Parlava l'altre dia dels talls d'autopistes i bloquejos d'estacions i universitats com a forma de protesta i com a mesura de pressió de cara a aconseguir objectius.
Quan sento les justificacions dels responsables d'aquests bloquejos, de vegades penso en el Xirinacs de l'etapa davant la Presó Model (un any i nou mesos, fins a l'aprovació de la llei d'Amnistia el 1977). La seva sens dubte va ser una actitud exemplar, admirable, ferma. Impossible de criticar el més mínim.
D'ençà d'aleshores han passat 43 anys. Probablement, d'aquí uns altres 43 anys, com a referent democràtic es seguirà recordant més la seva integritat i la seva perseverança llavors, que els bloquejos i aldarulls multitudinaris (de la Jonquera, de l'Estació de Sants, de la de Girona, de les universitats, etc.), de la passada tardor. I si no es recorda aquell Xirinacs és igual, perquè l'exemplaritat i impecabilitat de la seva actitud seguirà sent la mateixa.
Fa poc una parenta, quan li vaig contraposar la "política de piquets" dels CDRs i Tsunamis, amb l'actitud exemplar del Xirinacs llavors davant la Model, em va dir: "Ara són altres temps".
I tenia raó, són altres temps: a aquell Xirinacs no li arriben ni a mitja sola de la sabata.
(dic "a aquell Xirinacs" perquè, més endavant, el Xirinacs es va despistar, "va perdre els seus orígens", i va acabar justificant veritables despropòsits...)