El general Franquísimo. Vázquez de Sola. Ruedo Ibérico, 1973
Ha sigut una sorpresa, trobar aquesta vinyeta. Feia temps que volia mirar aquest llibre, i al final ho he aconseguit. Segurament, Vázquez de Sola va ser la persona que va fer més caricatures de Franco, i alhora bones. A causa de la meva "obsessió" pels acudits i les caricatures sobre la Guerra Civil i el franquisme, volia veure-les. Però no m'esperava, en absolut, aquesta troballa. Potser la millor imatge gràfica, sobre la relació, no només "espiritual", entre Franco i Monseñor Escrivá. (1)
Del seu autor, val la pena dir-ne alguna cosa. Vázquez de Sola era un nen de nou anys, quan va començar la guerra. A San Roque (Cádíz), on vivia, es van imposar els revoltats, i ell va ser testimoni (entre altres coses) de com les dones que havien empresonat, després de rapar-les i obligar-les a prendre's purgues, els falangistes les feien desfilar pels carrers, mentre literalment s'anaven cagant al damunt, per tal que tothom veiés "quina mena de dones eren les republicanes" ("Gracias a Falange, las mujeres van a ser más limpias, los niños más sanos, los pueblos más alegres y las casas más claras", deia Pilar Primo de Rivera).
Va publicar els seus primers treballs el 1944, després es va traslladar a Madrid, i va acabar sent un dibuixant molt conegut. Però a causa de les seves idees (era militant clandestí del PCE), i d'algunes vinyetes provocatives, anava tenint problemes amb la censura. El tenien en el punt de mira, qualsevol moment se la podia carregar fort. Fins que el 1959, aconsellat per alguns coneguts clarividents, abans que empitjorés la seva situació se'n va anar a París.
A París, després d'uns inicis difícils (al principi va viure sota un pont del Sena), quan treballava a la construcció va caure de la bastida. A l'hospital, el metge li va preguntar a què es dedicava. Va dir que era "journaliste", i el metge va entendre "journalier", probablement perquè li va semblar més acord amb el fet que hagués caigut d'una bastida. Quan es va aclarir el malentès, el metge li va dir que li ensenyes alguna cosa, i ell va treure un dibuix gran, rebregat, en força males condicions, perquè de vegades se l'havia posat a sota de la camisa, per protegir-se del fred. El metge va quedar impressionat, va decidir ajudar-lo, i a partir d'aquí tot va canviar. Va acabar publicant dibuixos a Le Canard Enchainé, Le Monde Diplomatique i L'Humanité, a més de participar en la direcció de Ruedo Ibérico.
Va tornar a Espanya després de la mort de Franco, i tot i la democràcia, llavors aquí va seguir tenint problemes amb la censura. Va morir a finals de 2024.
Tres dibuixos més de "El general Franquísimo":
(1) De la relació entre Monseñor i Franco en vaig dir alguna cosa fa temps:
Als textos hagiogràfics dels seus deixebles (Vázquez de Prada i companyia), no em consta que hi hagi ni la més petita referència a aquesta carta. D'altra banda, aquests hagiògrafs, expliquen també segons les seves conveniències altres episodis, com que després de marxar de Madrid el 1936 (de manera del tot assenyada), llavors anés "precisament a Burgos", on Franco hi tenia el quarter general. O que més endavant, fos "precisament ell", qui prediqués uns exercicis espirituals per a Franco i la seva família. Durant els quals, és clar, com que només tractaven temes sobrenaturals, no hauria sigut correcte que li hagués fet algun comentari, per exemple, sobre els afusellaments constants que s'anaven produint, la depuració de milers de persones, la condemna a la misèria de milers de famílies privades de la possibilitat de treballar, etc. Tot això no era "sobrenatural"... Però fer-li elogis desvergonyits i demanar-li que li facilités la possibilitat de rebre l'ajuda econòmica que necessitava, això es veu que sí que era sobrenatural.
Un últim apunt, ja que hi sóc. He preguntat al ChatGPT, Perplexity i Copilot: "Quin tipus de relació van tenir Franco i Escrivá de Balaguer?" Els tres m'han donat respostes força semblants, citant com a fonts d'informació gairebé només les dels seus hagiògrafs, sense altres referències discrepants rellevants. Vaja, que aquesta gent de l'Opus Dei en saben, d'aquestes coses; s'hi dediquen.