reyes Católicos y representa la unidad, el trabajo y la lucha.
12. - José Antonio Primo de Rivera es el fundador de la Falange Española. Amó tanto a España que por ella sacrificó su bienestar y su propia vida.
13. - Franco, nuestro Caudillo, es el ejemplo del gran patriota que ofrenda su vida en permanente servicio a España.
14. - Se llama Alzamiento Nacional a la sublevación de todos los buenos españoles contra la tiranía roja. Se llevó a cabo el 18 de julio de 1936 para salvar a España de la vergüenza y de la destrucción.
15. - El Frente de Juventudes es una Organización creada por el Caudillo, el 6 de diciembre de 1940, para encuadrar a toda la juventud española y formarla en el servicio de la Patria.
Exercici:
-Tradueix el text al català (el títol també).
-Substitueix els noms de persones, organitzacions i esdeveniments pels de la teva pròpia mitologia històrica i política.
-Compara el nou text amb l'original.
-Si et sembla escaient, reflexiona.
Si després de l'exercici anterior t'ha quedat algun dubte, repeteix-lo (traducció, adaptació i reflexió), amb aquesta frase:
"Historia de España es la exposición verdadera de los acontecimientos memorables de nuestra patria."
--
(1) Origen del text: forma part d'un petit quadernet escolar de 32 pàgines amb apartats dedicats a aritmètica, geometria, gramàtica, geografia, història, ciències naturals i formació de l'esperit nacional. L'última frases és la primera de la lliçó sobre història. Al quadern no hi ha l'any de publicació ni la referència de l'editor, només un logo, al principi, amb les lletres A i J.
1. - España es nuestra madre Patria, a la cual tenemos la obligación de conocer, respetar, amar y servir en todo momento, sacrificándonos por ella si fuese necesario.
2. - La Bandera de España o Bandera Nacional representa a nuestra Patria, y está formada por dos franjas rojas horizontales y una amarilla en medio en cuyo centro está bordado el Escudo Nacional.
3. - El Escudo Nacional es la representación de las glorias de nuestra Historia. Está constituido, principalmente, por los elementos que integraban el escudo de los Reyes Católicos.
4. - El Día del Caudillo se conmemora el 1.° de Octubre de cada año, en recuerdo de aquella fecha de 1936, en la que el pueblo español proclamó al general D. Francisco Franco Bahamonde, como Caudillo de España.
5. - El Día de la Hispanidad se celebra el 12 de octubre, festividad de Nuestra Señora del Pilar y aniversario del descubrimiento de América.
6. - El Día del Dolor se conmemora el 20 de noviembre de cada año, recordando aquella triste fecha de 1936, en la que José Antonio fue fusilado por los marxistas en la cárcel de Alicante.
7. - El 8 de diciembre, festividad de la Inmaculada Concepción, es el Día de la Madre, instituido por el Frente de Juventudes para rendir el más sincero homenaje de gratitud a todas las madres españolas.
8. - El 1.° de abril se celebra el Día de la Victoria y de la Canción, en recuerdo de la alegría y de las canciones con que se manifestaron los españoles el día 1º de abril de 1939, con motivo de la victoria de los ejércitos nacionales.
9. - El Día de la Independencia se celebra el 2 de mayo, en recuerdo de aquella fecha de 1808 en la que el pueblo español se levantó en armas contra las tropas francesas de Napoleón que nos habían invadido.
10. - El día de la Juventud se celebra el 30 de mayo, festividad de San Fernando Rey de España, Patrono del Frente de Juventudes.
11. - El Yugo y las Flechas es el emblema de Falange. Era un distintivo de los Reyes Católicos y representa la unidad, el trabajo y la lucha.
12. - José Antonio Primo de Rivera es el fundador de la Falange Española. Amó tanto a España que por ella sacrificó su bienestar y su propia vida.
13. - Franco, nuestro Caudillo, es el ejemplo del gran patriota que ofrenda su vida en permanente servicio a España.
14. - Se llama Alzamiento Nacional a la sublevación de todos los buenos españoles contra la tiranía roja. Se llevó a cabo el 18 de julio de 1936 para salvar a España de la vergüenza y de la destrucción.
