Un argument per justificar l'oposició a la vacuna de la covid és dir que, en definitiva, els no vacunats són els més exposats, ja que, si no estan vacunats, seran ells els que, si s'infecten i potser se'ls complica la infecció, en patiran les conseqüències. Per tant, diuen aquestes persones, de la seva no vacunació els altres no n'han de fer res (deixo ara de banda el tema de la immunitat de grup, tenint en compte que és més fictícia que real).
L'argument té una part de raó. Però només si, en el cas que una d'aquestes persones no vacunades agafa la covid, i se li complica de manera greu, "llavors no va a un hospital" (per exemple, es queda a casa a esperar "el que hagi de passar", si és el cas amb els tractaments casolans o alternatius al seu abast que li semblin oportuns).
No dic que no hi hagi persones amb aquest grau de coherència, que si han decidit no vacunar-se i agafen la covid i tenen problemes importants (per exemple que s'ofeguen), no van a un hospital. És possible que n'hi hagi... però jo de moment no en conec. En canvi, de casos al revés sí que en conec més d'un: no vacunació, infecció, problemes greus, anada a l'hospital.
La pregunta llavors és: si aquestes persones acaben en un hospital, la seva no vacunació segueix sent "només cosa seva"?
A veure: si aquesta persona que no s'ha volgut vacunar "per motius personals" al final acaba anant a un hospital, el que fa és afegir una nova càrrega a la que ja suporta el sistema sanitari (ja saturat a causa de la covid). Cal recordar que un dels objectius de l'estratègia de la vacunació massiva era aquest, evitar el col.lapse del sistema sanitari.
A més, aquesta sobrecàrrega té efectes col.laterals importants, ja que contribueix a empitjorar l'atenció a altres tipus de malalties. Aquesta ha sigut una de les conseqüències més greus de la covid. Per exemple, en pateixen les conseqüències les persones amb malalties cròniques, i les que estan a l'espera de diferents intervencions (que s'han hagut d'ajornar), i la gent gran en general. I pel que fa al càncer: els casos detectats amb retard a causa de la saturació hospitalària provocada per la covid faran que, a mitjà termini, augmentin temporalment les morts a causa de càncers.
Avui dia sabem que pots estar vacunat i agafar la covid, però també sabem que si estàs vacunat les possibilitats d'acabar en un hospital a causa de les eventuals complicacions de la covid, són molt menors que sense la vacuna. Sobre això no hi ha discrepàncies, si més no entre la gent que s'hagi pres la molèstia d'informar-se una mica.
Poso un cas concret del que he dit sobre el deteriorament de l'atenció mèdica a causa de la covid. A l'Emília fa uns anys li van diagnosticar lupus (una malaltia autoimmune), un diagnòstic després acompanyat de sis subdiagnòstics de diferents malalties o disfuncions provocades pel lupus. Alguna molt greu. Des que va començar la covid, a causa de la reestructuració de les prioritats, l'atenció que rep l'Emília ha empitjorat molt. I de vegades pateix episodis de dolor molt greus (explicar els seus mals de manera detallada requeriria bastant espai).
L'Emília no és l'única persona que conec en una situació així, amb problemes de salut crònics importants i que, a causa de la covid, ha vist com empitjorava molt l'atenció que rebia i, per tant, també la seva qualitat de vida (que abans ja era dolenta).
Com que tinc molt present l'Emília i aquestes altres persones, em grinyola quan algú m'argumenta el seu rebuig a vacunar-se dient "que ell seria el principal perjudicat", en cas d'infectar-se. M'incomoda aquest argument sobretot quan "intueixo" que si aquesta persona agafés una covid greu, segurament acabaria en un hospital. Perquè de boca sovint som tots molt valents, però quan les coses es posen lletges, la valentia sovint s'aigualeix. Com més lletges les coses, més aigualida la coherència i la valentia.
L'escenari resultant de l'expansió del virus de la covid té algunes peculiaritats, però crec que sobretot és un reflex, amplificat, de la forma habitual de pensar, sentir i actuar de la majoria de nosaltres. Sovint carregats d'autoindulgències, prejudicis i mandres mentals. Tant com a individus com a col.lectius (per si de cas: les contradiccions no són patrimoni de la gent que s'oposa a les vacunes, els que hi estan a favor també tenen les seves).
Potser aquest és l'aspecte més "atractiu" de l'escenari de la covid, el fet de posar-nos davant d'aquest mirall. El que fem cadascú després de mirar-nos-hi, ja és una altra història.