Els virus i les meves contradiccions

En algun moment he parlat dels Pàmies, Bossé, etc. (de les seves peculiars idees sobre la covid), i me n'he desmarcat, per si de cas algú havia pensat que hi tenia alguna afinitat.

D'altra banda, reconec que jo també tinc les meves rareses, unes quantes, i que alguns dels meus comentaris o comportaments de vegades potser poden sobtar. 

Tot ve de lluny. Quan era jove vaig decidir (o potser no vaig "decidir" res, però va anar així), que preferia viure despreocupadament, sense previsions de futur. Sense preocupar-me massa de mi mateix. Llavors ja tenia un sentiment de petitesa, d'insignificança: la meva vida (igual que ara), em semblava poc rellevant, i per tant no em preocupava gaire una eventual mort prematura (val a dir que em passava el mateix pel que fa a la vida dels altres, res ni ningú em semblava molt important). I ara, malgrat el pas del temps, em sembla que he canviat poc, pel que fa a aquest sentiment i actitud.

Amb aquesta manera de ser, sé que al llarg dels anys (sobretot quan era més jove, però no només llavors), m'hauria pogut morir més d'una vegada, o emmalaltir de manera seriosa, a causa de comportaments segurament "poc intel.ligents" (poc intel.ligents en aquest sentit, és a dir, de cara a conservar la salut, la integritat física... o la vida). En podria posar uns quants exemples, fer-ne una llista, però un cop apuntat, no em sembla necessari, i així no m'allargo més del compte.

Per tant, dit tot això, ara no m'hauria d'estranyar massa que hi hagi gent jove que es preocupi poc per la possibilitat d'encomanar-se de la covid... o per encomanar-la a altres persones. Ser jove sovint porta això, aquesta irresponsabilitat pel que fa a un mateix. I aquesta despreocupació o egoisme pel que fa als altres. 

Potser només hi afegiria aquesta consideració: a mi no m'importava posar en risc la meva vida, però en canvi, crec que era curós a l'hora de mirar de respectar els drets i els espais de llibertat dels altres. Aquí sí que hi veig una diferència, entre jo quan era jove (i ara que sóc gran), i una part de la joventut d'avui.

D'altra banda, no m'hauria d'estranyar tampoc que, a més dels joves (o de part dels joves), hi hagi també "pàmies" i "bossés" amb models de vida que a mi se'm fan estranys. És a dir, gent que tot i que ja no és precisament una criatura, actua amb aquesta mena "d'inconsciència juvenil". Una hipòtesi per a explicar-ho podria ser aquesta: com que fer-se adults requereix un esforç, i en general també humilitat, són persones que potser prefereixen quedar-se en un estat d'infantesa permanent, ja que, així, poden seguir intentant captar l'atenció dels altres i sentir-se el centre d'atenció.

Un resum de tot plegat podria ser aquest: que hi ha gent de tota mena. I aquest seria el repte: ¿com ho hem de fer, per tal d'aconseguir conviure uns i altres amb el mínim de restriccions i, alhora, generant el mínim de molèsties i perjudicis als altres? Per descomptat, això que és tan fàcil i curt de plantejar, és molt més difícil de fer. Només cal tenir present història de la humanitat.

Jo, després de les meves contradiccions juvenils, i ara amb les meves contradiccions presenils, amb això de la covid la veritat és que he anat pensant una cosa, després una altra, prenent una decisió, canviant-la... I segueixo igual, sovint bastant despistat, a la deriva. I alhora, sense sentir-me massa incòmode a causa d'aquest desconcert meu crònic. Ve de tan lluny que hi estic bastant acostumat.

Apa, avui ja m'he confessat, de manera que ja ho puc deixar.

Vacunar-se o no

Un argument per justificar l'oposició a la vacuna de la covid és dir que, en definitiva, els no vacunats són els més exposats, ja que, si no estan vacunats, seran ells els que, si s'infecten i potser se'ls complica la infecció, en patiran les conseqüències. Per tant, diuen aquestes persones, de la seva no vacunació els altres no n'han de fer res (deixo ara de banda el tema de la immunitat de grup, tenint en compte que és més fictícia que real).

L'argument té una part de raó. Però només si, en el cas que una d'aquestes persones no vacunades agafa la covid, i se li complica de manera greu, "llavors no va a un hospital" (per exemple, es queda a casa a esperar "el que hagi de passar", si és el cas amb els tractaments casolans o alternatius al seu abast que li semblin oportuns). 