15. - El Frente de Juventudes es una Organización creada por el Caudillo, el 6 de diciembre de 1940, para encuadrar a toda la juventud española y formarla en el servicio de la Patria.
Exercici:
-Tradueix el text al català (el títol també).
-Substitueix els noms de persones, organitzacions i esdeveniments pels de la teva pròpia mitologia històrica i política.
-Compara el nou text amb l'original.
-Si et sembla escaient, reflexiona.
Si després de l'exercici anterior t'ha quedat algun dubte, repeteix-lo (traducció, adaptació i reflexió), amb aquesta frase:
"Historia de España es la exposición verdadera de los acontecimientos memorables de nuestra patria."
--
(1) Origen del text: forma part d'un petit quadernet escolar de 32 pàgines amb apartats dedicats a aritmètica, geometria, gramàtica, geografia, història, ciències naturals i formació de l'esperit nacional. L'última frases és la primera de la lliçó sobre història. Al quadern no hi ha l'any de publicació ni la referència de l'editor, només un logo, al principi, amb les lletres A i J.
2 de des. 2019
Sobre opcions de traducció
Joan Estruch, en la nota introductòria com a traductor de l'obra de Peter L. Berger "Invitació a la sociologia" (Herder, 1986), diu que en la seva trajectòria de traductor no havia alterat mai res dels textos originals, però que en aquest cas li ha semblat imprescindible, per tal d'apropar l'obra als lectors d'aquí. Diu:
"Per consegüent, que el lector no s'estranyi en trobar de tant en tant, en algun dels múltiples exemples amb els quals Berger il.lustra la seva argumentació, referències a la nostra història i a la nostra cultura que substitueixen les referències nord-americanes del text original."
Em sembla una decisió ben discutible; des del meu punt de vista empobreix l'original, genera confusió (a més o a banda de la clarificació pretesa), i introdueix algunes alternatives concretes força qüestionables. Per exemple:
"Davant la paraula sociologia ja no hi ha qui arrufi el nas, com no sigui un capellà recalcitrant de l'Opus, o un ex-comissari de policia de l'època franquista." (p. 62)
És una "substitució" sens dubte arriscada (se suposa que com a alternativa a una determinada organització religiosa dels Estats Units, que el lector no sap quina és). I encara més tenint en compte les múltiples idees, no coincidents, que la gent d'aquí pot tenir de l'Opus. ¿Ignora Estruch que algunes d'aquestes opinions tenen ben poc a veure amb la realitat? ¿A quina idea de l'Opus es refereix Estruch? ¿Potser a la seva, pressuposant temeràriament que és la de tothom i l'única possible?
He posat l'exemple concret de l'Opus perquè trobo que és especialment significatiu. I perquè no és cap secret que a mi tot el relacionat amb l'Opus, "tot", també això, em genera curiositat. Però per descomptat, podria posar altres exemples de la traducció amb substitucions que també m'han sobtat.
Segueixo. Llegint el text, de vegades em quedo amb el dubte sobre si una determinada referència pertany a Berguer o a Estruch (perquè no sempre és tan clar com en el cas de l'Opus). El resultat és que al llarg de tot el llibre sento tota l'estona la necessitat d'estar a l'aguait per tal de saber "qui m'està parlant" en cada moment, i això em genera una sensació d'incomoditat. Un exemple:
"Exactament, quan podem considerar que comença l'Edat Mitjana a la història de la civilització occidental? I en la biografia d'un individu, com podem precisar (...) per exemple, la coronació de Carlemany, o bé el dia que el senyor Pere Puigpelat i Masventós decideix tornar a anar a missa (...)" (p. 74)
Que el nom de Pere Puigpelat correspon a Estruch és obvi, però, i la presència de Carlemany? I l'Edat Mitjana? Són també substitucions de referències en l'original a la història dels Estats Units?
