La casa de Can Peguera (les cases barates d'Horta) on vivia la família de Ángel Fernández quan va començar la guerra. La foto és molt posterior, de potser cinquanta o més anys després.
Des de fa uns mesos, cada setmana vaig al costat del Turó de la Peira, de visita a una residència de gent gran. A tocar del Turó de la Peira també hi ha les cases barates d'Horta, ara barri de Can Peguera. El nom de cases barates els escau: calentes a l'estiu i fredes i humides a l'hivern.
Un dia, per casualitat, em trobo una coneguda, i em diu que ella va néixer a una d'aquestes cases, que després va marxar, i que ara hi torna a viure des que els seus pares van morir. M'explica coses del barri. Per exemple, que des dels inicis del barri, l'any 1930, era un nucli dels moviments anarquistes de la ciutat. Aquesta referència als anarquistes fa que augmenti la meva curiositat per la història del barri, i que després en busqui més informació.
Al cap de poc és quan, una altra casualitat, em trobo el llibre de l'Ángel Fernández (1). I la sorpresa llavors és veure-hi una foto d'una casa de Can Peguera, de la que l'Ángel en diu que, quan va començar la guerra, hi vivia amb els seus pares i germans.
Amb el llibre i la foto, un dia intento localitzar la casa, però no me'n surto. Em poso en contacte amb l'Associació de Veïns. Quedem un altre dia, i m'ensenyen la casa. I a més d'ensenyar-me-la, m'expliquen que, pocs anys abans de la mort de l'Ángel Fernández, es van enviar amb ell correus electrònics, i me'ls ensenyen.
Entremig, m'havia assabentat pel meu compte que, el 1990, l'Ángel Fernández, a Toulouse, on vivia, havia fet ja una autoedició del text, en castellà, en dos volums. (2)
A partir d'aquesta informació, em va sobtar que, en l'edició en català de 2002 que havia trobat, de l'Editorial Mediterrània, no es fes cap referència a l'edició de 1990, ni se n'esmentés el traductor. L'Ángel Fernández no havia pogut fer la traducció, perquè parlava i entenia el català, però no l'escrivia (d'això me n'havia anat assabentant gràcies als correus que em van ensenyar a l'associació de veïns de Can Peguera) (3). Vaig escriure a l'Editorial Mediterrània preguntant qui havia traduït el llibre, i no em van contestar. No vaig insistir.
Vethoaquí: a partir d'algunes casualitats, m'he dedicat un temps a buscar pistes i informacions sobre algú de qui no en sabia absolutament res, l'Ángel Fernández. He esbrinat d'ell el que he esbrinat, i amb aquesta petita feina de "detectiu", m'ho he passat bé. I ara, com que m'agrada escriure, m'ho passo bé explicant-ho.
(1) Rebel. Àngel Fernández,
https://senseseny.blogspot.com/2025/12/rebel-angel-fernandez.html
(2) Els dos volums autoeditats el 1900: "Rebelde. Loco de amor por la libertad y la justicia", "Rebelde. Continuación y fin del Tomo 1" (aquesta informació està treta d'Iberlibro.com).
(3) M'encuriosia també perquè sempre em sobta, que es tradueixin al català textos literaris o de memòries en castellà; em costa veure-hi el sentit.