(escrit del 6/7/2020, 'Sobre el virus', revisat)
Surt als diaris (juliol 2020) la notícia que el Josep Pàmies convocava reunions multitudinàries per tal d'afavorir la proximitat de les persones, sense protecció de cap mena, i així demostrar la falsedat de les teories "oficials" sobre el virus.
El Josep Pàmies és una mena de pagès-predicador de Balaguer segons el qual tot es pot curar amb "remeis naturals". És un problema habitual de les persones narcisistes com ell: si no aconsegueixen destacar mitjançant una causa sensata, no tenen inconvenient en buscar-ne una d'insensata, per tal d'aconseguir, com sigui, ser el centre d'atenció.
Cadascú té la seva opinió, sobre aquest tema del virus. Jo, per exemple, tinc una actitud escèptica (crec que saludable), en relació amb cada nou titular dels mitjans de comunicació sobre les característiques del virus, sobre les estadístiques que apareixen, sobre els nous medicaments i vacunes que es van investigant i assajant, etc.
Una altra opció és, ja d'entrada, creure't tots els titulars i comunicats oficials que van apareixent.
Finalment, hi ha les opcions tipus Josep Pàmies, o Miguel Bosé: el segon diu que amb les vacunes del virus s'implantaran microxips al cervell, i l'hiperactiu Pàmies té iniciatives tan brillants (entre d'altres) com posar-se en contacte amb el Donald Trump, per tal de compartir amb ell les seves teories.
El cas concret del Pàmies per a mi té un interès especial, perquè alguns coneguts meus li tenen devoció i admiració. Uns, perquè consideren que és "una de les úniques persones que veu clar el que està passant". Uns altres, només perquè els agrada "anar a la contra", perquè els agraden els desafiaments, etc. (per a aquestes persones, que aquest portar la contrària sigui d'una manera tan ximple com la d'aquest ximplet, es veu que és irrellevant).
Amb aquest tipus de coneguts, amb algun dels quals hi tinc una gran amistat, de moment no tinc gens d'interès en tenir-hi cap contacte, perquè tal com he dit, una cosa són els meus dubtes i escepticismes sobre algunes de les coses que ens expliquen els portaveus dels governs (o els portaveus de les farmacèutiques). I una altra cosa és que alhora no tinc cap dubte, cap, que això d'aquest virus és un tema complicat. I també perillós.
Com que ho considero així, també considero que cal anar amb compte, i que per tant, de moment, val més no acostar-se gaire a la gent que es riu dels protocols anticontagi, o que fins i tot presumeix de saltar-se'ls.