No dic que no hi hagi persones amb aquest grau de coherència, que si han decidit no vacunar-se i agafen la covid i tenen problemes importants (per exemple que s'ofeguen), no van a un hospital. És possible que n'hi hagi... però jo de moment no en conec. En canvi, de casos al revés sí que en conec més d'un: no vacunació, infecció, problemes greus, anada a l'hospital.

La pregunta llavors és: si aquestes persones acaben en un hospital, la seva no vacunació segueix sent "només cosa seva"?

A veure: si aquesta persona que no s'ha volgut vacunar "per motius personals" al final acaba anant a un hospital, el que fa és afegir una nova càrrega a la que ja suporta el sistema sanitari (ja saturat a causa de la covid). Cal recordar que un dels objectius de l'estratègia de la vacunació massiva era aquest, evitar el col.lapse del sistema sanitari.

A més, aquesta sobrecàrrega té efectes col.laterals importants, ja que contribueix a empitjorar l'atenció a altres tipus de malalties. Aquesta ha sigut una de les conseqüències més greus de la covid. Per exemple, en pateixen les conseqüències les persones amb malalties cròniques, i les que estan a l'espera de diferents intervencions (que s'han hagut d'ajornar), i la gent gran en general. I pel que fa al càncer: els casos detectats amb retard a causa de la saturació hospitalària provocada per la covid faran que, a mitjà termini, augmentin temporalment les morts a causa de càncers. 

Avui dia sabem que pots estar vacunat i agafar la covid, però també sabem que si estàs vacunat les possibilitats d'acabar en un hospital a causa de les eventuals complicacions de la covid, són molt menors que sense la vacuna. Sobre això no hi ha discrepàncies, si més no entre la gent que s'hagi pres la molèstia d'informar-se una mica.

Poso un cas concret del que he dit sobre el deteriorament de l'atenció mèdica a causa de la covid. A l'Emília fa uns anys li van diagnosticar lupus (una malaltia autoimmune), un diagnòstic després acompanyat de sis subdiagnòstics de diferents malalties o disfuncions provocades pel lupus. Alguna molt greu. Des que va començar la covid, a causa de la reestructuració de les prioritats, l'atenció que rep l'Emília ha empitjorat molt. I de vegades pateix episodis de dolor molt greus (explicar els seus mals de manera detallada requeriria bastant espai).

L'Emília no és l'única persona que conec en una situació així, amb problemes de salut crònics importants i que, a causa de la covid, ha vist com empitjorava molt l'atenció que rebia i, per tant, també la seva qualitat de vida (que abans ja era dolenta). 

Com que tinc molt present l'Emília i aquestes altres persones, em grinyola quan algú m'argumenta el seu rebuig a vacunar-se dient "que ell seria el principal perjudicat", en cas d'infectar-se. M'incomoda aquest argument sobretot quan "intueixo" que si aquesta persona agafés una covid greu, segurament acabaria en un hospital. Perquè de boca sovint som tots molt valents, però quan les coses es posen lletges, la valentia sovint s'aigualeix. Com més lletges les coses, més aigualida la coherència i la valentia.

L'escenari resultant de l'expansió del virus de la covid té algunes peculiaritats, però crec que sobretot és un reflex, amplificat, de la forma habitual de pensar, sentir i actuar de la majoria de nosaltres. Sovint carregats d'autoindulgències, prejudicis i mandres mentals. Tant com a individus com a col.lectius (per si de cas: les contradiccions no són patrimoni de la gent que s'oposa a les vacunes, els que hi estan a favor també tenen les seves).

Potser aquest és l'aspecte més "atractiu" de l'escenari de la covid, el fet de posar-nos davant d'aquest mirall. El que fem cadascú després de mirar-nos-hi, ja és una altra història.

Màfies de bata blanca

"Allò que els fets i la informació disponible fins al moment ens ensenyen és que no es pot confiar que la indústria farmacèutica actuï en interès de la salut pública, fins i tot en aquests temps sense precedents." Roz Scourse, Metges Sense Fronteres, 2020 (1)

Llegeixo una entrevista que fa Josep Corbella a Adolfo García-Sastre, cap de virologia de l'hospital Mount Sinai de Nova York (La Vanguardia, 16/10/2021). García-Sastre diu coses assenyades, sobre les que hi ha consensos, i altres més opinables. Per exemple, sobre la vacunació dels menors de 12 anys diu: "Si els efectes adversos de la vacunació són molt inferiors que els efectes adversos de la infecció, es recomanaria la vacunació en nens". Ho diu com si ara algú pogués saber els eventuals efectes adversos a mig/llarg termini en el cas d'un nen. Gairebé és un acudit: "No sé què pot passar, però com que ara mateix no passa res, et vacuno". Com si els nens fossin àvis de residència amb expectatives de vida ben curtes.