Trobo a més que l'opció substitutòria triada és una manera d'infantilitzar els lectors, en considerar-los incapaços d'assimilar una traducció fidel pel que fa a aquests aspectes històrics o locals (en altres aspectes no dubto que ho sigui, fidel). Un aspecte que, a més, en general, crec que Estruch sempre hauria pogut resoldre de manera elegant i eficaç, quan li hagués semblat que calia facilitar la lectura, sense fer servir les substitucions.
Un altre aspecte a tenir en compte. L'assaig de Berger es va publicar per primer cop, en anglès, el 1963. La traducció d'Estruch és de 1986, i llegeixo el text en una edició de 1995. Aquest ventall de dates encara fa més evident el risc de l'opció substitutòria d'Estruch, ja que les associacions que ell va fer el 1985 poden haver envellit malament, cosa que no hauria passat mantenint-se fidel a l'original i acompanyant-lo, quan hagués calgut, d'un context telegràfic. Ell argumenta que l'objectiu era no fer-ho, perquè Berger no ho havia fet... però resulta que ell, Estruch, "de vegades també ho fa", fins i tot de forma extensa.
A més, en qualsevol cas, amb relació al risc de confusió, des del meu punt de vista sempre és millor confondre's amb el que va dir l'autor d'una obra que amb la interpretació que en pugui haver fet un traductor.
D'altra banda, el cas concret que he exposat de la referència a l'Opus, té efectes "col.laterals": Estruch és també l'autor de "L'Opus Dei i les seves paradoxes: un estudi sociològic" (Edicions 62, 1993), un llibre consistent i amb molta informació, bona part de la qual de rigorositat indiscutible. Però la "frivolitat" (diguem-ho així) de la referència a l'Opus en la traducció de Berguer d'alguna manera qüestiona el grau d'independència d'Estruch en aquesta altra obra.
Tot plegat, trobo que és una petita llàstima, perquè el que és indiscutible és que el llibre de Berger és admirable.
Per acabar. Dies després d'haver llegit la traducció/adaptació d'Estruch em compro per un euro la traducció castellana, de Sara Galofré Llanos, publicada per la mexicana Editorial Limusa el 1967. Estruch, en el pròleg de l'edició catalana, critica molt aquesta altra traducció, anterior. Jo el que veig és que hi ha parts que són ben diferents de la versió d'Estruch... i sospito que el text en castellà és més fidel a l'original.
Dic que sospito (només sospito), perquè no tinc a l'abast l'edició original en anglès... i perquè si la tingués, a més, no em serviria de res, perquè d'anglès no en sé ni un borrall.
"Per consegüent, que el lector no s'estranyi en trobar de tant en tant, en algun dels múltiples exemples amb els quals Berger il.lustra la seva argumentació, referències a la nostra història i a la nostra cultura que substitueixen les referències nord-americanes del text original."
Em sembla una decisió ben discutible; des del meu punt de vista empobreix l'original, genera confusió (a més o a banda de la clarificació pretesa), i introdueix algunes alternatives concretes força qüestionables. Per exemple:
"Davant la paraula sociologia ja no hi ha qui arrufi el nas, com no sigui un capellà recalcitrant de l'Opus, o un ex-comissari de policia de l'època franquista." (p. 62)
És una "substitució" sens dubte arriscada (se suposa que com a alternativa a una determinada organització religiosa dels Estats Units, que el lector no sap quina és). I encara més tenint en compte les múltiples idees, no coincidents, que la gent d'aquí pot tenir de l'Opus. ¿Ignora Estruch que algunes d'aquestes opinions tenen ben poc a veure amb la realitat? ¿A quina idea de l'Opus es refereix Estruch? ¿Potser a la seva, pressuposant temeràriament que és la de tothom i l'única possible?
He posat l'exemple concret de l'Opus perquè trobo que és especialment significatiu. I perquè no és cap secret que a mi tot el relacionat amb l'Opus, "tot", també això, em genera curiositat. Però per descomptat, podria posar altres exemples de la traducció amb substitucions que també m'han sobtat.
