"Las grandes compañías farmaceuticas actuales son muy buenas a la hora de encontrar pruebas favorables para las terapias que prometen beneficios, muy buenas restándole importancia a las pruebas que se interponen en su camino y auténticas maestras promocionando sus productos ante los médicos y el público. (...) su principal responsabilidad es generar beneficios para sus accionistas." Thomas Hager (1)
L'altre dia vaig parlar de les vacunes. Vaig explicar que em semblava vergonyosa la forma com s'havia organitzat la vacunació de la covid a tot el món, ja que mentre uns països han acaparat la majoria de les dosis de les vacunes, uns altres només hi han pogut accedir amb comptagotes. De manera implícita deia que la meva no vacunació durant mesos havia sigut també una mena de protesta (potser infantil, i per descomptat del tot inútil), davant d'aquesta situació profundament insolidària. I vaig explicar alhora el motiu pel qual, al final, vaig decidir vacunar-me, no tant per por a la covid (la meva vida em sembla bastant irrellevant), sinó sobretot per fer-me la vida social més fàcil.
Va ser una decisió, per tant, interessada, ja que l'objectiu, al capdavall, era sobretot poder seguir fent el que volia fer: seguir-me relacionant amb algunes persones, sense que elles se sentissin incòmodes a causa de la meva no vacunació (per exemple, el Joan, 91 anys, l'Assumpta, 92, la Maria, 100, els tres amb diferents problemes de salut afegits a l'edat, o l'Ana, amb "només" 56 però amb un lupus virulent, i algunes altres persones més amb diferents fragilitats...).
L'altre dia vaig començar parlant de la insolidaritat internacional. I apuntava alhora, pel que fa a la covid i les vacunes, que sobre aquest tema hi havia moltes més coses a dir, per qüestionar. Avui n'apuntaré algunes. La majoria, o totes, per descomptat no són gens originals (igual que no ho és esmentar la insolidaritat internacional). No ho són, hi ha altres persones que n'han parlat molt, i millor que jo. Aquest només és el meu resum (provisional).
La meva primera perplexitat ha sigut contemplar com els governs (sobretot Europeus, junt amb els Estats Units), i els organismes internacionals, en tot moment han estat més pendents de respectar els interessos econòmics de les empreses farmacèutiques que de limitar l'abast i els efectes de la covid: entre el bé públic, de la humanitat en situació de greu pandèmia, i el privat (el de les farmacèutiques), han prioritzat el privat.
La segona perplexitat ha sigut constatar que aquesta postura no canvia, tot i ser evident que va passant el que ja avançaven els experts independents, és a dir, que al no seguir-se una política decidida de vacunació global-mundial, van apareixent noves variants del virus. Aquí, allà, com bolets. Alguna de les quals, amb una mica de mala sort, podria fer que tornéssim, "tots", al punt d'inici: immunitat zero davant una hipotètica nova variant que esquivés la protecció de les vacunes actuals. Potser això no passarà, però no es pot descartar.
La tercera perplexitat, relacionada amb les dues anteriors, és que aquest escenari de covid cronificada, "curiosament", és l'escenari ideal per a les farmacèutiques. Per a elles, el pitjor escenari hauria sigut una contenció ràpida de la covid a tot el món: sense expansió, complicació i cronificació, el seu negoci no hauria tingut continuïtat. "Els convenia", l'escenari actual. Dic que és un motiu de perplexitat perquè això, que és tan obvi, també és obvi que no ha fet canviar de manera significativa la postura de governs (sobretot occidentals), i organismes internacionals, pel que fa a la seva relació amb les farmacèutiques: tot i que ja existeixen marcs legals que permeten reduir temporalment els drets que atorguen les patents, no es fa, o es fa molt poc. És a dir, tal com deia abans: primer "el més sagrat", el negoci (de les empreses farmacèutiques), i després, en segon lloc, la salut de les persones. Fins i tot en un cas de greu pandèmia com el de la covid.
A això cal afegir-hi que totes les empreses que estan ara comercialitzant les seves vacunes en el seu moment van rebre ajudes multimilionàries per tal que les poguessin desenvolupar. I abans ja es beneficiaven de tota la investigació prèvia pública, sense la qual els hauria estat impossible investigar cap vacuna concreta ni aconseguir cap resultat. Però tot això sembla que no genera cap compromís "de retorn": quan escoltes les seves argumentacions, sembla que tot ho hagin fet pel seu compte, només amb els seus propis recursos. Que aquests discursos hi hagi gent "que els compri" (polítics, alguns científics i part de la societat), multiplica la perplexitat.
La quarta perplexitat és veure com es segueix parlant de la "immunitat de grup", quan ja està clar que les persones vacunades amb les vacunes actuals poden tant encomanar-se com ser transmissores. És a dir, que una cosa és alleujar la pressió sobre el sistema sanitari en general, i les UCIS en concret (cosa que sí que fan aquestes vacunes), i una altra la fantasia (o l'engany) d'estroncar les cadenes de contagis.
La cinquena perplexitat és veure que no s'han facilitat les línies d'investigació de vacunes que evitessin les reinfeccions, i que per tant limitessin les possibilitats de mutacions, i finalment la durada de la pandèmia. És a dir, fins ara no s'ha apostat seriosament per una vacuna que realment "immunitzi", i que no només atenuï, com les actuals. Això, que podia ser comprensible en un primer moment, a causa de les urgències, ara ja no té cap sentit (si l'objectiu real és eradicar la pandèmia). O només té el sentit de seguir el joc de la voracitat de les farmacèutiques.
