A principis de la tardor vaig trobar als prestatges de la biblioteca "Auschwitz y después I. Ninguno de vosotros volverá", de la Charlotte Delbo. No tenia ni idea de qui era aquesta autora, i com que el títol em va cridar l'atenció, vaig fullejar el llibre allà mateix. I em va enlluernar. (1)
El vaig demanar en prèstec, i la seva lectura va ser... ara no sé quina paraula posar (a banda, o per completar, "l'enlluernament" anterior). Una altra manera de dir-ho seria aquesta: em va sembla un text del tot equiparable a "Si això és un home", de Primo Levi.
Després, en un dels suplements "Culturas" de La Vanguardia, em vaig assabentar que se n'havia fet una traducció al català, amb le títol "Cap de nosaltres tornarà". (2)
Em venia de gust compar-me aquesta edició en català, però no m'acabava de decidir, perquè poques vegades em compro llibres nous, a causa dels preus (3). Llavors, un dia que passava pel davant de la nova Documenta, a dins hi vaig veure el su propietari (o ara copropietari, no ho sé). El vaig veure amb el seu llacet de coll o "pajarita", i va ser com un imant: se'm van connectar les ganes d'entrar a la llibreria amb la salivera de l'adquisió del llibre de la Delbo en català. Vaig entrar, el tenien, i me'l vaig comprar. (4)
El vaig anar llegint a poc a poc, sense presses, durant uns quants dies. Després, el vaig posar al lloc de la prestatgeria que em semblava que li corresponia, al costat de Primo Levi. Mentre escric això, si miro cap a aquest prestage veig els seus lloms. I m'agrada veure'ls.
Per acabar, reprodueixo una de les poesies de l'edició en català (el llibre no és un conjunt de poesies, sinó una barreja de prosa, prosa poètica i poesies, i aquesta barreja -per a mi- és un dels seus grans atractius):
Aquesta taca negra al cor d'Europa
aquesta taca roja
taca de foc
taca de sutge
taca de sang taca de cendra
per a tants milions
un lloc sense nom.
De tots els països d'Europa
de tots els punts de l'horitzó
convergien els trens
cap a l'innominat
carregats de milions d'éssers
llançats allà sense saber on era
llançats amb les seves vides
els seus records
els petits mals
la gran sorpresa
amb la mirada interrogant
que no ha vist ni el fum
cremats allà sense saber on eren.
Avui se sap
Ja fa uns anys que se sap
Se sap que aquest punt en el mapa
és Auschwitz
Això se sap
I la resta figura que se sap.
(1) Ediciones Turpial, 2004. Traducció, Mª Teresa de los Ríos.
(2) Club Editor, 2020. Traducció, Valèria Gaillard. Aquesta edició de Club Editor aplega "Auschwitz i després I. Cap de nosaltres tornarà" i "Auschwitz i després II. Un coneixement inútil", i porta el títol de la primera part.
(3) Havia mirat el catàleg de les biblioteques de la Diputació de BCN, i de l'edició en català no hi sortia cap exemplar; ara ho he tornat a mirar, i està a moltes biblioteques (i molts exemplars estan demats en prèstec).
(4) Jo he estat poc client de la Documenta, però la meva companya molt; en el seu moment vam seguir tot el procés de la possible desaparició de la llibreria, i ens vam elegrar molt quan ens vam assabentar que s'havia pogut salvar en la nova ubicació.