Segueixo. Llegint el text, de vegades em quedo amb el dubte sobre si una determinada referència pertany a Berguer o a Estruch (perquè no sempre és tan clar com en el cas de l'Opus). El resultat és que al llarg de tot el llibre sento tota l'estona la necessitat d'estar a l'aguait per tal de saber "qui m'està parlant" en cada moment, i això em genera una sensació d'incomoditat. Un exemple:
"Exactament, quan podem considerar que comença l'Edat Mitjana a la història de la civilització occidental? I en la biografia d'un individu, com podem precisar (...) per exemple, la coronació de Carlemany, o bé el dia que el senyor Pere Puigpelat i Masventós decideix tornar a anar a missa (...)" (p. 74)
Que el nom de Pere Puigpelat correspon a Estruch és obvi, però, i la presència de Carlemany? I l'Edat Mitjana? Són també substitucions de referències en l'original a la història dels Estats Units?
Trobo a més que l'opció substitutòria triada és una manera d'infantilitzar els lectors, en considerar-los incapaços d'assimilar una traducció fidel pel que fa a aquests aspectes històrics o locals (en altres aspectes no dubto que ho sigui, fidel). Un aspecte que, a més, en general, crec que Estruch sempre hauria pogut resoldre de manera elegant i eficaç, quan li hagués semblat que calia facilitar la lectura, sense fer servir les substitucions.
Un altre aspecte a tenir en compte. L'assaig de Berger es va publicar per primer cop, en anglès, el 1963. La traducció d'Estruch és de 1986, i llegeixo el text en una edició de 1995. Aquest ventall de dates encara fa més evident el risc de l'opció substitutòria d'Estruch, ja que les associacions que ell va fer el 1985 poden haver envellit malament, cosa que no hauria passat mantenint-se fidel a l'original i acompanyant-lo, quan hagués calgut, d'un context telegràfic. Ell argumenta que l'objectiu era no fer-ho, perquè Berger no ho havia fet... però resulta que ell, Estruch, "de vegades també ho fa", fins i tot de forma extensa.
A més, en qualsevol cas, amb relació al risc de confusió, des del meu punt de vista sempre és millor confondre's amb el que va dir l'autor d'una obra que amb la interpretació que en pugui haver fet un traductor.
D'altra banda, el cas concret que he exposat de la referència a l'Opus, té efectes "col.laterals": Estruch és també l'autor de "L'Opus Dei i les seves paradoxes: un estudi sociològic" (Edicions 62, 1993), un llibre consistent i amb molta informació, bona part de la qual de rigorositat indiscutible. Però la "frivolitat" (diguem-ho així) de la referència a l'Opus en la traducció de Berguer d'alguna manera qüestiona el grau d'independència d'Estruch en aquesta altra obra.
Tot plegat, trobo que és una petita llàstima, perquè el que és indiscutible és que el llibre de Berger és admirable.
Per acabar. Dies després d'haver llegit la traducció/adaptació d'Estruch em compro per un euro la traducció castellana, de Sara Galofré Llanos, publicada per la mexicana Editorial Limusa el 1967. Estruch, en el pròleg de l'edició catalana, critica molt aquesta altra traducció, anterior. Jo el que veig és que hi ha parts que són ben diferents de la versió d'Estruch... i sospito que el text en castellà és més fidel a l'original.
Dic que sospito (només sospito), perquè no tinc a l'abast l'edició original en anglès... i perquè si la tingués, a més, no em serviria de res, perquè d'anglès no en sé ni un borrall.
1 de des. 2019
La violació com a arma de guerra
Fa uns mesos em vaig trobar "Contra nuestra voluntad", de Susan Brownmiller (Planeta, 1981), subtitulat "Un estudio sobre la forma más brutal de agresión a la mujer: la violación". Hi ha llibres que són com un cop de puny, aquest n'és un bon exemple. És un llibre aclaparador, i alhora imprescindible. Per partida doble: d'una banda a causa del desolador panorama que exposa, i d'una altra, perquè tot i que han transcorregut gairebé quaranta anys des de la seva publicació, el llibre segueix sent del tot vigent, actual.
L'autora fa un recorregut des de l'Antiguitat fins ara, a través de les diferents societats i èpoques, caracteritzades, totes, pel patriarcat i per la subordinació de la dona a l'home en tots els àmbits, públics i privats. Una subordinació que ha anat acompanyada dels abusos que les dones han patit al llarg dels segles, "al llarg de sempre", pel fet de ser dones. I fa aquest recorregut fent servir de fil conductor les violacions.
