Un altre exemple de llibre trobat al carrer aquests dies: "El universo eléctrico", de David Bodanis (1). Tracta de l'evolució dels coneixements sobre l'electricitat els dos darrers segles.
La part més interessant per a mi és un capítol del final del llibre sobre l'electricitat del cervell, amb algunes explicacions fàcils, atractives i originals, més entenedores (per a mi) que la majoria de les explicacions que havia llegit fins ara sobre el funcionament elèctric del cervell.
Penso en el que diu David Bodanis en aquesta part del llibre: el que estic fent ara, anar divagant i afilerant pensaments i paraules, no és res més que això, impulsos elèctrics del cervell que de manera misteriosa acaben configurant idees o històries més o menys intel.ligibles (curioses, estúpides, ves a saber...), uns impulsos coordinats amb uns altres impulsos, els que donen ordres al braç i a la mà, per tal que es vagin movent i el resultat sigui que jo vagi gargotejant paraules damunt del paper... (i després teclejant el teclat).
És tot tan estrany, existir, pensar, sobretot aquest gran misteri de la nostra ment conscient...
--
(1) Planeta, 2006. Els llibres trobats sovint tenen sorpreses afegides, potser una dedicatòria bonica, o una postal entremig de les pàgines... En aquest hi trobo una estampa doble amb les imatges del Sagrat Cor de Jesús i l'Immaculat Cor de Maria, amb una oració dirigida al Sagrat Cor de Jesús que acaba així: "(...) toda mi dicha y mi gloria quiero cifrarla en vivir y morir como esclava vuestra. Amén."
13 de jul. 2020
12 de jul. 2020
Pomes, peres i llibres
Pocs dies després de la troballa de les truites (en vaig parlar fa uns dies), el que em trobo són caixes plenes de pomes i peres. Tenen encara damunt la pell les gotes de condensació resultat d'haver-les tret fredes de la nevera i d'estar ara al carrer a una temperatura més elevada. Alguna peça està tocada, però la majoria en bones condicions.
Mentre n'arreplego unes quantes (ja no em caldrà anar-ne a comprar), passa un senyor gran (més gran que jo), i me n'indica l'origen. Em diu que són d'una escola infantil que hi ha al costat, ell ha vist com les treien. És fàcil imaginar-ho: a causa del virus, amb cap previsió de reobertura propera de l'escola (això passa durant la fase severa del confinament), deuen haver pensat que era millor desendollar les cambres i desfer-se de la fruita. I la primera part té sentit, però la segona és més estranya, és a dir, que qui hagi fet l'operació no aprofiti les pomes. En qualsevol cas, pitjor per a ell (o ella), i millor per a mi.
Una altra cosa que més d'una vegada també he trobat pel carrer aquests dies són llibres. De fet, "molts llibres". Per exemple, "La mort d'Ivan Ilitx", de Tolstoi, que no havia llegit i que m'ha meravellat, o "L'acabadora", de Michela Murgia, un altre llibre fantàstic (1), o "La Guerra Civil", de Manuel Tuñón de Lara, sobre aquest tema del qual sempre m'agrada llegir-ne versions de persones diferents...
Amb els llibres, si n'arreplego algun, faig una "desinfecció passiva": a casa els deixo arraconats i, al cap de tres o quatre dies, quan en principi ja no és possible que hi quedi cap virus actiu (segons diuen els experts, pel que fa a la seva supervivència damunt del paper), llavors els fullejo o llegeixo.
Per això fins ara no n'he dit tampoc res, de la recollida de llibres "també durant aquests dies", perquè si m'hagués mort entremig havent-ho explicat, llavors potser algú hauria dit que la causa de la meva mort havia sigut agafar, amb el virus descontrolat, algun llibre del carrer (a més de pomes, peres, truites...).
Bé, si em moro a partir d'ara, el resultat serà semblant (perquè no he canviat els costums), de manera que no m'haurà servit de gaire l'ocultació anterior. Probablement algú dirà: "Tant recollir porqueries i fer-se l'espavilat, i mira, al final l'ha dinyat!" (sigui dit de passada: que "al final" la dinyaré ja ho sé, no en tinc cap dubte...).
--
(1) De la Michela Murgia ja havia llegit "Y la Iglesia invento a la mujer", un assaig sobre la història de la misogínia de l'Església. Pel que fa a "L'acabadora" (Proa, 2011), algun dia en parlaré amb una mica de detall, perquè el tema del llibre, la facilitació de la mort, no és cap secret que és un tema que m'interessa de manera especial. I a més, m'agrada com escriu la Michela Murgia (o com ha traduït aquest llibre la Mercè Ubach, ja que "això" és el que jo he llegit).
Mentre n'arreplego unes quantes (ja no em caldrà anar-ne a comprar), passa un senyor gran (més gran que jo), i me n'indica l'origen. Em diu que són d'una escola infantil que hi ha al costat, ell ha vist com les treien. És fàcil imaginar-ho: a causa del virus, amb cap previsió de reobertura propera de l'escola (això passa durant la fase severa del confinament), deuen haver pensat que era millor desendollar les cambres i desfer-se de la fruita. I la primera part té sentit, però la segona és més estranya, és a dir, que qui hagi fet l'operació no aprofiti les pomes. En qualsevol cas, pitjor per a ell (o ella), i millor per a mi.
Una altra cosa que més d'una vegada també he trobat pel carrer aquests dies són llibres. De fet, "molts llibres". Per exemple, "La mort d'Ivan Ilitx", de Tolstoi, que no havia llegit i que m'ha meravellat, o "L'acabadora", de Michela Murgia, un altre llibre fantàstic (1), o "La Guerra Civil", de Manuel Tuñón de Lara, sobre aquest tema del qual sempre m'agrada llegir-ne versions de persones diferents...
Amb els llibres, si n'arreplego algun, faig una "desinfecció passiva": a casa els deixo arraconats i, al cap de tres o quatre dies, quan en principi ja no és possible que hi quedi cap virus actiu (segons diuen els experts, pel que fa a la seva supervivència damunt del paper), llavors els fullejo o llegeixo.
Per això fins ara no n'he dit tampoc res, de la recollida de llibres "també durant aquests dies", perquè si m'hagués mort entremig havent-ho explicat, llavors potser algú hauria dit que la causa de la meva mort havia sigut agafar, amb el virus descontrolat, algun llibre del carrer (a més de pomes, peres, truites...).
Bé, si em moro a partir d'ara, el resultat serà semblant (perquè no he canviat els costums), de manera que no m'haurà servit de gaire l'ocultació anterior. Probablement algú dirà: "Tant recollir porqueries i fer-se l'espavilat, i mira, al final l'ha dinyat!" (sigui dit de passada: que "al final" la dinyaré ja ho sé, no en tinc cap dubte...).
--
(1) De la Michela Murgia ja havia llegit "Y la Iglesia invento a la mujer", un assaig sobre la història de la misogínia de l'Església. Pel que fa a "L'acabadora" (Proa, 2011), algun dia en parlaré amb una mica de detall, perquè el tema del llibre, la facilitació de la mort, no és cap secret que és un tema que m'interessa de manera especial. I a més, m'agrada com escriu la Michela Murgia (o com ha traduït aquest llibre la Mercè Ubach, ja que "això" és el que jo he llegit).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)