"Después de arrancar la dentadura de oro a los muertos del día, los apilan delante del barracón unos encima de otros como si fueran un montón de leña, a la espera de que el comando del crematorio pase a retirarlos." Jean Bernard. Un sacerdote en Dachau, Palabra, 2010 (p. 172)
Veig "El noveno día" (Volker Schlöndorff, 2004). M'agrada. Al final de la pel.lícula diu que l'argument està basat en el llibre que va escriure el protagonista (Jean Bernard, a la pel.lícula Henri Kremer), sobre els dos anys que va passar a Dachau (1941, 1942).
Busco el llibre. El llegeixo, m'agrada també. I alhora em desconcerta: veig que una part de la pel.lícula està basada en el llibre, la part que passa a Dachau. Però l'altra part (la més interessant, i més extensa), la part de la relació, d'una banda, amb el bisbe de Luxemburg i el seu secretari, i d'una altra banda les converses amb el nazi que vol manipular Kremer, al llibre no hi surt. Ni una paraula.
Trobo que no hauria costat tant, al final de la pel.lícula, en lloc de dir sobre Kremer/Bernard, que "el 1945 va escriure el llibre en el qual està basada aquesta pel.lícula", haver dit que la pel.lícula estava basada "parcialment" en el llibre.
Sobre la part inventada, una hipòtesi: potser aquesta part del guió la va protagonitzar algun altre capellà, o diferents capellans, i a partir d'això s'hauria afegit aquesta part al guió, per tal d'arrodonir la història. I en aquest sentit, podria dir-se que la història és autèntica, i que alhora no ho és. (1)
Si fos així (un guió construït ajuntant diferents elements verídics de diferents protagonistes en un de sol), a banda de l'opció de la inclusió del "parcialment" esmentat, una altra opció hauria sigut referir-se a aquesta adaptació. O, senzillament, encara més fàcil, no dir res sobre les fonts de l'argument de la pel.lícula.
En qualsevol cas, al marge dels fets reals, trobo que és una bona pel.lícula. I oportuna, en la mesura que aporta una informació poc coneguda, la relativa als capellans que, a causa de la seva actitud, van ser deportats a Dachau. Jo mateix, tot i les moltes lectures sobre els camps nazis, no sabia que a Dachau hi hagués hagut un sector dedicat només als capellans deportats, molts dels quals van morir allí.
(1) Una altra manera de posar de manifest les diferències entre el llibre i la pel.lícula: al llibre no hi ha cap crítica al Papa ni al Vaticà, i a la pel.lícula sí, i molt dura. Cosa que no impedeix que als llocs webs "cristians" (també als catòlics), com a norma es parli de manera molt elogiosa de la pel.lícula, referint-se només "a tots els capellans que van ser deportats", al seu exemple de santedat, etc., sense fer cap referència a aquestes crítiques que també conté la pel.lícula. No deixa de ser curiós.