En reprodueixo alguns fragments, fent servir jo, per a aquests fragments, el fil conductor més específic de la violació "com a arma de guerra":
"Es raro que una nación agresora admita que viola. La documentación de las violaciones en tiempo de guerra es algo que hace 'el otro lado', que las analiza y difunde cuando se ha disipado el humo posterior a la derrota." 35
"La violación perpetrada por un soldado conquistador destruye todas las ilusiones de poder y propiedad de los hombres del bando derrotado. El cuerpo de una mujer violada se transforma en un campo de batalla ceremonial, un terreno de desfile para el saludo a la bandera victoriosa." 36
"Cuando los alemanes invadieron Bélgica en agosto de 1914, la violación consiguió un lugar destacado en la información como metáfora internacional de la humillación belga. Esta atención sin precedentes tenía poco que ver con la comprensión de los derechos de las mujeres. Tenía que ver con la evolución de una nueva forma de batalla: el uso científico de la propaganda." 38
"Para los alemanes (y de manera similar para los japoneses) la violación jugaba un papel serio y lógico en la consecución de lo que consideraban su objetivo único: la total humillación y destrucción de los 'pueblos inferiores' y el establecimiento de su propia raza superior." 47
"La violación de parte de los soviéticos fue especialmente irónica, porque los propios rusos habían concedido tanta importancia al 'nuevo hombre soviético'... que durante la guerra resulto ser el mismo viejo hombre familiar." 69
"El ejército indio de Indira Gandhi había derrotado a los pakistaníes occidentales, concluyendo abruptamente la guerra en Bangladesh cuando comenzaron a aparecer, en los periódicos norteamericanos, pequeñas historias que insinuaban la violación en masa de las mujeres bengalíes." 75
"Por supuesto, en un sentido esta guerra [Vietnam] fue igual a todas las demás: rara vez se consideró a la violación como digna de figurar en los despachos de los corresponsales extranjeros." 84
"Como miembro de una minoría que ha servido de víctima propiciatoria, las mujeres judías han sido históricamente víctimas de la violación durante los aterradores 'progroms' en Polonia y Rusia, o dondequiera que vivieses." 116
"Y durante estos cortos y desdichados días de julio de 1960, los congoleños no hicieron otra cosa, en estilo violento y condensado, que los colonialistas habían estado haciendo a las mujeres negras durante un siglo, y ellos mismos a las mujeres de su raza a lo largo de la historia." 132
A través del text es poden fer altres recorreguts, seguint altres ignomínies, com per exemple la doble esclavitud de les esclaves dones:
"La experiencia americana del sur esclavo, que cubrió dos siglos, es un perfecto estudio de la violación en todas sus complejidades (...) Como fue la clase esclavista la que creó el lenguaje y escribió las leyes concernientes a la esclavitud, no es sorprendente que no existiera el concepto de violación en lo que se refería a una esclava." 146, 155
O trobar referències sorprenents, com aquesta:
"Sigmunt Freud (...) permaneció mudo ante el tema de la violación. Buscaremos en vano entre sus escritos un párrafo citable, un análisis, una señal de percepción. El padre del psicoanálisis, que inventó el concepto de la primacía del pene, jamás se sintió impulsado, por lo que sabemos, a explorar el despliegue real del pene como arma." 11
Per descomptat, no és un llibre aconsellable per llegir-lo abans d'anar a dormir. L'última frase del llibre és aquesta:
"Mi intención en este libro ha sido establecer la historia de la violación. Ahora, debemos negarle un futuro." 389
--
(*) Els números del final de les cites corresponen a les pàgines del llibre.
L'autora fa un recorregut des de l'Antiguitat fins ara, a través de les diferents societats i èpoques, caracteritzades, totes, pel patriarcat i per la subordinació de la dona a l'home en tots els àmbits, públics i privats. Una subordinació que ha anat acompanyada dels abusos que les dones han patit al llarg dels segles, "al llarg de sempre", pel fet de ser dones. I fa aquest recorregut fent servir de fil conductor les violacions.
