Al mig de la foto, la casa que després va ser la Villa Maria, una mica més fosca que les que hi ha més amunt. La foto ha de ser d'abans de 1900: la plaça Pep Ventura encara no existeix, ni l'estació del funicular, ni les vies del tramvia.
A la revista El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià ha sortit un altre article sobre la Villa Maria de Vallvidrera ("Enterrats els jardins històrics de can Viñas", Pepa Tort, desembre 2025). Tal com ja és habitual en els articles sobre la Villa Maria, els errors de diferents tipus s'hi amunteguen. Com que ja n'he parlat altres vegades, ara només en comentaré un. Diu l'article:
"La plaça acústica del tenor Viñas. Un espai d'assaig a cel obert, on el tenor podria modular, embellir i millorar la veu en rebotar-la sobre un frontis semicircular."
És curiós que, en un fragment tan curt, s'hi hagin pogut encabir tants errors.
a) "El tenor" no feia vida a Vallvidrera, a tot estirar hi hauria anat alguna vegada a veure el seu germà Pere. Durant els anys de vida professional com a cantant ja reconegut, va residir sobretot a Roma. I el temps que li quedava lliure, i després quan es va retirar, el passava a Moià, on sí que hi tenia una gran vinculació. I sobretot això: Francesc Viñas ja s'havia retirat dels escenaris, quan el seu germà va comprar la casa de Vallvidrera que, després, va ser la Villa Maria. En resum: de l'ús de la Villa Maria per part del tenor Viñas com a lloc d'assajos, ni tan sols ocasionals, no hi ha, perquè no hi pot haver, ni la més petita informació; només se'n parla en aquest tipus d'articles, sense aportar mai (perquè no existeix) cap referència que ho avali.
b) "La plaça acústica" no era un espai d'assaig, sinó d'homenatge del germà Pere al cantant. I si algú hi hagués cantat, la veu no hauria pogut rebotar sobre cap "frontis semicircular", perquè no n'hi havia cap (frontis: "façana o frontispici d’un edifici"). El que era semicircular, "en un espai d'assaig a cel obert", era la distribució de les columnes, i l'única paret que hi havia (la posterior) no era semicircular, sino recta.
És normal que els veïns d'una localitat vulguin ressaltar la vinculació que hi va tenir un personatge famós, ja que així sembla que la fama del personatge augmenta el prestigi de la localitat. Aquesta vinculació es pot establir a través d'informacions contrastades, o a través d'informacions amb diferents graus d'inexactituds, distorsions, o exageracions. De vegades, a través d'invencions sense cap relació amb la realitat.
En el cas de la Villa Maria, no tinc present cap article publicat a El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, o a La Vall de Vidre, que no inclogui errors o distorsions. O invencions. I com que es veu que aquests articles alhora serveixen de referència als que més endavant algú altre escriu, els errors es van conservant i, sovint, fins i tot multiplicant.
Aquest és, de fet, el veritable interès del conjunt d'articles apareguts sobre la Villa Maria de Vallvidrera: aquesta forma "d'anar consolidant un determinat relat", a partir de la falta de rigor, o de la tendència a la fantasia, de qui els escriu.
D'altra banda, són articles escrits sense cap mala intenció, sense cap propòsit desinformatiu; són escrits només fruit de diferents graus d'ingenuïtat, superficialitat i creativitat. Ho reitero: considero que sense cap mala intenció, sense cap propòsit conscient tergiversador (un altre cas és el dels relats amb distorsions i falsedats intencionades, amb el propòsit de falsejar conscientment uns fets, cosa també força habitual, però aquesta ja és una altra història, avui no toca).
Un dia que em ve a tomb parlo d'aquest tema amb una veïna de Vallvidrera, vinculada (podria dir "també vinculada") a la història de la Villa Maria. Coincideix amb el meu punt de vista sobre les inexactituds, errors i fins i tot invencions, que sovint hi ha en els articles sobre la Villa Maria que s'han anat publicant. M'agrada, constatar que no sóc només jo que tinc aquesta opinió, en relació amb aquests articles.
D'altra banda, també és veritat una altra cosa: ¿quina importància té, que sigui veritat o no el que s'ha dit i es vagi dient sobre la Villa Maria i el tenor Viñas? Al capdavall, ben poca, o cap. És obvi que l'interès per aquesta casa i el seu passat durarà només un temps, relativament poc. És llei de vida: nosaltres envellim, i al final tots ens morirem. Tot es va fent antic, es va desdibuixant. I arribarà un moment en què no quedarà cap memòria sobre la Villa Maria i el tenor Viñas.
Mentrestant, uns s'entretenen escrivint articles sobre aquesta casa amb informacions sovint bastant allunyades de la realitat, i uns altres, ens entretenim comentant aquestes desinformacions. És a dir: cadascú s'entreté a la seva manera.
Un annex
He dit que no em referiria a altres inexactituds de l'article, però les apuntaré de manera telegràfica, si més no perquè no sembli que només parlo per parlar. En contra del que es diu a l'article, Marià Viñas, germà del tenor, no va ser el constructor de la casa. A més, la casa no es va "construir", sinó que es va reformar a principis del segle XX (una casa construïda a finals del segle XIX), i el reformador no va ser el Marià, sinó el Pere, també germà (ja m'hi he referit abans). D'altra banda, la descripció del jardí és molt inexacta, en diferents sentits (no ho detallo perquè seria molt llarg), però sobretot, la referència als "freqüents espais d'aigua", les fonts ornamentals i cascades, és del tot fantasiosa. Més: "La majestuosa escalinata d'accés a la casa senyorial" no era cap escalinata d'accés a la casa, sinó, si de cas, "d'accés des de la casa a la part inferior del jardí", ja que a la casa s'hi accedia des de l'altra banda, des del carrer, i a peu pla.
Un altre annex
Aprofito l'avinentesa per incorporar algunes fotos més sobre la casa que després va ser la Villa Maria, és a dir, fotos totes anteriors al 1920 o 1925, que sembla que va ser quan Pere Viñas va comprar la casa i va iniciar les reformes.
Al capdamunt, de costat, la futura Villa Maria. Aquí ja hi ha el tramvia, i no es veu en quina fase estava la plaça Pep Ventura, o "del funicular".
La futura Villa Maria queda fora de la imatge; es veu la plaça en procés de construcció, l'estació del funicular i les vies del tramvia.
Ballada de sardanes a la plaça Pep Ventura, davant la que encara no és la Villa Maria.
El "quiosc", que després va desaparèixer, quan es va anar edificant el que va acabar sent el Restaurant Montserrat.
He parlat altres vegades sobre la història de la Villa Maria, alguna vegada referint-me també a les inexactituds que s'han publicat sobre la casa. Aquesta és l'última vegada que en vaig parlar, "La Villa Maria i la IA" (22/6/2025):
https://senseseny.blogspot.com/2025/06/la-villa-maria-i-la-ia.html