Sencers o en part, durant els últims mesos he llegit 'El mito de la cruzada', de Herbert R. Southworth, 'Historia mínima de la Guerra civil española', d'Enrique Moradiellos, 'España partida en dos', de Julián Casanova, 'Miedo a la memoria', d'Octavio Alberola i Fèlix Villagrasa, 'La revolución española vista por una republicana', de la Clara Campoamor, 'Nosaltres, els sense nom', de l'anarcosindicalista Joan Garcia Oliver (1), 'Guerra de España', de la simpatitzant del POUM Mika Etchebéhère, 'Recordarán tu nombre', de Lorenzo Silva (sobre el general de la Guardia Civil José Aranguren), 'Historia de una maestra', de la Josefina Aldecoa. També he llegit o fullejat alguns dels vint llibrets sobre la República i la guerra que Ricado de la Cierva va publicar a ARC.
Si penso en aquestes lectures (i en les dels mesos i anys anteriors), molt heterogènies en relació amb la seva qualitat i interès, i en el que n'he tret, penso en diferents coses. Per exemple, que els llibres autobiogràfics (Campoamor, Garcia Oliver, Etchebéhère), poden tenir biaixos molt importants, i a banda dels biaixos, de vegades també errors notables.
Una altra cosa interessant: que hi ha llibres com els del Ricardo de la Cierva que, d'una banda, són tan subjectius, que només serveixen per constatar això, el grau de subjectivitat i de distorsió de la realitat a què algunes persones poden arribar. Però que alhora, també poden contenir parts remarcables, amb observacions i valoracions interessants, com de vegades passa amb de la Cierva quan parla de segons quins temes concrets o episodis dels anys de la República.
--
(1) Una traducció parcial de 'El eco de los pasos', el títol original, i que també he fullejat.