En reprodueixo alguns fragments, fent servir jo, per a aquests fragments, el fil conductor més específic de la violació "com a arma de guerra":
"Es raro que una nación agresora admita que viola. La documentación de las violaciones en tiempo de guerra es algo que hace 'el otro lado', que las analiza y difunde cuando se ha disipado el humo posterior a la derrota." 35
"La violación perpetrada por un soldado conquistador destruye todas las ilusiones de poder y propiedad de los hombres del bando derrotado. El cuerpo de una mujer violada se transforma en un campo de batalla ceremonial, un terreno de desfile para el saludo a la bandera victoriosa." 36
"Cuando los alemanes invadieron Bélgica en agosto de 1914, la violación consiguió un lugar destacado en la información como metáfora internacional de la humillación belga. Esta atención sin precedentes tenía poco que ver con la comprensión de los derechos de las mujeres. Tenía que ver con la evolución de una nueva forma de batalla: el uso científico de la propaganda." 38
"Para los alemanes (y de manera similar para los japoneses) la violación jugaba un papel serio y lógico en la consecución de lo que consideraban su objetivo único: la total humillación y destrucción de los 'pueblos inferiores' y el establecimiento de su propia raza superior." 47
"La violación de parte de los soviéticos fue especialmente irónica, porque los propios rusos habían concedido tanta importancia al 'nuevo hombre soviético'... que durante la guerra resulto ser el mismo viejo hombre familiar." 69
"El ejército indio de Indira Gandhi había derrotado a los pakistaníes occidentales, concluyendo abruptamente la guerra en Bangladesh cuando comenzaron a aparecer, en los periódicos norteamericanos, pequeñas historias que insinuaban la violación en masa de las mujeres bengalíes." 75
"Por supuesto, en un sentido esta guerra [Vietnam] fue igual a todas las demás: rara vez se consideró a la violación como digna de figurar en los despachos de los corresponsales extranjeros." 84
"Como miembro de una minoría que ha servido de víctima propiciatoria, las mujeres judías han sido históricamente víctimas de la violación durante los aterradores 'progroms' en Polonia y Rusia, o dondequiera que vivieses." 116
"Y durante estos cortos y desdichados días de julio de 1960, los congoleños no hicieron otra cosa, en estilo violento y condensado, que los colonialistas habían estado haciendo a las mujeres negras durante un siglo, y ellos mismos a las mujeres de su raza a lo largo de la historia." 132
A través del text es poden fer altres recorreguts, seguint altres ignomínies, com per exemple la doble esclavitud de les esclaves dones:
"La experiencia americana del sur esclavo, que cubrió dos siglos, es un perfecto estudio de la violación en todas sus complejidades (...) Como fue la clase esclavista la que creó el lenguaje y escribió las leyes concernientes a la esclavitud, no es sorprendente que no existiera el concepto de violación en lo que se refería a una esclava." 146, 155
O trobar referències sorprenents, com aquesta:
"Sigmunt Freud (...) permaneció mudo ante el tema de la violación. Buscaremos en vano entre sus escritos un párrafo citable, un análisis, una señal de percepción. El padre del psicoanálisis, que inventó el concepto de la primacía del pene, jamás se sintió impulsado, por lo que sabemos, a explorar el despliegue real del pene como arma." 11
Per descomptat, no és un llibre aconsellable per llegir-lo abans d'anar a dormir. L'última frase del llibre és aquesta:
"Mi intención en este libro ha sido establecer la historia de la violación. Ahora, debemos negarle un futuro." 389
--
(*) Els números del final de les cites corresponen a les pàgines del llibre.
11 de nov. 2019
Rècord: 50 euros
No recordo ja si van ser 50 o 54 euros, els que em va costar el llibre "Trastorno límite de la Personalidad", de John G. Gunderson (Aula Médica, 2009). De bon tros, de molt bon tros, és el llibre més car de tots els que m'he comprat al llarg de la vida (en general no em compro llibres nous, i en els pocs casos que ho faig, fins aquesta vegada no havia passat mai dels 20 euros).
