El 1963, amb motiu del centenari del naixement de Francisco Viñas, l'Ajuntament de Barcelona va col.locar un bust del tenor, amb una inscripció commemorativa, als jardins del Turo Park.
El bust era obra de Josep Clarà, mort uns anys abans (el 1958). És el mateix bust que hi havia, i encara hi ha, als jardins de la Villa Maria de Vallvidrera, de manera que, o hi havia una altra còpia de l'escultura a alguna altra banda, a partir de la qual llavors es va fer la còpia del Turó Park, o es va fer la còpia del de la Villa Maria.
El de la Villa Maria té una peculiaritat que costa pensar que sigui casual, ateses les aficions musicals de tota la família Viñas. Està al costat d'una petita placeta que hi ha baixant per un camí de la banda boscosa del jardi. En aquesta placeta, dret a uns dos metres de distància del pedestal, situat tu de cara al bust, amb el cap alçat per poder-lo mirar a la cara (l'alçada del pedestal t'hi obliga), si cantes es produeix un efecte sonor peculiar (jo no hi entenc, crec que en diuen "punt de veu"). Això m'ho han explicat dues persones diferents, que van viure a la casa en dues èpoques diferents, i una tercera que hi va passar un dia.
Poder fer aquest experiment sonor, és clar, té els dies comptats, ja que qualsevol dia, quan els nous propietaris tinguin tots els permisos per poder edificar al jardí, aquesta placeta i tot el jardí desapareixeran.
D'aquesta placeta del bust també en sé una altra anècdota. Al voltant dels anys seixanta, la família que tenia llogada a la casa als estius també "llogava" un seminarista, perquè s'ocupés dels fills, tant d'entretenir-los com de transmetre'ls una correcta formació religiosa. Una de les activitats del seminarista amb els fills era, algunes estones, llegir-los algun llibre, de vegades asseguts a aquesta placeta, d'esquena al bust, en un banc que hi havia. És clar, asseguts i d'esquena, sense ocupar el lloc exacte a la placeta, devia ser difícil que arribessin a descobrir la peculiaritat sonora que amagava aquell lloc.
