Els meus diferents interessos relacionats amb la Guerra Civil, junt amb un altre interès que de moment no ve al cas (1), van fer que, fa uns tres anys, m'embranqués en un projecte al qual pensava que hi dedicaria un temps limitat. Però després no ha sigut així: de mica en mica, aquest projecte m'ha anat absorbint i, al final, m'ha acabat desbordant.
Es tracta d'una història sobre els anys de la Segona República i la Guerra Civil ("una història més" d'aquells anys, amb les moltíssimes que ja hi ha, mira que són ganes...). Té, això sí, una peculiaritat, perquè el text va acompanyat amb molts acudits de l'època. I això dels acudits per a mi és un al.licient molt important, a causa de la meva afició a l'humor gràfic.
Durant els anys de la República i la guerra es van publicar molts acudits. Una gran part mediocres, fins i tot força dolents (sobretot durant la guerra). Però també molts de molt bons, esplèndids. Llavors hi va haver una "explosió" d'activitat i creativitat d'humor gràfic, amb moltes obres d'una gran qualitat. Una florida que, al final de la guerra, va quedar estroncada, al marxar molts dibuixants a l'exili. Estroncada per partida doble: perquè els que es van quedar, amb la censura nacionalcatòlica asfixiant que hi havia, poca cosa podien fer.
Torno al projecte. Fa tres anys vaig intensificar, i també sistematitzar una mica (normalment tot ho faig a miques) la meva recerca d'informació sobre la Guerra Civil, fins aquell moment bastant fruit de l'atzar, o d'embranzides de poca durada.
El resultat ha sigut una mica paradoxal: com més temps hi he dedicat, com més m'he anat informant, com més he anat llegint, com més he anat intentant ordenar les idees, entendre què passava, per què, etc., he tingut la sensació (segueixo tenint la sensació) que, en lloc de tenir més seguretat en relació amb el que sé, en tinc menys. Menys seguretat i més dubtes, amb el resultat que penso que allò que ja he escrit en el context d'aquest projecte, de vegades no ho he explicat bé. O que cal que ho ampliï. O que és necessari introduir un nou tema per tal que completi els altres.
Per això he dit que sentia que el projecte m'havia acabat desbordant i que em sentia atrapat. Perquè aquella dedicació que en teoria havia d'ocupar-me un temps limitat, m'adono que ha acabat "per empresonar-me": en lloc d'acostar-me al final de la feina que m'havia proposat, veig que, per molt que avanci, insatisfet del resultat, veig lluny i difícil arribar al final. O dit millor, a un final que em satisfaci.
Perquè aquest era un dels motius (no l'únic) per embrancar-me en aquest projecte: amb tants relats i punts de vista com hi ha sobre la Guerra Civil, és difícil no tenir dubtes sobre el que va passar. Llegeixes el que uns han dit, el que han dit uns altres, de vegades amb petites variacions, de vegades molt grans, fins i tot amb versions del tot incompatibles, amb les ideologies condicionant els relats...
Embrancar-me en aquest projecte implicava, entre altres coses, intentar bastir un relat que, en la mesura del possible, no fos partidista ni contingués excessius biaixos. Ho haig de dir així perquè sé que un relat net d'aquests efectes distorsionadors és molt difícil (és probable que impossible) i per tant, seria molt presumptuós per part meva si pretengués haver aconseguit un resultat que s'acostés a aquest objectiu. El que sí que puc dir és que ho he intentat. A partir d'aquí, la valoració d'aquest intent ja és cosa de qui s'hi acosti.
D'altra banda, en teoria, al principi aquest era un projecte compartit, i dic en teoria perquè, de fet, ni jo mateix m'ho creia. Això vol dir que la responsabilitat d'aquesta iniciativa, els encerts i els desencerts, és sobretot meva. Cosa que té un gran avantatge, el de la llibertat. I alhora un important inconvenient, el de la falta d'aportacions alienes, sense les quals, òbviament, és més fàcil despistar-se, més difícil afinar els continguts, evitar els biaixos i els errors.
A partir de la primera versió, fa uns dos anys, aquesta feina ha estat visible a Internet (i "trobable" a través dels buscadors). Però n'he parlat poc. A causa, suposo, d'una barreja de vergonya i mandra. (2)
Una part de la mandra té a veure amb el fet que el text és en castellà. I això, que sigui en castellà i no en català, de vegades per a algunes persones potser és més important que el contingut. De manera que, per tal d'evitar-me eventuals "correccions fraternes" sobre aquest tema, a segons qui prefereixo no dir-n'hi res.
Bé, em sembla que ja he exposat tot el que em semblava que havia d'exposar, de manera que, després de totes aquestes explicacions i justificacions, potser ja toca. "La cosa" és aquesta:
https://edu-dh.org/humor/guerracivil/
(1) L'interès diferent que he esmentat al principi, no relacionat amb la Guerra Civil, té a veure amb una estratègia (de diferents components) de posicionament a Internet d'altres recursos; però com que aquest ja és un altre tema, si de cas un altre dia ja en faré cinc cèntims, o quinze si convé.
(2) De vegades hi ha moments que m'aturo. Que em pregunto que quin sentit té, tot aquest interès i dedicació, tot el temps que hi dedico, considerable. De vegades tinc una mena de sensació d'inutilitat i absurditat. De manera intermitent, em passa. I llavors penso que ho podria deixar estar i dedicar-me a altres temes (escrivint), o activitats (al marge de l'escriptura) que també m'atrauen. Algunes fins i tot més. Són dubtes episòdics que considero força raonables (pot tenir alguna utilitat real, aquest projecte?; el cert és que no n'estic gens segur), acompanyats d'oscil.lacions emocionals (suposo que originades pels dubtes de la raó); dubtes i sentiments que, tanmateix, de moment no fan que deixi de llegir llibres i articles sobre la Guerra Civil, de pensar en el que llegeixo i de procurar ordenar els pensaments, de redactar textos i anar-los corregint... i de seguir buscant acudits. Vaja, això, que de moment segueixo.