No em va costar només tots aquests diners, sinó també diferents gestions, perquè a les llibreries, a banda de no tenir-lo, ni tan sols tenien relació amb la seva distribuïdora. Em va caldre anar a una llibreria especialitzada en temes mèdics, deixar una paga i senyal, i que el fessin venir des de Madrid (on hi ha l'editorial).
De fet, ni m'havia passat pel cap, que un llibre pogués valer tants diners (està enquadernat de manera ben senzilla, i no arriba a les 400 pàgines, totes en blanc i negre, cap luxe). Després ho vaig entendre, quan el llibreter m'ho va explicar: són llibres que tenen poca demanda, de manera que se'n fan tirades molt petites. I la seva traducció és complicada, requereix molta atenció, a causa de la complexitat del tema, de la terminologia, de les referències i cites de tercers, de manera que no només cal comptar amb un bon traductor, sinó també amb un bon coneixedor de la matèria. I tants requisits junts limiten les opcions, i encareixen inevitablement el llibre.
50 euros... i el cas és que no em dol la despesa. Però el motiu pel qual la despesa no em dol, pel qual aquest llibre per a mi és tan important, i útil (és molt bo), ja és una altra història... una altra història de la qual avui, aquí, no toca parlar-ne.
No em va costar només tots aquests diners, sinó també diferents gestions, perquè a les llibreries, a banda de no tenir-lo, ni tan sols tenien relació amb la seva distribuïdora. Em va caldre anar a una llibreria especialitzada en temes mèdics, deixar una paga i senyal, i que el fessin venir des de Madrid (on hi ha l'editorial).
De fet, ni m'havia passat pel cap, que un llibre pogués valer tants diners (està enquadernat de manera ben senzilla, i no arriba a les 400 pàgines, totes en blanc i negre, cap luxe). Després ho vaig entendre, quan el llibreter m'ho va explicar: són llibres que tenen poca demanda, de manera que se'n fan tirades molt petites. I la seva traducció és complicada, requereix molta atenció, a causa de la complexitat del tema, de la terminologia, de les referències i cites de tercers, de manera que no només cal comptar amb un bon traductor, sinó també amb un bon coneixedor de la matèria. I tants requisits junts limiten les opcions, i encareixen inevitablement el llibre.
50 euros... i el cas és que no em dol la despesa. Però el motiu pel qual la despesa no em dol, pel qual aquest llibre per a mi és tan important, i útil (és molt bo), ja és una altra història... una altra història de la qual avui, aquí, no toca parlar-ne.
9 de nov. 2019
26 d’oct. 2019
Quiet
Em trobo "Quiet", de Marius Serra (Empúries, 2008). Recordo quan es va publicar, se'n va parlar molt, en vaig llegir ressenyes. Però no em vaig atrevir a llegir-lo, em feia por el tema. Ara el llegeixo i em fascina, em captiva completamen, tant el continent, com escriu, com el contingut, el que explica.
De tota manera, també em genera una inquietud, del mateix tipus que la que em frenava llegir-lo. Perquè el llibre "és un relat", i una altra cosa és la vida... I la que explica Marius Serra, per molt humor que hi posi, és molt complexa, molt difícil. Vaja, que segueixo amb la meva por, el tema me'n segueix fent (sovint ens movem dins d'un núvol d'ambivalència...).
De tota manera, també em genera una inquietud, del mateix tipus que la que em frenava llegir-lo. Perquè el llibre "és un relat", i una altra cosa és la vida... I la que explica Marius Serra, per molt humor que hi posi, és molt complexa, molt difícil. Vaja, que segueixo amb la meva por, el tema me'n segueix fent (sovint ens movem dins d'un núvol d'ambivalència...).
23 d’oct. 2019
Llibres arreplegats
Al damunt d'un banc veig una motxilla de mida mitjana. A la vora, a dins d'una paperera, veig un parell de llibres grans, gruixuts, amb històries del Pato Donald i altres personatges de Cal Disney.
