Ja ho he dit alguna altra vegada: quan sento que algú fa servir les paraules "nazisme" o "Holocaust" amb lleugeresa, m'envaeix una gran desolació, pessimisme i tristesa. Sobretot tinc aquet sentiment quan qui parla és una persona amb responsabilitats públiques (o amb aspiracions de tenir-les). Periòdicament, va passant, i en aquest ús pervertit i innoble hi cauen persones de diferents tendències polítiques. Com si no hi hagués cap consciència del que va ser realment el nazisme i l'Holocaust. (1)
Per això sempre m'agrada llegir o rellegir els escrits de les persones que ens recorden en què va consistir. Com Elie Wiesel a "La nit" (2). N'adjunto uns fragments:
"Era un tren infinitament llarg, format per vagons de bestiar sense teulada. Els SS ens hi van empènyer, un centenar per vagó; ¡estàvem tan prims! Un cop acabat l'embarcament, el comboi arrencà." 126
"A fora, uns SS passaven cridant:
-¡Llanceu tots els morts! ¡Tots els cadàvers a fora!
Els vius se n'alegraven. Tindrien més lloc." 128
"Després, el tren va tornar a emprendre el camí deixant darrere seu uns quants centenars d'orfes despullats sense sepultura en un camp nevat de Polònia.
(...)
Deu dies i deu nits de viatge. De vegades travessàvem pobles alemanys. Generalment era el matí, molt d'hora. Els obrers anaven a treballar. S'aturaven i ens seguien amb la mirada, no gaire sorpresos.
Un dia que estàvem aturats, un obrer va treure's un tros de pa del sarró i el va tirar a dins del vagó. Hi va haver un allau de gent. Dotzenes d'afamats es mataven per unes quantes molles. Aquell espectacle interessava vivament els obrers alemanys." 129
"L'últim dia del nostre viatge es va aixecar un vent terrible, i la neu no parava de caure. Notàvem que el final s'acostava, el final de debò. No podríem aguantar durant gaire temps en aquell vent glaçat, en aquella borrasca." 132
"L'últim dia havia estat el més mortífer. Havíem pujat un centenar en aquell vagó. Només en vam baixar una dotzena. (...) Havíem arribat a Buchenwald." 133
Aquest viatge en tren és un dels darrers episodis de la vida concentracionària del llavors adolescent Elie Wiesel ("Jo tenia quinze anys."). La guerra estava arribant al final, i els alemanys anaven traslladant els supervivents dels camps de concentració i extermini cap al cor d'Alemanya, uns trajectes durant els quals els índexs de morts eren elevadíssims, a causa de les penalitats extremes.
El viatge en tren cap a Buchenwald va estar precedit per una caminada de dies, sota la neu, desabrigats i afamats, des de Buna fins a Gleiwitz, l'estació on els van pujar al tren:
"Pel camí nevava, nevava, nevava sense parar. Caminaven més a poc a poc. Fins i tot els guardes semblaven cansats. El peu ferit ja no em feia mal. Devia estar completament glaçat. (...) El fred feia la seva feina a consciència. A cada passa algú queia, deixava de patir." 121
Abans d'aquests viatges, Wiesel havia estat a Auschwitz (crec que en més d'un subcamp del "conglomerat Auschwitz"), a on va arribar després de ser deportat des d'Hongria (3):
"L'endemà al matí, vam anar a peu cap a l'estació, on ens esperava un comboi de vagons de bestiar. Els policies hongaresos ens hi van fer pujar, a raó de vuitanta persones per vagó. (...) Un xiulet llarg perforà l'aire. Les rodes van començar a grinyolar. Ja estàvem en camí." 38
A Auschwitz hi va morir una germana de Wiesel, la mare i el pare, i van sobreviure ell i dues germanes més:
"Em vaig despertar el 29 de gener a l'alba. Al lloc del meu pare hi havia un altre malalt. Se'l devien haver emportat abans de l'alba per portar-lo al crematori. Potser encara respirava." 144
--
(1) És un problema que no només afecta els polítics; en aquesta temptació (en aquesta demostració d'ignorància i demagògia), també hi cauen de tant en tant alguns bisbes, de vegades de manera reiterada i posant-hi molt d'èmfasi.
(2) Columna, 1997. Traducció de Joan Mateu i Besançon. Els números del final de les cites corresponen a les pàgines d'aquesta edició.
(3) Pel que fa al recorregut exacte pels diferents camps i subcamps, i a la cronologia concreta de cada etapa, a partir del text del llibre a mi de vegades em costa de deduir (i al consultar-ho en alguna altra banda m'he trobat una dificultat semblant, i m'ha fet mandra insistir fins a arribar a una "referència realment fiable").