Correspondència rebuda

J. Mendoza + JJJ:

https://divagaccions.blogspot.com/2023/11/correspondencia-rebuda.html

Troballes al carrer

 

Divagacions sobre humor gràfic i humor en general

Acudits políticament incorrectes:

https://divagaccions.blogspot.com/2023/11/acudits-politicament-incorrectes.html

Troballes al carrer

 

Correspondència rebuda

Traslladat a:

https://divagaccions.blogspot.com/2023/10/correspondencia-rebuda.html

Francisco Viñas i Josep Clarà

El 1963, amb motiu del centenari del naixement de Francisco Viñas, l'Ajuntament de Barcelona va col.locar un bust del tenor, amb una inscripció commemorativa, als jardins del Turo Park. 

El bust era obra de Josep Clarà, mort uns anys abans (el 1958). És el mateix bust que hi havia, i encara hi ha, als jardins de la Villa Maria de Vallvidrera, de manera que, o hi havia una altra còpia de l'escultura a alguna altra banda, a partir de la qual llavors es va fer la còpia del Turó Park, o es va fer la còpia del de la Villa Maria. 

El de la Villa Maria té una peculiaritat que costa pensar que sigui casual, ateses les aficions musicals de tota la família Viñas. Està al costat d'una petita placeta que hi ha baixant per un camí de la banda boscosa del jardi. En aquesta placeta, dret a uns dos metres de distància del pedestal, situat tu de cara al bust, amb el cap alçat per poder-lo mirar a la cara (l'alçada del pedestal t'hi obliga), si cantes es produeix un efecte sonor peculiar (jo no hi entenc, crec que en diuen "punt de veu"). Això m'ho han explicat dues persones diferents, que van viure a la casa en dues èpoques diferents, i una tercera que hi va passar un dia.

Poder fer aquest experiment sonor, és clar, té els dies comptats, ja que qualsevol dia, quan els nous propietaris tinguin tots els permisos per poder edificar al jardí, aquesta placeta i tot el jardí desapareixeran.

D'aquesta placeta del bust també en sé una altra anècdota. Al voltant dels anys seixanta, la família que tenia llogada a la casa als estius també "llogava" un seminarista, perquè s'ocupés dels fills, tant d'entretenir-los com de transmetre'ls una correcta formació religiosa. Una de les activitats del seminarista amb els fills era, algunes estones,  llegir-los algun llibre, de vegades asseguts a aquesta placeta, d'esquena al bust, en un banc que hi havia. És clar, asseguts i d'esquena, sense ocupar el lloc exacte a la placeta, devia ser difícil que arribessin a descobrir la peculiaritat sonora que amagava aquell lloc. 

Francisco Viñas i Mariano Benlliure

Quan el 1933 va morir el tenor Francisco Viñas el van enterrar al cementiri de Montjuic, en un mausoleu presidit per un conjunt escultòric de Mariano Benlliure (1). Les tres figures del conjunt escultòric eren els protagonistes de les obres que havia interpretat més sovint, Lohengrin, Parsifal i Tristan.

Les dues figures laterals, Lohengrin i Tristan, són les mateixes, i de la mateixa mida, que hi ha encara a la Villa Maria de Vallvidrera, a la part on ara s'acaba la casa, després de l'enderroc de la glorieta de les columnes. Això suggereix que, llavors, al morir el tenor, el seu germà, Pere Viñas, devia encarregar aquelles dues còpies de les figures del mausoleu, per col.locarles a la casa, en els dos espais que també es devien construir aleshores.

Entre les dues escultures també hi ha hagut sempre un plafó de rajoletes de ceràmica, amb el tenor en el paper de Lohengrin. Actualment, aquest plafó està bastant deteriorat, hi falten unes quantes rajoletes, que potser han caigut a causa de la humitat de la paret. Desconec en quin moment es va instal.lar aquest plafó, si abans, alhora o després de la incorporació de les dues rèpliques de les figures del mausoleu.

El Lohengrin del mausoleu, la còpia de la glorieta de les columnes, i el del plafó, són uns dels molts que es poden trobar buscant per internet, tots molt semblants, del tenor com a intèrpret d'aquesta òpera de Wagner. 

També n'hi havia hagut un a dins de la Villa Maria, de grans dimensions, penjat a una paret (crec que era un retrat, i als anys seixanta encara hi era). Després, suposo que en algun moment aquell retrat devia anar a parar a les golfes. I fa uns dos anys, al vendre's la casa, si llavors no el va rescatar algú de la família Viñas, potser va anar a parar a les escombraries.

L'angle de les fotos és semblant, però no el mateix, i tampoc són iguals les ombres, per això a primera vista pot donar la sensació que no són ben bé la mateixa figura. A més, a la de la dreta li falta un tros d'espasa i algun altre detall, que al ser de guix (o d'un material semblant), tot i estar a cobert ha patit més el pas del temps.

Tardor, 2022

--
(1) marianobenlliure.org/mariano-benlliure-y-el-tenor-francisco-vinas/ (2023)