Una altra bona troballa: escampades per la vorera, al costat d'un contenidor, un munt d'estampes religioses. Moltes repetides; d'un parell, fins i tot n'hi ha un feix, subjectades amb una goma.
Per descomptat, no puc resistir la temptació de recollir-ne unes quantes. Mentre ho faig, mentre me les miro, penso que són sorprenents, els mons mentals de la gent, allò "que construïm" per tal de donar un sentit a les nostres vides, i com ens aferrem després a aquestes construccions.
La primera imatge, amb el text al costat, en realitat és molt petita; la trobo a dins d'una bosseta de plàstic junt amb un rosari, també de plàstic.
El rosari me'l fico a la butxaca. Hi ha temporades que vaig amb un rosari a sobre: m'agrada, és un recordatori dels meus orígens (durant un temps, el rosari que vaig dur a una butxaca era un rosari dels meus pares, però un dia el vaig donar a una germana). Tinc molts records dels meus pares resant el rosari. En canvi, no en tinc cap resant-lo jo, tot i que suposo que alguna vegada, quan tenia l'edat que fos, devia haver participat en algun d'aquells rosaris familiars.
Els rosaris em recorden també altres persones. Per exemple, l'Elisabet, la cunyada que va morir; d'ella, també en conservo un rosari. Quan va morir, el rosari estava entre les coses que, amb la Lívia, vam recollir de la residència on vivia.
L'Elisabet era una persona molt religiosa, a la seva manera. Per exemple, molt d'estampes... La seva vida no va ser gens fàcil, i suposo que aquests referents religiosos li van ser de considerable ajuda.
Records de rosaris... De "l'objecte" rosari, d'escenes familiars relacionades amb els rosaris, de les exhortacions a resar-lo, d'esglésies amb un grupet de velles, a la tarda, resant el rosari, d'imatges de sants pintades, o de guix policromat, amb rosaris a les mans...
Part posterior de l'anterior.