L'entrevistador diu que García-Sastre ha visitat Barcelona invitat per Sequirus. No diu qui o què és Sequirus. Ho busco, i ves quina casualitat, és una empresa dedicada a la fabricació de vacunes. Que naturalment, si invita algú, ho fa perquè sap que aquest algú opinarà de manera favorable cap als seus interessos comercials (en cas contrari, és obvi que invitaria una altra persona).

Segur que podria buscar exemples millors, més clars i contundents que aquest, però fa quatre dies, llegint el diari, sense buscar-la em vaig trobar aquesta notícia, i em va semblar que podia servir com a introducció. 

Jo no sóc precisament un expert en aquest tema mèdicament tan complicat i amb tants interessos comercials pel mig com el de la pandèmia de la Covid. I sóc ben conscient que estar-ne ben informat és molt difícil, Però des de la meva ignorància, em sembla que és sensata aquesta afirmació: per a les farmacèutiques, com més duri la pandèmia, millor, no tenen  gens d’interès a contribuir al seu final. Al contrari, si es pot aconseguir que esdevingui un problema crònic, per a elles de primera. 

A veure. Potser en el primer moment les úniques alternatives viables de vacunes eren les actuals. Dic "potser" perquè de fet no tothom pensa el mateix. Ara bé, que avui no hi hagi encara alternatives millors que aquestes vacunes "regulars", això ja és més difícil d'acceptar. I dic regulars perquè és veritat que tenen un indiscutible efecte protector, però també ho és que no estronquen la cadena de contagis ni les reinfeccions. No immunitzen de manera permanent. Són vacunes que requereixen noves revacunacions, de manera cíclica (cada nou cicle, nou negoci per als fabricants).

Amb el temps que ha passat, és greu que no hi hagi cap vacuna disponible sense les limitacions de les actuals. És especialment greu tenint en compte que sí que hi ha projectes que van en aquesta direcció, però fins ara no han rebut el suport que necessitaven per al seu desenvolupament. De manera que la pregunta és òbvia: per què les vacunes que cronifiquen les reinfeccions i la malaltia s'han afavorit, i les altres, les que podrien posar-hi fi, no?

I ara torno al principi. ¿És casualitat que La Vanguardia per parlar del tema de la Covid dediqui una pàgina sencera a una entrevista a una persona que resulta que ve invitada per una farmacèutica dedicada a la fabricació de vacunes?

¿És casualitat que tot això coincideixi amb la mentalització creixent afavorida per farmacèutiques i governs sobre la necessitat aviat d'una tercera dosi de la vacuna? ¿Com és que quan es parla d'aquest tema no es parla de les vacunes fins ara "postergades"? 

Comencen dient que la tercera dosi d'entrada serà "per a la població més vulnerable", i deixen anar, insinuen, que més endavant, "probablement", estarà indicada per a tota la població, a causa de la davallada amb el pas dels mesos del grau de protecció de la vacuna. Es selecciona i dosifica adequadament la informació, sense cap intenció que la informació sigui completa i neutral, per tal que la gent vagi acceptant de manera acrítica i com a inevitable, allò que des de dalt es vol inculcar com a absolutament imprescindible.

Mentre escric això, entremig veig un documental sobre la crisi dels opiacis als Estats Units (no en sé el títol ni qui el dirigeix, el veig mig començat, i pel que surt dedueixo que és del 2017 o posterior). Una de les farmacèutiques llavors denunciades va ser Johnson & Johnson, que per tal d'evitar el judici, va pactar amb la fiscalia una indemnització milionària a les persones afectades (milionària però molt petita comparada amb els beneficis obtinguts). A continuació, estiro una mica més el fil "Johnson & Johnson", i a banda de confirmar la informació del documental, m'assabento que a més del cas dels opiacis també va ser condemnada per la comercialització d'unes pólvores de talc que provocaven càncer. En els dos casos, havia estat ocultant informació durant anys (és a dir, ocultant una informació que ja tenia), sobre els possibles efectes a mitjà o llarg termini d'aquells productes. Aquest era el principal argument de l'acusació, l'ocultació conscient d'informació.

