Aquest és part del meu punt de vista:
I dic part, una part, perquè també hi ha altres parts. Com per exemple aquesta:
O aquesta:
Fa mesos vaig trobar a "El barrufet gramàtic" (Jordi Manent, coord., 2020), la referència a l'article de l'Albert Jané "El llenguatge a Cavall Fort", inclòs en el llibre "Cavall Fort, una experiència concreta", publicat per l'Editorial Nova Terra el 1967 (a "El barrufet gramàtic" no s'incloïa l'article, només s'esmentava).
Mercè Canela, l'actual directora de Cavall Fort, diu d'aquest article:
"Es tracta d’un estudi fet a partir de l’experiència dels cent primers números de Cavall Fort. D’ençà que em vaig fer càrrec de la direcció de la revista, aviat farà vint anys, he llegit aquest capítol més d’un cop. Albert Jané, que havia assumit la tasca de redacció i de correcció de la revista, hi explica, amb la claredat que el caracteritza, les dificultats a què es va haver d’enfrontar la revista a l’hora d’establir el model de llengua que seguirien i els criteris que aplicarien. Aquests criteris continuen completament en vigor per als qui en som responsables actualment." (1)
Vaig tenir curiositat per poder llegir l'article, i vaig buscar-lo per internet. Tant l'article com el llibre. Infructuosament.
Llavors li vaig demanar a la Lívia, amiga de l'Albert Jané, si li podia preguntar com es podia aconseguir l'article, i l'Albert li va dir que el llibre estava exhaurit, però que si demanava de part d'ell a Cavall Fort l'article, li farien arribar, ja que segur que conservaven un exemplar del llibre i li podrien fer fotocòpies de les pàgines de l'article.
Aquest és l'origen d'aquest arxiu. L'he penjat perquè penso que és un text prou important, i que no podia ser que fos tan difícil d'accedir-hi. De fet, el més normal seria que al web de Cavall Fort el tinguessin penjat, i de manera més digna, convertit en text i fàcil de llegir (no així com ho he fet jo, amb un PDF de fotocòpies de baixa qualitat). Sigui com sigui, de moment, tenim això.
Fa temps, al parlar d'un número de mentalista que feia el meu avi, vaig parlar del llibre "Desarrolla una mente prodigiosa", de Ramón Campayo. (1)
D'aquest llibre em va semblar força interessant l'inici, en el qual parla dels diferents tipus de memòria, i també quan parla de les estratègies per recordar llistes com les del meu avi, o molt més llargues i dificultoses. En canvi, altres parts del llibre no em van atraure. Sobretot una en concret, que la visc o valoro ben al revés de Ramón Campayo, la que tracta sobre la lectura ràpida.
Recordo, quan era adolescent, que a la biblioteca familiar hi havia algun llibre d'aquests de tècniques de lectura ràpida. Però no recordo que en fullegés mai cap (llavors sobretot el que llegia era ficció, devorava els llibres... alhora que ni obria els llibres de text).
Des d'aquella lectura devoradora adolescent he anat arribant a una lectura cada vegada més lenta, de vegades extraordinàriament lenta, "gairebé immòbil", potser aturada en una frase. O aturat en una pàgina, que llegeixo, haig d'anar llegint, una vegada i una altra, ja sigui perquè no l'acabo d'entendre, o perquè la vull anar assaborint.
D'adolescent corria, però aquella velocitat lectora no tenia res amb el que en diuen "velocitat de lectura", sinó només amb l'ansietat d'anar veient què passava. De fet, pel que fa al tema aquest de les velocitats, el cert és que no m'he esforçat mai per accelerar la meva velocitat de lectura.
Des de fa molts anys, dècades (l'adolescència ja queda molt lluny), el meu objectiu quan llegeixo un text que m'atrau i que "em desafia", és que allò que vaig llegint i entenent, alhora ho pugui anar "connectant" amb el món de les meves idees, creences, sensacions, etc. I això (si més no per a mi), tot sovint és forçosament lent. En alguns casos, desmesuradament lent. Treballós. De manera que no em serveix de res poder llegir més de pressa, ja que en aquests casos el que em cal és precisament llegir amb tanta lentitud com sigui necessària, per tal que aquest procés de digestió i relació sigui possible. (2)