Primer vaig veure 'El fotògraf de Mauthausen', de Mar Targarona (2018). No em va agradar, em va decebre molt, em va semblar que amb una història tan interessant com el pas per Mauthausen de Francesc Boix se n'havia fet una mala pel.lícula. He llegit que la peli tenia un baix pressupost, és possible. És a causa d'això que el guió és lamentable? O el guió és dolent a causa d'altres motius? ¿I només és dolent, o hi ha alguna cosa pitjor, en el guió? (pel que fa a altres aspectes de la pel.lícula, com les actuacions dels actors, o els decorats, ja no m'hi fico, només apunto que em semblen mediocres, però en cap cas em sembla una cosa tan greu com el tema del guió). El guió, ja en parlaré... (als crèdits es diu que és de Roger Danès i Alfred Pérez Fargas).
Més endavant vaig mirar el còmic amb el mateix títol, 'El fotògraf de Mauthausen' (també del 2018), amb guió de Salva Rubio, dibuixos de Pedro J. Colombo i color d'Aintzane Landa. Em va semblar molt més digne. I també clar, honest, ja que al final, a l'explicar el procés d'elaboració de l'àlbum, Rubio indica els casos en què el guió s'ha apartat de la veritat, i ho indica cas per cas, i el motiu pel qual ho ha fet. Ho repeteixo: encara que jo no sigui lector de còmics, aquest còmic em va semblar molt digne.
Finalment, vaig llegir 'El Fotógrafo del Horror: La Historia de Francisco Boix y las Fotos Robadas a los SS de Mauthausen', l'assaig de Benito Bermejo, publicat el 2015 (edició revisada de la publicada el 2002 amb el títol 'Francisco Boix, el fotógrafo de Mauthausen'). Rigorós, seriós, esplèndid: descobrir aquest llibre i el seu autor, Benito Bermejo, va ser un gran descobriment.
Després de llegir el llibre de Bermejo, encara em va desagradar més la peli de Targarona. Allí on un hi havia posat rigor, l'altra havia inventat a tort i dret, conformant al final un "producte" potser atractiu per persones desitjoses "d'impactes", però difícilment justificable des de la perspectiva de l'aproximació al pas de Francesc Boix per Mauthausen.
De totes les invencions (unes quantes), segurament la que em sembla més lletja és la de situar Boix al prostíbul del camp, "de client". Però Targarona, que es veu que va apostar per situar Boix de protagonista de totes les escenes morboses de la peli, no té cap mena de mania en situar-lo també allí. Em sembla d'una indecència monumental. A més d'una estupidesa, perquè al prostíbul de Mauthauses hi entraven deportades obligades a prostituir-se, i potser deportats a netejar, però aquests en cap cas com a "usuaris".
De totes les invencions de Targarona, com la de les tortures, en les quals s'hi recrea, de manera morbosa, i de les quals a més no hi ha tampoc cap testimoni que Boix en fos víctima, o de les escenes també morboses al calabós, amb el pres de la cel.la del costat, o de l'intent de gasejament al camió... Vaja, tot "amuntegat" damunt la biografia de Boix, encara que no n'hi hagi cap testimoni. I a més, al marge que ell no en fos protagonista, és que va passant a la peli no correspon tampoc amb les etapes i el que anava passant aquells anys a Mauthausen. Històricament és un bunyol, tot està barrejat.
Per tant, al llibre de Benito Bermejo, un 10, i a la peli de Mar Targarona, un 0. Perquè tot no s'hi val, ni tan sols amb l'objectiu "d'acostar a la societat actual aquell passat". Si se n'havia de fer una peli, Francesc Boix es mereixia una mica més de respecte.