D'altra banda, no són les úniques denúncies contra Johnson & Johnson, ni l'única farmacèutica que ha sigut denunciada: 

"Cada día nos despertamos con sus nombres en los titulares. Los ensayos clínicos de Pfizer. Los resultados de AstraZeneca. La vacuna de Johnson & Johnson. Los test rápidos de Abbott. La pandemia está sirviendo a las grandes farmacéuticas mundiales como una oportunidad de redimirse como las salvadoras del futuro ante un público que tradicionalmente las ha mirado con recelo. Y no sin motivos. Todas acumulan en los últimos años un buen número de actividades delictivas por las que han sido sancionadas con miles de millones, sin embargo, la dispersión y poca publicidad que se da a estas sentencias hacen difícil contemplar el panorama de las ilegalidades cometidas por Big Pharma, como se suele denominar a estas multinacionales." Antonio Villarreal (2)

En aquesta notícia la que no surt és Moderna. I quin és el motiu? Doncs que Moderna "encara no té història", és una empresa jove: la seva vacuna contra la Covid és el primer producte que comercialitza. Ara bé, aquesta vida breu no li ha impedit posar ja de manifest la seva "voracitat" econòmica:

"Toda crisis es una oportunidad, dice el proverbio chino, y las farmacéuticas han aprovechado hasta la última gota de esta crisis para rentabilizarla, incluso la ingeniería fiscal. Según desvela una investigación realizada por la organización Centre for Research on Multinational Corporations (SOMO) y unos contratos filtrados, el fabricante de vacunas Moderna ha utilizado técnicas de elusión fiscal para trasladar sus beneficios a Suiza y al estado estadounidense de Delaware, conocido por sus laxas medidas fiscales para empresas." Yago Álvarez (3)

A la vista de tot això, quin grau de credibilitat poden tenir aquestes empreses, quan parlen de transparència, de la bondat de les seves intencions i de la bondat dels seus productes? No és normal, davant de tot el que puguin dir, tenir una actitud d'assenyada desconfiança? I no és normal tenir la mateixa actitud cap als governs, quan semblen més interessats en afavorir les postures de les farmacèutiques que en informar la societat de manera clara i independent?

--
(1) 'De la penicilina y la viagra a la corrupción en Nigeria: luces y sombras de Pfizer'. Javier Martínez. www.infolibre.es, 13/11/2020
(2) 'Del soborno al fraude masivo: las 196 multas a las farmacéuticas que combaten el virus'. www.elconfidencial.com,
17/11/2020
(3) 'Los beneficios de las vacunas de Moderna acaban en paraísos fiscales'. www.elsaltodiario.com, 13/07/2021

Vacunes, gmail i benzina

"Nuestra mente es cómoda y pensar es cansado, y la mente intenta economizar esfuerzo al máximo, por eso es más fácil el pensamiento corsé." Tomás Navarro (1)

Hi ha gent que diu que no es vacuna "perquè no li dóna la gana". En aquests casos, com que no hi ha arguments, no cal dir res. Debat acabat sense haver començat.

En canvi, sovint, a aquest "no vull" inicial el segueixen arguments concrets. Alguns més o menys sensats, potser molt, i altres podríem dir que curiosos.

Per exemple, un dels arguments no fa referència als efectes de la vacuna o a les característiques del virus, sinó al caràcter prepotent i mafiós de les farmacèutiques que fabriquen les vacunes: "No em vacuno perquè les farmacèutiques són això o allò altre". 

Per descomptat, és un argument. Però d'altra banda sembla poc coherent, tenint en compte que aquesta postura en general no es trasllada als altres àmbits de la vida de qui ho argumenta.

Per exemple, segurament aquesta mateixa persona fa servir ordinadors (o telèfons), i sistemes operatius, i programes informàtics, fabricats per les grans màfies tecnològiques. Potser també fa servir el correu Gmail, o el buscador Google, de l'empresa homònima, una multinacional segurament avui molt més perillosa, i amb més poder, que la més deshonesta de les farmacèutiques.

O potser fa servir cotxe, si en té, i llavors gasta una gasolina que comercialitzen les grans petrolieres (o fa servir vehicles elèctrics consumidors de bateries fabricades amb components potser aconseguits per empreses sense escrúpols a països africans, immersos en guerres cròniques a causa d'aquestes extraccions). Fa servir, en definitiva, munts d'objectes, energies i tecnologies controlats per grans multinacionals, les pràctiques de les quals en general són monopolistes i abusives, i sovint també mafioses, fins i tot criminals.