Els dos llibres a mi no m'interessen, però em fa cosa pensar que puguin acabar al camió de les deixalles, de manera que els recullo i els fico a la motxilla, amb la idea de deixar-los en un punt d'intercanvi de llibres que hi ha una mica més enllà. Pel que fa a la motxilla, penso que després ja veuré què en faré, potser me la quedaré jo (si no fos per la motxilla segurament no hauria recollit els llibres, perquè pesen bastant, i traginar pesos és empipador).
Un altre dia em trobo, a dins d'una bossa de roba, al costat d'un contenidor, vuit novel.les, d'aquestes gruixudes, noves, ben enquadernades, en molt bon estat. I com que també em queda a la vora un punt de reciclatge, amb el seu apartat d'intercanvi de llibres, les hi duc. A mig camí del trajecte faig una pausa, per reposar; m'assec en un banc i m'entretinc fullejant-ne algun.
Un altre dia em trobo a sobre d'un banc "La vida desaforada de Salvador Dalí", de Ian Gibson (una obra crec que ben valorada pels especialistes en Dalí), i també "Mi color favorito es verte", de Pilar Eyre (un llibre amb un títol ben brillant, i un tema que hauria pogut ser interessant, però que es queda en molt poca cosa, gairebé només pirotècnia verbal). Com que vaig cap a casa, me'ls enduc, i un altre dia van a parar també a un punt d'intercanvi.
Sovint amb els llibres que trobo el que faig és això; només és de tant en tant, que estic realment de sort i que en trobo algun que m'interessa de debò, i llavors me'l quedo... temporalment o definitivament (és a dir, "sempre temporalment", tenint present la meva, i comuna, finitud).
Un exemple de llibre que em quedo, trobat fa poc: "Una mente prodigiosa", de Sylvia Nassar (Círcula de lectores, 2001). Sobre la vida complicada, contradictòria, impertinent, sorprenent i brillant del matemàtic, malalt mental i premi Nobel John Forbes Nash (hi ha moltes pàgines en què parla amb detall de temes matemàtics, que no entenc, però això no m'impedeix anar progressant en la lectura).
Els dos llibres a mi no m'interessen, però em fa cosa pensar que puguin acabar al camió de les deixalles, de manera que els recullo i els fico a la motxilla, amb la idea de deixar-los en un punt d'intercanvi de llibres que hi ha una mica més enllà. Pel que fa a la motxilla, penso que després ja veuré què en faré, potser me la quedaré jo (si no fos per la motxilla segurament no hauria recollit els llibres, perquè pesen bastant, i traginar pesos és empipador).
Un altre dia em trobo, a dins d'una bossa de roba, al costat d'un contenidor, vuit novel.les, d'aquestes gruixudes, noves, ben enquadernades, en molt bon estat. I com que també em queda a la vora un punt de reciclatge, amb el seu apartat d'intercanvi de llibres, les hi duc. A mig camí del trajecte faig una pausa, per reposar; m'assec en un banc i m'entretinc fullejant-ne algun.
Un altre dia em trobo a sobre d'un banc "La vida desaforada de Salvador Dalí", de Ian Gibson (una obra crec que ben valorada pels especialistes en Dalí), i també "Mi color favorito es verte", de Pilar Eyre (un llibre amb un títol ben brillant, i un tema que hauria pogut ser interessant, però que es queda en molt poca cosa, gairebé només pirotècnia verbal). Com que vaig cap a casa, me'ls enduc, i un altre dia van a parar també a un punt d'intercanvi.
Sovint amb els llibres que trobo el que faig és això; només és de tant en tant, que estic realment de sort i que en trobo algun que m'interessa de debò, i llavors me'l quedo... temporalment o definitivament (és a dir, "sempre temporalment", tenint present la meva, i comuna, finitud).
Un exemple de llibre que em quedo, trobat fa poc: "Una mente prodigiosa", de Sylvia Nassar (Círcula de lectores, 2001). Sobre la vida complicada, contradictòria, impertinent, sorprenent i brillant del matemàtic, malalt mental i premi Nobel John Forbes Nash (hi ha moltes pàgines en què parla amb detall de temes matemàtics, que no entenc, però això no m'impedeix anar progressant en la lectura).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)