"Cada uno tiene derecho a formar sus propias opiniones, pero no tenemos derecho a disponer de los hechos." Daniel J. Levitin (1)
Tinc coneguts de tota mena, de manera que davant de segons quins temes o dilemes, de vegades si em decanto cap a una banda em critiquen uns, i si em decanto cap a l'altra, uns altres. L'avantatge és que així estic distret, sempre tinc garantit que algú em criticarà.
Amb el tema de les vacunes, durant mesos em miraven malament o censuraven aquells que pensaven que havia de vacunar-me, que si no ho feia era un insolidari. I ara, quan finalment he decidit vacunar-me, han agafat el relleu de les crítiques els contraris a la vacunació, els quals em retreuen el mateix, que hagi deixat de ser solidari amb ells. D'aquests, d'altra banda, en conec de tota mena, cada un amb els seus propis arguments i conviccions, no sempre coincidents amb els d'altres opositors.
Per exemple, la Neus es va "vacunar" posant-se cada matí, a sota de la llengua, durant uns dies, unes gotes de rom, seguint les indicacions del seu terapeuta o conseller espiritual, una mena de vident que, entre altres habilitats, es veu que té la de parlar amb el marit difunt de la Neus.
Una altra és l'Anabel. Ella està convençuda que meditant, tenint cura "les bones energies", es crea una barrera immunològica molt poderosa que el virus no pot traspassar (això, els dies "que concedeix que potser existeix", el virus, cosa que altres dies senzillament nega).
O el Joseph, que diu (quan no està massa borratxo), que ell està immunitzat gràcies a les cerveses que es beu cada dia.
De fet, però, no són aquestes, sinó sobretot unes altres, les persones que ara m'han criticat, o que diuen que s'han sentit decebudes, pel fet que finalment hagi decidit vacunar-me. Es pensaven que era "un dels seus", i s'han sentit una mica traïts, a causa del meu "presumpte canvi d'opinió".
Dic presumpte perquè, "dels seus", no ho he sigut mai, amb independència que segons quins arguments concrets sí que els hagi compartit (i els segueixo compartint). De la mateixa manera que també n'he compartit sempre amb els partidaris de la vacunació.
De mica en mica potser aniré explicant algunes d'aquestes històries, potser aniré comentant algun dels diferents punts de vista sobre aquest tema, m'aniré referint a allò que potser trobo absurd o incoherent, i a allò altre que em sembla sensat. Tant si forma part de l'argumantari dels pro o dels anti vacunació.
Perquè una mica de raó potser la té tothom. Potser fins i tot la Neus, la de les gotes de rom, o el Joseph, que cada dia "s'immunitza" amb unes quantes llaunes de cerveses.
N'aniré parlant, i també de la "Big Pharma" i dels seus abusos, mentides i crims (he triat les paraules ben conscient del seu significat), perquè si aquestes empreses, en lloc d'estar en primer lloc al servei dels seus accionistes, estiguessin de debò, en primer lloc, al servei de la salut de les persones (sense oblidar el negoci, però prioritzant les persones), segurament no tindrien tanta mala premsa. I alhora, potser, part de les persones que ara s'oposen a la vacunació, potser no s'hi oposarien tant. Entre altres raons, perquè el tipus de vacunes que hi hauria també serien unes altres.
Dic que crec que seria menor, l'oposició, no que no n'hi hagués. Sempre hi haurà gent que s'oposarà "al que sigui", de vegades només per una qüestió de principis: davant de qualsevol norma o tendència general, tant si és insensata com sensata, el que toca és oposar-s'hi.
D'altra banda, suposo que aquest tipus d'oposició "visceral", també té un sentit evolutiu. Si més no dintre d'uns límits. És a dir, encara que l'oposició de torn de vegades sigui una ximpleria, segurament també contribueix una mica a què puguem ser conscients de la relativitat de tot plegat.
Perquè la veritat última és que, en definitiva, som molt poca cosa. I el que sabem també és molt poc. Segons sembla (tot i que hi ha qui també en discrepa), l'únic bastant clar és que un dia o altre tots desapareixem, i que al final, al cap de poc, de nosaltres no en queda res, ni tan sols el record.
No només de nosaltres: algun dia, del que no en quedarà ni el record ni res serà de la humanitat sencera. No en quedarà res perquè no quedarà res de res. I per tant, tampoc cap de les nostres creences, obsessions i tonteries: aquesta és la part reconfortant de la història.
--
(1) La mentira como arma. Alianza Editorial, 2019 (p. 12)