Sempre faig grans elogis de Primo Levi. Ara he rellegit "La treva", i m'ha costat. L'havia llegit fa potser vint anys, però el cas és que no el recordava. Potser precisament per això, potser perquè llavors també em va costar, o no em va atrapar, potser ni el vaig acabar... no ho recordo.
"Si això és un home" i "Els enfonsats i els salvats" em segueixen semblant llibres fonamentals, imprescindibles, "descomunals". En canvi, "La treva" (escrit a continuació de "Si això és un home"), l'he trobat més "discret". I també he trobat, m'ha semblat, que li sobraven pàgines. M'ha semblat, en part, una mica una història "d'aventures"... amb algunes pinzellades, de tant en tant, del Primo Levi de "Si això és un home". Això, pinzellades, no un fil seguit. Suposo que el que he trobat a faltar ha sigut aquest fil.
De tota manera, entenc (m'imagino) que escriure'l a Primo Levi segurament li va ser útil. Potser llavors va ser una forma "d'aferrar-se a la vida", la seva primera necessitat, després de la terrible experiència del lager. Potser va tenir en part aquesta funció, precisament perquè el llibre és tan diferent (des del meu punt de vista) de "Si això és un home". Potser aquesta diferència, aquesta "lleugeresa" (relativa, comparat amb l'altre), i segons com "gratuïtat" d'algunes parts (insisteixo, des del meu subjectiu punt de vista), era allò que necessitava Primo Levi en aquell moment. Que ell necessitava, però que a mi, lector ara, tants anys després, no em genera ni l'emoció ni l'interès de "Si això és un home" (ni de "Els enfonsats i els salvats", radicalment diferent, però també absolutament ben travat).
Ara bé, que no se'm malinterpreti; si faig aquest comentari sobre "La treva" no és perquè el consideri un mal llibre, sinó només perquè el comparo amb els altres dos llibres de Primo Levi sobre l'Holocaust. Els dos, veritables monuments a la memòria, a la història i a la literatura.