3 d’abr. 2026
7 de març 2026
31 de gen. 2026
8 de gen. 2026
L'Ángel Fernández i les cases barates d'Horta
La casa de Can Peguera (les cases barates d'Horta) on vivia la família de Ángel Fernández quan va començar la guerra. La foto és molt posterior, de potser cinquanta o més anys després.
Des de fa uns mesos, cada setmana vaig al costat del Turó de la Peira, de visita a una residència de gent gran. A tocar del Turó de la Peira també hi ha les cases barates d'Horta, ara barri de Can Peguera. El nom de cases barates els escau: calentes a l'estiu i fredes i humides a l'hivern.
Un dia, per casualitat, em trobo una coneguda, i em diu que ella va néixer a una d'aquestes cases, que després va marxar, i que ara hi torna a viure des que els seus pares van morir. M'explica coses del barri. Per exemple, que des dels inicis del barri, l'any 1930, era un nucli dels moviments anarquistes de la ciutat. Aquesta referència als anarquistes fa que augmenti la meva curiositat per la història del barri, i que després en busqui més informació.
Al cap de poc és quan, una altra casualitat, em trobo el llibre de l'Ángel Fernández (1). I la sorpresa llavors és veure-hi una foto d'una casa de Can Peguera, de la que l'Ángel en diu que, quan va començar la guerra, hi vivia amb els seus pares i germans.
Amb el llibre i la foto, un dia intento localitzar la casa, però no me'n surto. Em poso en contacte amb l'Associació de Veïns. Quedem un altre dia, i m'ensenyen la casa. I a més d'ensenyar-me-la, m'expliquen que, pocs anys abans de la mort de l'Ángel Fernández, es van enviar amb ell correus electrònics, i me'ls ensenyen.
Entremig, m'havia assabentat pel meu compte que, el 1990, l'Ángel Fernández, a Toulouse, on vivia, havia fet ja una autoedició del text, en castellà, en dos volums. (2)
A partir d'aquesta informació, em va sobtar que, en l'edició en català de 2002 que havia trobat, de l'Editorial Mediterrània, no es fes cap referència a l'edició de 1990, ni se n'esmentés el traductor. L'Ángel Fernández no havia pogut fer la traducció, perquè parlava i entenia el català, però no l'escrivia (d'això me n'havia anat assabentant gràcies als correus que em van ensenyar a l'associació de veïns de Can Peguera) (3). Vaig escriure a l'Editorial Mediterrània preguntant qui havia traduït el llibre, i no em van contestar. No vaig insistir.
Vethoaquí: a partir d'algunes casualitats, m'he dedicat un temps a buscar pistes i informacions sobre algú de qui no en sabia absolutament res, l'Ángel Fernández. He esbrinat d'ell el que he esbrinat, i amb aquesta petita feina de "detectiu", m'ho he passat bé. I ara, com que m'agrada escriure, m'ho passo bé explicant-ho.
--
(1) Rebel. Àngel Fernández,
https://senseseny.blogspot.com/2025/12/rebel-angel-fernandez.html
(2) Els dos volums autoeditats el 1900: "Rebelde. Loco de amor por la libertad y la justicia", "Rebelde. Continuación y fin del Tomo 1" (aquesta informació està treta d'Iberlibro.com).
(3) M'encuriosia també perquè sempre em sobta, que es tradueixin al català textos literaris o de memòries en castellà; em costa veure-hi el sentit.
(1) Rebel. Àngel Fernández,
https://senseseny.blogspot.com/2025/12/rebel-angel-fernandez.html
(2) Els dos volums autoeditats el 1900: "Rebelde. Loco de amor por la libertad y la justicia", "Rebelde. Continuación y fin del Tomo 1" (aquesta informació està treta d'Iberlibro.com).
(3) M'encuriosia també perquè sempre em sobta, que es tradueixin al català textos literaris o de memòries en castellà; em costa veure-hi el sentit.
7 de gen. 2026
L'Ángel Fernández: pendent
L'Ángel, el seu germà i la seva germana, durant una visita de la senyora Durroty a la Colònia Iberia, on llavors estaven els tres. 1941. (1)
Quan fa uns dies vaig parlar de l'Ángel Fernández (1928-2022), no sé ben bé per què, no vaig incloure un aspecte molt important de la seva història. Vaig explicar les penalitats seves i dels seus germans a partir de la mort de la seva mare durant un bombardeig sobre Barcelona l'any 1937 (llavors ell tenia 9 anys, la seva germana 4 y el petit 2). Després, el pas dels tres per diferents colònies infantils i camps de refugiats, l'extrema duresa de molts moments, la gana, el fred... Però no vaig dir que, durant aquell llarg anar d'aquí cap allà d'aquells tres nens desemparats, de vegades també van trobar algunes bones persones que els van ajudar. I que gràcies a aquelles ajudes en diferents moments, és probable que fossin capaços de conservar el coratge necessari per anar resistint enmig de tantes adversitats.
No vaig dir això tan important: que al món també hi ha bones persones, compassives, disposades a ajudar altres persones. En el cas de l'Ángel i els seus germans, unes d'aquelles persones van ser el senyor i la senyora Durroty. M'agradaria donar més detalls de les seves ajudes, i contextualitzar-les, però per fer-ho bé hauria de rellegir el llibre, i ara mateix aquesta relectura em fa mandra. (2)
En qualsevol cas, el que volia dir ja ho he dit. La bona gent, també en moments de grans conflictes, existeix. Gent solidària, compromesa, compassiva, i que de vegades fibs i tot s'arrisca posant en perill la pròpia seguretat. El matrimoni Durroty, durant un temps i en la mesura que van poder, van fer de protectors de l'Ángel i els seus germans (després, a causa dels trasllats forçats dels tres nens per dins de França a causa de les disposicions que s'anaven dictant, condicionades alhora per la invasió alemanya, van perdre el contacte amb ells).
Ells, el senyor i la senyora Durroty, no va ser les úniques persones que, en un moment o altre, els van auxiliar d'alguna manera. No ho vaig dir la primera vegada, però tenia clar que, en algun moment, ho havia de dir. I subratllar-ho ben subratllat.
D'altra banda, la de l'Ángel Fernández (i la d'aquest matrimoni), és només una més entre els milers d'històries d'aquells anys de la guerra i l'exili. De la majoria d'aquelles històries no en va quedar cap rastre, a tot estirar el record d'alguns familiars. Si jo avui puc escriure sobre l'Ángel Fernández és perquè ell, primer, va escriure sobre ell mateix. (3)
--
(1) Del llibre 'Rebel'. Ángel Fernández, Editorial Mediterrània, 2002.
(2) Al llibre hi trobo a faltar un apartat cronològic, crec que hauria ajudat a seguir el fil de la història. De fet, crec que amb l'ajuda d'un bon editor, que hagués estat pendent de detalls com aquest, hauria pogut sortir un llibre millor.
(3) Primera part:
6 de gen. 2026
4 de gen. 2026
Balanç 2025, pronòstic 2026
World Panic (Ferran Capo). Elestafador.com, 31-12-2025
També a www.ferrancapo.com
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)