Correspondència rebuda (JJJ)

https://divagaccions.blogspot.com/2025/01/correspondencia-rebuda-jjj.html

 

Josep Aguilera Saumell

Josep Aguilera Saumell. Nº de causa, 9222. Referència de l'arxiu, 6394

Nascut a Òdena el 1916. Dels documents del sumari es dedueix que formava part d'un grup de persones que, a un mas dels afores d'Òdena, van anar a buscar un capellà que, poc després, va ser assassinat. El sumari no inclou cap testimoni directe que el veiés quan es va dur a terme l'execució. Ell es va declarar innocent. El 1939 va ser condemnat a mort pel Tribunal Militar Territorial 3r. Va ser executat el 1940 i enterrat a la fossa de la Pedrera de Montjuïc. L'expedient, entre les diferents diligències, inclou el protocol.lari "Enterado" de Franco. També inclou el certificat mèdic de defunció: diu que va morir "de hemorragia interna". 

Aquesta informació està treta del sumari. La informació que apareix a diferents bases de dades accessibles a la xarxa no és sempre coincident.

 

Ana Garbín, Antoni Campañà i Francisco Ribera

Continuo amb l'etapa del Francisco Ribera durant la Guerra Civil (1). En el documental "Anita, la miliciana tenia nom" (Toni Monné, Arnau González i Plàcid Garcia-Planas, 2024) m'assabento que la famosa foto de la noia anarquista amb el puny alçat, feta per Antoni Campañà, la va retocar el Francisco Ribera. D'una banda, per ressaltar-ne les lletres de la CNT i la FAI, d'una altra, per difuminar-ne el fons, per tal que tota l'atenció es centrés en la figura de la noia, l'Ana Garbín. Això, a més d'augmentar el contrast general entre clars i foscos, i algun altre retoc. I va ser aquesta foto retocada, no l'original, la que va tenir una gran difusió. (2)

El curiós és que, amb tota l'activitat d'aquells anys del Francisco Ribera al servei de la propaganda de la República, al final de la guerra es quedés a Barcelona, i no li passés res. Perquè altres dibuixants, o escriptors i periodistes, que no van marxar (alguns perquè no van poder, altres perquè pensaven que, "com que no tenien les mans tacades de sang" no els passaria res), després de ser empresonats van ser sotmesos a judicis sumaríssims, acusats de "auxilio a la rebelión" (pels militars que s'havien revoltat!), uns judicis que acabaven de manera generalitzada en penes molt severes, de vegades la de mort (després, de vegades commutades per penes de presó). (3)

Com és que el Francisco Ribera es va quedar a Barcelona? Com és que no li va passar res, a diferència de tantes altres persones que, amb activitats com les seves, van ser severament represaliades? Segur que hi ha una explicació, però no en tinc cap pista.

Per descomptat, el retrat que va pintar del Franco ja el 1939, òbviament el devia pintar per congraciar-se amb els vencedors. Però en aquell moment, amb l'esperit de revenja que llavors imperava, allò era del tot insuficient. De manera que hi devia haver alguna o algunes persones, de molt pes entre els vencedors, que llavors el van avalar, per tal de deslliurar-lo de ser represaliat.

L'altre dia deia que a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, a mitjans dels 70, hi havia alumnes que deien que el Ribera era un feixista. I a l'explicar-ho vaig dir que jo no en tenia ni idea. De fet, penso que segurament "no era res"; devia ser un home al qual li agradava pintar i guanyar-se la vida pintant, i que, quan va caldre pintar unes coses, les va pintar, i quan va caldre pintar-ne unes altres, doncs igual. Com tanta altra gent llavors, encara que a molts després els fallés la memòria.

Ell, més endavant, amb un ambient en conjunt menys crispat i ja menys perillós, llavors es va dedicar a pintar retrats, en general de senyores. I figures de gitanes per uns calendaris molt difosos, que era el que jo recordava d'ell.

--

(1) https://senseseny.blogspot.com/2025/01/francisco-franco-de-francisco-ribera.html

(2) La referència que es fa en el documental a la intervenció sobre la foto de Francisco Ribera és molt breu, però m'imagino que els autors del documental tenan clara aquestra informació i compten amb la font fiable corresponent.

(3) Dic això sobre les severes i sistemàtiques represalies perquè ho tinc bastant fresc, ja que he estat col.laborant amb una recopilació de casos d'aquest tipus, centrat sobretot en dibuixants de vinyetes durant la guerra:

https://edu-dh.org/humor/guerracivil/index.html#dib

Francisco Franco, de Francisco Ribera (1939)

Quan durant un dels meus entreteniments buscant pintures sobre la Guerra Civil vaig descobrir aquest quadre, em va impressionar. Quan després em vaig assabentar que el seu autor, Francisco Ribera (1907-1996), era el mateix Ribera que jo havia tingut de professor de dibuix, a la llavors Escola de Belles Arts (més endavant facultat), durant el seu últim any de professor, abans de jubilar-se, va ser una bona sorpresa. 

Y la sorpresa encara va ser més gran quan, fa ben poc, gràcies a l'esplèndid bloc "Els meus cartellistes", de Santi Barjau (1), em vaig assabentar que, durant la Guerra Civil, el Francisco o Paco Ribera, com a cartellista, havia sigut un actiu propagandista a favor de la República. (2)

El record que tinc "del Ribera", aquell any a l'Escola de Belles Arts, és d'un professor que a mi no em va aportar gaire cosa, però que era molt educat i respectuós, que parlava fluix, que anava molt ben vestit... 

La gent deia que era "un feixista". Jo llavors em sembla que ni tan sols sabia bé què volia dir, això de feixista, tanta era la meva ignorància, tot i que ja devia tenir divuit anys. Però si hi penso ara, penso que aquest qualificatiu de feixista potser era gratuït, potser en part perquè, llavors, "als joves", els semblava que qualsevol persona gran, i més si portava un bigotet com el seu, havia de ser un feixista. No ho sé, no en tinc ni idea, de si "el Ribera" era o no era això que deien.

Subratllo que he dit "els semblava", perquè tal com també he dit, jo llavors era molt ignorant de tot, no tenia ni idea de res de política. (3)

A més dels cartells, llavors, potser dos anys abans de pintar el quadre de Franco, va pintar aquest de Durritu, una altra sorpresa:

--
(1) https://cartellistes.blogspot.com/2017/02/paco-ribera-per-santi-barjau.html
(2) Que Ribera va ser l'autor del quadre de Franco n'hi ha moltes referències, mentre que de l'atribució del quadre de Durruti i dels cartells a Ribera només en tinc la referència de Santi Barjau, que pel que he anat mirant del seu bloc, considero que és una persona força rigorosa, i suposo que, en relació amb aquests casos, també se'n deu haver assegurat.
(3) D'altra banda, crec que si llavors jo havia acabat a l'Escola de Belles Arts, al marge que m'agradés dibuixar, era també perquè eren els únics "estudis" en què no em calia estudiar, només anar fent gargots. I és que hi havia un problema, jo era molt mandrós, però el meu pare volia que tingués estudis, i va intentar, amb tota la seva bona voluntat i pensant en el meu futur, que fossin "de més categoria" (per exemple arquitectura), però no se'n va sortir. De fet, ni tan sols vaig acabar els estudis de l'Escola de Belles Arts.