Sí, les farmacèutiques són interessades i mentideres, ningú ho discuteix, però en definitiva "igual" d'interessades i mentideres, o mafioses, que la majoria de les altres empreses que ens proveeixen dels serveis o objectes que fem servir cada dia, des que ens llevem fins que anem a dormir (o fins i tot dormint). Perquè totes tenen el mateix objectiu: enriquir-se.

Tenint en compte que és així, per què actuem nosaltres, llavors, d'aquesta manera selectiva, quan es parla del tema de les vacunes? Per exemple: ¿faríem servir el mateix argument, pel que fa en concret a les farmacèutiques, si patíssim un dolor greu i persistent, i la forma d'alleujar-lo més indicada fos un medicament fabricat per alguna d'aquestes mateixes empreses que fabriquen les vacunes? Tindríem aquest grau de coherència i suportaríem estoicament el dolor?

I si tenim la mala sort de ser diabètics, renunciaríem a les injeccions d'insulina pel mateix motiu? I a la quimioteràpia si tenim un càncer? Etc.

És veritat que hi ha medicaments que són "basura", molt poc útils. I altres que són fins i tot clarament nocius. I és una vergonya que se'n toleri la seva comercialització, sobretot en el cas dels segons. Però també hi ha molts medicaments que ens permeten superar malalties i tenir millors condicions de vida. I resulta que els medicaments (els dolents, però també els bons), a diferència de les herbes remeieres, els fabriquen les farmacèutiques, algunes de les quals són les mateixes que també fabriquen les vacunes contra la Covid que avui hi ha al mercat.

Per descomptat, es pot estar en contra de les vacunes contra la Covid per altres motius. Avui m'he limitat a parlar d'aquest en concret, només pel fet que m'he trobat alguna persona que me l'ha exposat, com a justificant de la seva oposició a vacunar-se. I resulta que no eren precisament persones que visquessin en cabanes, de manera autosuficient i sense cap tecnologia.

Tots tenim contradiccions. Segurament és impossible, viure sense contradiccions. Però suposo que com a mínim està bé que intentem ser-ne conscients, de les nostres. De vegades, algunes vegades (no dic que sempre), pel que fa a l'argument que he exposat al principi, sembla que al darrere de segons quines oposicions (a les vacunes), el que s'endevina són coses tan elementals i humanes com la inseguretat, o la por. I a partir d'aquestes emocions negatives sembla que llavors emergeix la necessitat de buscar l'argument, l'excusa, per dissimular aquesta incomoditat, i alhora justificar la pròpia postura. Que sigui una o altra, l'excusa, això ja és secundari.

Per acabar: ¿amb tot això vull dir que ens hàgim d'empassar qualsevol explicació i proposta de vacunació que facin les farmacèutiques, i que avalin els governs? Per descomptat que no, de cap manera, aquest és un altre tema. L'únic que vull dir és que, si és possible, hauríem d'intentar no fer sopes o purés, amb els arguments sobre aquest tema (siguin favorables o desfavorables, els arguments).

--
(1) La Vanguardia / La Contra, 28/09/2021

Sobre la solidaritat petita i l'expandida

"La pandèmia ha deixat morts, malalts, seqüeles (...) però també ha provocat situacions de major marginalitat i pobresa, i aquesta és la pitjor de les malalties que podem tenir." Jaume Padrós (1)

Tant si ets partidari de la vacuna contra la covid, com si tens algun dubte, o t'hi oposes obertament, en els tres supòsits pot ser que també pensis que és una hipocresia i una injustícia, que aquí ens preocupem tant d'aquest tema mentre que alhora, a alguns països, no hi ha ningú vacunat, o senzillament tenen emergències mèdiques desateses molt més urgents que la gestió de la covid.

De fet, aquest és un dels arguments que durant mesos vaig fer servir jo, per no vacunar-me: m'irritava aquesta manipulació de la paraula "solidaritat", omnipresent a l'hora d'intentar convèncer la gent per tal que es vacunés. Per això no em vacunava, tot i que és ben obvi que la meva no vacunació, si era una protesta, era una protesta del tot inútil: no aportava cap benefici a la gent d'aquests altres països, ni pel que fa a la gestió de la covid, ni pel que fa a la gestió d'altres problemes sanitaris o mèdics potser encara més greus.

