Convent de les clarisses, carrer Sant Elies. Vista de la façana que dona al mar, data desconeguda.
M'assabento (o me n'assabento d'una manera més concreta, més detallada), que un cop finalitzada la guerra, a Barcelona els vencedors promocionaven les visites educatives al que havien sigut txeques. Però hi havia excepcions, i una de les excepcions era Sant Elies. El motiu era que els vencedors a l'entrar a Barcelona van prendre possessió de Sant Elies, i van seguir utilitzant el convent amb el mateix objectiu repressor i punitiu dels seus predecessors. Durant aquell temps (mentre els vencedors van utilitzar Sant Elies amb aquesta finalitat), es va parlar poc de la seva existència, a diferència del molt que es parlava, per exemple, de les properes txeques de Vallmajor i Saragossa.
Trobo ben documentada aquesta informació a "Barcelona 1939: Ocupació i repressió militar", tesi doctoral d'Aram Monfort i Coll, 2007 (1). En reprodueixo alguns fragments. I aprofito per aclarir que de tota la informació que aporta n'inclou sempre les referències (jo aquí les he omès, amb l'únic propòsit de fer el text més lleuger). Remarco això de les referències perquè considero que aquesta tesi és un bon exemple de treball molt ben documentat. A diferència d'altres textos, de vegades molt pretensiosos però molt poc fiables (sobre Sant Elies i sobre altres txeques), a causa de la manca d'aquesta informació; per exemple, "Les presons de la República. Les txeques a Catalunya", de César Alcalá", del qual ja en vaig parlar. (2)
Aquests són alguns dels fragments de la tesi de l'Aram Monfort:
"Durant la guerra, després que les monges de clausura fugissin a l’estranger, el convent [de Sant Elies] va funcionar com a centre de reclusió provisional del Servicio de Información Militar. Un cop ocupada la ciutat, va quedar en poder del Servicio de Información Político-Militar, que el va utilitzar fins a finals de febrer com a centre de reclusió exclusiu i independent de la Model. D’aquest manteniment com a centre de reclusió des de l’etapa de la guerra en va quedar una cel.la de correcció, que les autoritats penitenciàries no van dubtar a continuar utilitzant.(...)"Com que durant la guerra havia estat una presó del SIM republicà, i malgrat que ara era utilitzat pels serveis secrets franquistes (SIPM), durant el mes de febrer La Vanguardia Española va publicar anuncis de familiars d’antics presos com aquests:"AGRADECEREMOS a quien habiendo estado en San Elías desde el 3 hasta el 15 de octubre de 1936 pueda dar alguna noticia de JOSÉ MARIA GARCÍA MONTESINOS, de 16 años de edad, lo comunique a sus padres: calle DIPUTACIÓN, 164, 1º 1ª. BARCELONA."Se ruega a quienes estuvieron en dicha cárcel [St. Elies] desde el 10 de enero 1937 en adelante y conocieran al comandante de Estado Mayor D. Antonio Rubio hagan el favor de comunicárselo a su esposa, Carolina Nieto, en San Baudilio de Llobregat; Calle San Baldiri, 3."Pels volts del 10 de març va deixar de funcionar com a centre exclusiu de reclusió del Servicio de Información per convertir-se en la primera presó habilitada dependent de la Model. Aquest pas a presó eventual va coincidir amb un moment en què per l’edifici del carrer Entença ja hi havien passat més de 4.600 homes, i això va fer que el convent comencés a omplir-se ràpidament de reclusos a disposició del'Auditoria de Guerra.(...)"La seva conversió en presó provisional va fer que la premsa barcelonina deixés de publicar notícies sobre aquest convent reutilitzat amb finalitats repressives. No obstant això, els diaris sí que informaven sobre les cerimònies religioses celebrades a les antigues txeques dels carrers Vallmajor i Saragossa,131 i especialment anunciaven la possibilitat de visitar-les cada dia (matins i tardes), recordant que "la memoria de los crímenes cometidos por los marxistas en nuestra ciudad, perdura todavía y perdurará muchos años en la mente de los españoles. Pero hay todavía numerosas personas que no conocen toda la gama de los procedimientos soviéticos que culminaron en el establecimiento de las fatídicas checas. La apertura de estas sombrías cárceles subsanará esta falta de conocimiento del público barcelonés y de los forasteros que nos visitan". A partir de l’estiu de l’Año de la Victoria les crides per visitar-les van ser abundants:"¡¡Los procedimientos del terror soviético al descubierto!! Visitad las checas de las calles de Vallmajor y de Zaragoza, a partir del día primero de agosto."Contribuid a la lucha contra el comunismo mundial, visitando las checas de Barcelona. Apertura al público el día primero de agosto ."¡¡Conoced a vuestros verdugos!! Ni un solo barcelonés debe dejar de visitar las "chekas" de Barcelona. Apertura el próximo día 1º de agosto.(...)"Paral.lelament, el silenci sobre Sant Elies era la norma. (...) Aquest mutisme -relatiu- no era, evidentment cap casualitat. Fins i tot la panegírica i voluminosa Historia de la Cruzada, publicada entre els anys 1940 i 1943 va obviar tota referència al convent; simplement explicava que "la rapidez con que se produjo la caída de la capital catalana impidió a los rojos destruir aquellos terribles antros acusadores, cuya existencia conmovió al mundo entero. Estaban situadas, respectivamente, en las calles de Zaragoza y de Vallmayor".(...)"Va estar en funcionament [la presó de Sant Elies] fins al 21 de novembre del 1942, quan va deixar en llibertat condicional la major part de presos retinguts i va traslladar la resta a la Model i al Palau de les Missions."
Una altra cosa de la qual m'assabento gràcies a l'Aram Monfort és que les monges del convent de Sant Elies (les Clarisses de Sant Joan de Jerusalem), cobraven per la cessió temporal de l'espai. És a dir, cobraven per tal que el seu convent fos utilitzat com a centre de detenció, possibles tortures i estades prèvies abans d'execucions. Si de cas, la reflexió sobre aquest fet ja se la farà cadascú. Torno a la tesi:
"A diferència del que va passar amb altres edificis reutilitzats amb finalitats repressives -per exemple els pavellons del Beat Salvador-, la cessió del convent no va ser gratuïta. El 21 de juliol del 1939, la Model va rebre un "escrito de las Abadesas solicitando donativo por la cesión del edificio llamado Prisión de San Elías", i a partir del 27 de novembre va començar a pagar el lloguer de l’edifici. El cobrament de lloguers per part de les ordres religioses no va ser quelcom exclusiu de Barcelona: l’Església va cobrar també per la cessió de convents a Tarragona i Tortosa. En el primer cas, per la cessió de La Punxa cobrava 16.000 pessetes anuals, i per la de les Oblates (presó de dones) en cobrava 12.000. A Tortosa, el lloguer del convent de la Puríssima era de 200 pessetes mensuals."
--
(1) Les cites són de la pàgina 304 i següents. La foto també està treta d'aquesta tesi. Es pot consultar la tesi sencera a:
(2) César Alcaraz, 'Txeques de Barcelona':