Llegeixo l'article "Dins una txeca", de Joan Esculies (Sàpiens, nº 251, febrer 2023). M'agrada que la revista li hagi dedicat la portada, i el text en general em sembla força correcte. Com que cita els llibres de César Alcalá "Les presons de la República. Les txeques a Catalunya" (Editorial Base, 2009), i "El hombre de las checas. La historia de Alfonso Laurencic, el artista de la tortura", de Susana Frouchtmann (Espasa, 2018), els busco a la biblioteca i els llegeixo.
El de César Alcalá el trobo poc rigorós. I penso que és una llàstima, perquè tenint en compte tot el treball de recerca que ha fet l'autor, el resultat hauria pogut ser tot un referent sobre el tema. I no ho pot ser per dos motius. Un, la falta de referències, o de referències suficients, o prou clares, de moltes de les informacions que aporta. I dos, la ideologia que ho amara tot i torpedina la credibilitat de les informacions, ja que la barreja que fa d'informació i opinió és un defecte molt gran, en un llibre així, amb la pretensió d'objectivitat històrica. A causa d'aquesta barreja i poca cura, de les afirmacions i generalitzacions no justificades, el contingut del llibre em sembla poc fiable. I alhora em cansa, perquè a més no el trobo ben escrit, inclou cites innecessàriament llargues i està mal editat (de vegades ja no saps si estàs llegint una cita o és el text de l'autor) (2). Ho reitero, és una llàstima, perquè amb el treball de documentació fet, el resultat hauria pogut ser molt rellevant.
Crec (no en tinc la certesa), que dos parents de César Alcalá van morir assassinats al principi de la guerra, a Barcelona, com tantes persones de dretes o religioses llavors (o "d'esquerres discrepants"). I això, aquestes morts a la família, suposo que et marquen. Però si amb aquest passat vols fer d'historiador, no en pots fer "des d'aquestes emocions". Has d'establir compartiments separats, i ell no ho fa, o no de manera suficient. (3)
Amb l'altre llibre, el de la Susana Frouchtmann sobre l'Alfonso Laurencic, m'ha passat una cosa diferent. Crec que és un llibre força ben documentat, però està escrit com una novel.la, amb moltes parts per a mi prescindibles (perquè no sóc lector de novel.les). És una combinació que, per exemple, a mi de vegades m'ha dificultat fer-me una idea de la cronologia dels fets (cosa que d'altra banda hauria sigut fàcilment compensable amb una cronología final, que no hi és).
Però és obvi que aporta moltes informacions sobre Laurencic, aquest personatge tan peculiar i oportunista, col.laborador de qui convingués en cada moment, i que es podria relacionar amb el concepte de "la banalitat del mal" de l'Hannah Arendt. D'altra banda, encara que no d'una manera tan acusada com César Alcalá, Susana Frouchtmann també parla des de l'emoció i amb bastant opinió, cosa que ja he dit que a mi em sobra (em molesta).
Penso que tant a César Alcalá com a Susana Frouchtmann els hauria anat bé en els seus llibre tenir presents altres punts de vista i informacions. Per exemple (i cito aquests només perquè els he llegit fa poc, la llista podria ser llarguíssima), els punts de vista de llibres com el de Ramon Breu 'El somni que venia de Moscou' (Ara Llibres, 2011), o els de Franz Borkenau a 'El reñidero español' (Península, 2001). Tenir presents altres referències, per tal de poder tenir una visió més complexa, més real, de la situació social a Espanya llavors i els anys i dècades anteriors: el paper de l'Església, dels militars, els problemes dels treballadors de les fàbriques a les zones industrials i el dels treballadors als latifundis del sud, el problema de la propietat de la terra, el pistolerisime empresarial, policial i el dels sindicats, els orígens de la CNT, la UGT, la FAI, la Falange, etc.
Torno a l'article de Joan Esculies publicat a Sàpiens. He dit que en general em sembla correcte. Si de vegades no m'ho sembla del tot és perquè ell segons sembla s'ha basat sobretot en els llibres de César Alcalá i Susana Frouchtmann, i gestionar bé aquest tipus d'informacions, si no vigiles molt, i alhora no utilitzes fonts alternatives, és arriscat.
(1) Guia de les txeques de Sant Gervasi. Diari El Jardí, 13/3/2018:
https://diarieljardi.cat/guia-de-les-txeques-de-sant-gervasi/
He començat amb aquesta cita perquè coincideixo amb el Jordi Quer sobre la dificultat de trobar informació fiable sobre el món de les txeques republicanes durant la Guerra Civil. Tant de bo algun dia, "algú" (persona, associació o institució), vulgui i sigui capaç de fer aquesta feina. De manera adequada: imparcial, exhaustiva i desapassionada. Ja que així, les noves generacions podrien tenir una crònica més ajustada a la realitat del que llavors va passar. I cadascú, aleshores, en podria treure les conclusions o lliçons que li semblessin més adequades.
(2) Crec que l'edició en català és una traducció de l'edició en castellà d'uns anys abans, amb un títol diferent, però no n'estic segur. Si fos una traducció, potser l'edició original en castellà, en aquest sentit de la deficient edició, està més bé. Un altre defecte de l'edició en català és la traducció de les cites; en un llibre com aquests, veure traduïts documents oficials o declaracions de persones trobo que és, a més d'inadequat, fins i tot ridícul. Sobre aquest tema, fa poc Eugènia Broggi (de L'Altra Editorial), deia, en relació amb algunes crítiques rebudes per la inclusió de cites en castellà a '1969', de l'Eduard Màrquez: "Què volen, que posi Carrero Blanco a parlar en català? Au vinga!" (en un 'Cultures' de La Vanguardia, no recordo la data).
(3) Hauria de posar diferents exemples concrets del que he dit, de la documentació no referenciada o insuficient, de la barreja d'informació i opinió, del munt d'adjectius desqualificadors que fa servir i que, com a propaganda, potser estan bé, però que en un llibre així el devaluen, etc. Però fer aquesta feina més metòdica requereix una dedicació que ara supera el temps que estic disposat a dedicar, si més no de moment, a aquest tema.