Diu l'Ángel Víctor Torres:
"Hace apenas unos días, sus Majestades los Reyes Magos pasaron por nuestro país para devolver la ilusión a cientos de miles de niños y adultos con sus regalos.
"Esta tradición, que tiene sus raíces en el Cristianismo y que nos recuerda como los más sabios se postraron a adorar al niño Dios tras su nacimiento, ha tenido grandes detractores a lo largo de la historia.
"Su origen religioso ha generado -y aún genera- urticaria entre los políticos de izquierdas, quienes tratan de desvincular, desesperadamente, a los ciudadanos de sus creencias más profundas.
"Así ocurrió en época de Lluis Companys, presidente de la Generalidad de Cataluña durante la Segunda República, que ordenó prohibir todo festejo relacionado con la Navidad.
"Esta norma, profundamente anticatólica, fue quebrantada por el alcalde de Lérida Joan Rovira i Roure, que organizó una Cabalgata de Reyes Magos en su municipio en enero de 1936.
"Esta valentía y fidelidad a la fe le costaron la vida. En agosto de ese mismo año fue fusilado, acusado, entre otros motivos, de haber celebrado esta cabalgata.
"Así era Lluis Companys, hombre al que se homenajea 15 de octubre, y al que aún recuerdan muchas calles de nuestra geografía.
(...)
"Es momento de exigirle a nuestros políticos que ordenen la retirada de todas las calles que honran a este asesino y que se detengan los homenajes a su persona.
(...)
"Los que ondean la bandera de la tolerancia siguen homenajeando, a día de hoy, a este personaje caracterizado por el odio y la repulsa a quienes abrazaban la fe y no dañaban a nadie con sus creencias.
(...)
"Por eso hemos lanzado esta campaña para que Ángel Victor Torres, Ministro de Memoria Democrática, prohíba todo homenaje público al asesino Lluis Companys y retire cada calle a su nombre." (2)
La mort de Joan Rovira i Roure va ser una de les moltes morts lamentables poc després d'iniciada la guerra. D'ideologia dretana, va ser detingut i condemnat a mort per un tribunal popular. I a continuació executat, tot i la gestió que es va fer des de la Generalitat per impedir-ho, és a dir, al revés del que diu l'Ángel Víctor Torres. A més, en relació amb l'afer de la cavalcada, qui la va organitzar va ser la Cambra de Comerç, no ell; com a alcalde, ell només la va autoritzar.
Per descomptat, no val la pena esforçar-se més per posar en evidència el despropòsit d'aquest Ángel Víctor Torres i els Abogados Cristianos. Com que són tan cristians i objectius, es veu que han oblidat que l'extermini sistemàtic "de l'enemic", sobretot durant els primers mesos de la guerra, era un objectiu fonamental dels militars revoltats, tal com el general Mola havia especificat prèviament en les seves instruccions com a organitzador de la revolta.
D'altra banda, els militar actuaven amb el vistiplau de la jerarquia de l'Església, preocupada, amb raó, per la persecució religiosa desfermada, però alhora muda, completament muda, en relació amb les massacres perpetrades pels revoltats a partir del juliol de 1936. Sobretot, a Andalusia i Extremadura, amb Queipo de Llano, Yagüe i Franco, i amb Mola al nord, aquest amb l'entusiasta col.laboració criminal dels cristianíssims carlistes.
Mentrestant, la majoría de polítics republicans el que feien era intentar frenar l'explosió de violència a la rereguarda republicana, cosa de la qual n'hi ha moltes proves (l'intent de salvar la vida de Joan Rovira i Roure no va ser cap excepció). Un d'aquests polítics preocupat per aquella violència desfermada a la rereguarda era Lluís Companys. A Companys se li poden retreure diferents coses, durant la guerra i els anys abans, però precisament aquesta que diu l'Ángel Víctor Torres, no.
Li van servir de poc, a Companys, els seus intents per salvar religiosos i persones de dretes durant aquells mesos convulsos: al final de la guerra, refugiat a França, Franco va aconseguir que la Gestapo el detingués i li fos lliurat, per tal de, després d'una pantomima de judici, executar-lo.
El problema, el problema greu de tot això, és que com més gran és la ignorància i el fanatisme (del signe que sigui), més fàcil és que hi hagi gent que s'empassi despropòsits com aquest dels Abogados Cristianos. (3)
Un altre dia, si de cas ja comentaré altres actuacions y campanyes "originals i brillants" dels Abogados Cristianos, com per exemple, les seves escomeses contra la revista satírica Mongolia. Un altre dia.
(1) El 23 de juliol.
(2) Això de "retire cada calle a su nombre" sembla una mica difícil d'executar... on els haurien de dur, aquests carrers?
(3) A l'altre extrem ideològic també passen coses semblants, perquè de la ignorància i el fanatisme no en té el monopoli ningú. Però això, també un altre dia.