El dia que vaig anar a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró a donar un cop d'ull als llibres de mossèn Nonell vaig voler aprofitar per anar a veure l'església del Sagrat Cor, l'església que mossèn Nonell, fill de Mataró, havia pagat, perquè a aquell barri no n'hi havia.
A la biblioteca, primer vaig preguntar a tres bibliotecàries que estaven de tertúlia si sabien qui era Salvador Nonell. Cap en tenia ni idea, i això que els seus llibres els tenen classificats dins de la col.lecció local.
Vaig demanar els llibres. Els tenien al magatzem. Els van anar a buscar, i em vaig passar unes tres hores llegint-los o fullejant-los. Quan els vaig tornar a la bibliotecària, com que em va dir que era de Mataró, li vaig preguntar si sabia on era l'església del Sagrat Cor, i em va dir que no ho sabia.
Com que tenia una idea d'on havia d'estar (una idea, perquè no anava amb cap aplicació al telèfon d'aquestes que et guien), mentre hi anava vaig preguntar a quatre persones diferents si sabien on era. Dues em van dir que no ho sabien, una em va indicar una direcció equivocada, i una altra em va dir que al barri no hi havia cap església. No em vaig desanimar, i al final vaig arribar a l'església. Però la veritat és que, d'entrada, no la vaig saber veure.
Jo buscava "una església", l'edifici d'una església. Era la idea que tenia després d'haver llegit com en parlava mossèn Nonell. L'església ocupa els baixos d'un edifici de pisos, i té una entrada petita, difícil de distingir per poc despistat que vagis. Com jo aquest dia, tal com he dit, "anava buscant una església", doncs vaig passar de llarg.
Estava tancada. Si hi hagués arribat un parell d'hores abans hi hauria pogut entrar, perquè en un cartellet deia que a les sis cada dia hi resaven el rosari (i a les 10 del matí, missa). I si hi hagués pogut entrar, hauria pogut mirar "com" hi estava enterrat mossèn Nonell, cosa que, des que ho vaig saber, fa molts anys, potser des que va morir, que estava enterrat a l'església que ell havia pagat, és una cosa que em tenia, em té, encuriosit.
Segons les explicacions de mossèn Nonell (o segons la manera que jo les havia entès), l'església s'havia construït en un terreny o solar de la seva família, "els de Cal Bon Minyó". Ell l'havia pagat, suposo que "amb una operació immobiliària" afegida: la construcció del bloc de pisos a canvi de la cessió dels baixos (això és només una suposició, "el procediment"; el que sí que és constatable és l'existència del bloc de pisos i els baixos amb l'església del Sagrat Cor).
D'altra banda, això que he dit de la cosa immobiliària és poc rellevant, ja que l'objectiu de mossèn Nonell era que al barri hi hagués una església, i ho va aconseguir. Està al número 10 del carrer d'Aribau. (1)
Foto del Google Maps. En volia fer una jo, però al davant hi havia aparcada una furgoneta molt més gran que aquest cotxe, una furgoneta que tapava completament l'entrada a l'església, i que va contribuir, quan vaig passar per primer cop per davant (per la vorera de l'altre costat), a què no veiés l'entrada de l'església.
Recordatori amb motiu de la seva mort:
Invitació per anar a la missa amb motiu del 20è aniversari de la seva mort, de la qual es dedueix que la Germandat del Terç de Requetès segueix existint (i que, segons sembla, tenen el castellà com a idioma d'ús habitual):