De fet, de manera general, a les farmacèutiques fa temps que no els interessen els medicaments que "curen" una malaltia, perquè tenen un ús limitat (l'exemple més clar són els antibiòtics, que només es fan servir uns dies), sinó sobretot aquells que serveixen per tractar malalties cròniques de ciutadans de països rics, ja que així tenen assegurada la clientela durant anys. De manera que en relació amb tot això, la pregunta escaient avui seria: s'hauria pogut intentar, aconseguir una vacuna que tallés la transmissió de la covid? O conscientment d'entrada es va optar per les que la cronifiquen, ja que així el "negoci" tindria més recorregut?
Si la resposta a la primera pregunta és afirmativa, no ens hauria de donar algú alguna explicació? De fet, també es podria dir una cosa semblant de l'atenció limitada que s'ha dedicat als possibles tractaments de la covid amb els medicaments ja existents (quan la malaltia es desenvolupa), alguns lliures de patents. Però no, s'ha fiat gairebé tot al programa de vacunació, i a sobre amb aquest tipus de vacunes concretes.
La sisena perplexitat és diferent. És el resultat de veure com es parla de vacunar nois o nens més petits quan ningú sap, no té ni la més remota idea (perquè això només es pot saber "a posteriori"), de quins poden ser els efectes a mitjà o llarg termini de les noves vacunes, per a aquests nens o nois. Aquesta és potser la perplexitat més gran de totes, tenint en compte sobretot que aquestes vacunes no tenen l'objectiu prioritari de protegir aquests nens (a diferència de les principals vacunes del calendari vacunal), sinó protegir (presumptament) el grup, la societat.
Tot el contrari del que diu la Convenció Internacional dels Drets dels Infants: que en cas de dubte, s'ha de respectar "l'interès superior de l'infant". En aquest cas passa precisament al revés: els infants, en lloc de ser protegits, són "utilitzats".
A veure: la covid ha generat un escenari "excepcional", en el qual no era possible aspirar a la solució perfecta, a l'hora d'enfrontar-lo, sinó a la menys dolenta. I això, a contrarellotge, es pot dir que és el que s'ha intentat fer amb les noves vacunes, cadascuna amb les seves limitacions i riscos... i també, malauradament, amb tots els interessos comercials barrejats pel mig, que han influït a l'hora d'apostar per unes vacunes en lloc d'unes altres (amb les immenses conseqüències que té aquesta priorització).
Com que era una situació excepcional, també és veritat que calia assumir riscos diferents dels que s'assumirien en situacions més ordinàries. Per exemple: els efectes a llarg termini que pugui tenir jo a causa de la vacuna són bastant irrellevants, sobretot perquè, a llarg termini, resulta que ja no hi seré. A la gent de la meva edat ja només ens queden "curts terminis"...
A l'altre extrem, però, tal com he dit, hi ha els infants. I raonar que ells han de ser vacunats "per tal de protegir els grans" (per tal de trencar "presumptament" la cadena de contagi, cosa que, a sobre, no és així), és un despropòsit. O pitjor: podria dir-se que és, ras i curt, "un maltractament infantil". Perquè ells, a diferent de la gent de la meva edat, sí que tenen una perspectiva de llarg termini, i per tant, haurien de ser tractats d'una altra manera.
Potser el que passa, senzillament, i de manera vergonyosa, és que l'interès per vacunar menors es fonamenta sobretot, o només, en l'interès dels laboratoris "de poder vendre més vacunes". I amb aquest objectiu van generant un ambient (amb algunes mitges veritats, i també algunes mentides senceres), per tal que els governs i la societat acabin acceptant aquesta proposta (una cosa semblant es podria dir sobre els controvertits debats sobre la conveniència d'una tercera dosi).
Ho tornaré a dir, per si de cas: jo no tinc cap postura antimedicaments ni antivacunes "en general". En absolut. Per sort, existeixen les vacunes (i laboratoris que les fabriquen), algunes de les quals, des que existeixen, han estalviat moltíssim patiment i moltíssimes morts. Només cal donar un cop d'ull a la història de les malalties infeccioses, ser una mica conscient dels estralls que aquestes malalties han ocasionat al llarg dels segles (2). I dic "algunes vacunes", així, perquè també n'hi ha que no es poden incloure en aquest paquet (p.ex., la del virus de la grip estacional, o la del papil.loma, bastant controvertides). I pel que fa als medicaments "en general", igual: alguns són una gran benedicció, i en canvi, la comercialització d'uns altres són una immensa estafa (i de vegades, un crim).
No tinc una postura antimedicaments ni antivacunes, ho repeteixo, el que tinc és una postura anti mentides, antiabusos, antigeneralitzacions i antibandolerisme disfressat de ciència. (3)
Bé, de vegades em sembla que ja són massa, les meves perplexitats, pel que fa a aspectes d'aquest món en el qual visc (en general, i ara en concret pel que fa a tot això de la covid i les vacunes). Potser em passa perquè ja sóc massa gran. En aquest sentit, per tant, penso que si em moro ja (amb una dosi de la vacuna, o amb la pauta completa, o com sigui), doncs mira, seria una manera de solucionar el tema aquest d'una vegada: fora perplexitats, totes, definitivament.
(1) Diez drogas. Crítica/Planeta, 2021 (p. 238)
(2) Un text sobre això (en la redacció del qual a més hi vaig participar), és "Virus, bacteris, epidèmies i drets humans":
http://www.edu-dh.org/cat/historia/inf-epidemies.html
(3) D'aquest bandolerisme ja n'he parlat altres vegades. Per exemple, quan l'any passat vaig parlar de la comercialització de l'esketamina com a antidepressiu:
https://horitzontal.blogspot.com/2020/03/una-altra-historia-de-trilers-la.html