Quan vaig decidir vacunar-me va ser sobretot (ja ho he dit altres vegades), per una qüestió de comoditat, deslligada d'aquest plantejament solidari global. Volia facilitar-me la vida, la meva socialització (o les meves activitats socials, que potser no és ben bé el mateix). I també em vaig decidir, és veritat, perquè em feia por (i vergonya avançada), la possibilitat d'acabar ingressat en un hospital si agafava la covid amb simptomatologia greu, cosa estadísticament més probable que estant vacunat. En resum: irritació, vergonya i por, però no "solidaritat en moviment": sense vacunar o vacunat, pel que fa al tema de la solidaritat global la meva aportació seguia sent zero.

Si em queixo de la insolidaritat internacional pel que fa a la gestió de la covid (o d'altres problemes mèdics i epidèmics), si vull fer alguna cosa més, a banda de queixar-me (queixar-se és fàcil), una opció és contribuir a alguna iniciativa "que ja estigui actuant". Per exemple, la feina d'una organització com Metges Sense Fronteres. 

Per descomptat, si fas una contribució a Metges Sense Fronteres és probable que els diners no els destinin a cap actuació relacionada amb la covid, perquè poden considerar, amb bon criteri, que "on sigui, en el moment concret que sigui", hi ha urgències mèdiques més urgents. Un aclariment: si parlo d'aquesta organització en concret és perquè la conec més que altres, en tinc més referències. 

Continuo. Recordo alguns anuncis (també un de Metges Sense Fronteres), que diuen: "Envia un SMS al número tal, per contribuir a la feina d'aquesta entitat". Per descomptat, quan parlo de contribucions econòmiques no em refereixo a això, a aquestes coses que sobretot tenen la funció, per a qui envia l’SMS, d'alleujar-se una mica la consciència: "Ja he fet alguna cosa!" Dediques un euro a la solidaritat, i després potser te'n vas a dinar i te'n gastes quinze, o et compres unes sabates i te'n gastes cinquanta, o te'n vas de viatge i te'n gastes cinc-cents...

Torno a l'inici. Tant si estem o no vacunats (tant si ens hem vacunat o no ens hem vacunat per un motiu o un altre), en qualsevol dels casos, si en les nostres argumentacions, sigui de forma tangencial o principal, hi ha alguna referència, per petita que sigui, no només "a la petita solidaritat" (grupal, local o estatal), sinó també a la desigualtat global, com ho gestionem, això? ¿Ens plantegem llavors potser fer alguna cosa efectiva, o ja ens està bé, amb la queixa, o "amb l'euro de l’SMS", acompanyats de l'argumentació que resoldre aquesta injustícia és cosa dels governs i organismes internacionals (cosa que també és del tot certa), i que per tant no tenim responsabilitats personals?

(Seguint l'exhortació evangèlica relativa al que ha de saber la mà dreta o l'esquerra sobre el que fa l'altra, ara em sembla més pertinent o preferible no dir res de mi mateix, pel que fa a aquest tema; si algú vol imaginar una cosa, o una altra, és cosa seva)

--
(1) El Jardí (diarieljardi.cat), octubre 2021

Declaració de principis

"Cuando la emoción sube, la razón baja, y cualquier conclusión que saquemos será errónea." Tomás Navarro (1)

A partir del que pensem, sentim i fem, inconscientment busquem de manera selectiva aquelles informacions o arguments que reforcen o justifiquen la nostra forma de pensar, sentir i fer. 

De tot allò que ens envolta, que tenim a l'abast, triem allò que ens convé, que encaixa amb els nostres "prejudicis", i alhora rebutgem allò que els contradiu, que els podria fer trontollar. I ho fem amb una gran naturalitat, sense consciència d'aquest biaix o autoengany.

Més o no tant, tots fem el mateix. Tots actuem així, perquè és més còmode, i perquè anar contra aquesta tendència "natural", reforçadora de les conviccions consolidades, requereix, a més de la necessària lucidesa (no sempre present), un esforç gran. I pel que fa a aquest tema, es veu que som de mena mandrosos.

Jo, és clar, no sóc cap excepció. Sóc com tothom. I per tant, tot el que escric sóc conscient que té també aquest llast, el llast de les meves pròpies limitacions i prejudicis. Siguin els que siguin: quins en concret, suposo que és més fàcil que els pugui identificar qui eventualment llegeixi aquests escrits, abans que jo mateix. Perquè les pròpies limitacions sempre és difícil que un mateix se les vegi.

Aquí parlo de les malalties infeccioses i de les vacunes: sóc ben conscient, per tant, que les limitacions que he esmentat condicionen tot el que pugui escriure sobre aquest tema.

Ara ja està dit.

--
(1) La Vanguardia / La Contra, 28/09/2021