Sobre capellans als camps nazis, tenia present sobretot la història de Maximilian Kolbe. Aquests dies busco la pel.lícula homònima (de Krzysztof Zanussi, 1991). La començo a veure... i el cas és que se'm fa pesada, i només en veig una part.
D'altra banda, el marge de la pel.lícula, em passa que la decisió d'aquest capellà em commou poc (a diferència del cas de Jean Bernard / Henri Kremer). Sempre m'he sentit lluny de la gran admiració que genera Maximilian Kolbe, amb el seu gest a Auschwitz, a l'oferir-se per ser executat en el lloc d'un altre deportat.
Suposo que aquesta postura o distanciament meu (en relació amb la decisió de Maximilian Kolbe), més que amb una qüestió ideològica, té més a veure, potser, amb les meves mandres i covardies (per exemple, amb l'alternativa de la mort com a forma de sortir de l'infern), o potser dit d'una altra manera, amb el meu poc aferrament, crec, a la vida...
Però explicar bé això últim que acabo de dir segurament no es pot fer de forma telegràfica, i a més ja té poc a veure (potser) amb les històries de Jean Bernard i de Maximilian Kolbe, de manera que ara ho deixo estar.