L'exemplar del qual he tret les cites de l'escrit anterior és de la biblioteca. Vaig veure que el llibre era al catàleg, el vaig anar a buscar a la prestatgeria on hauria de ser, però no el vaig saber trobar. Vaig demanar a una bibliotecària si em podia ajudar, va consultar el catàleg, i em va dir que no hi era perquè era al dipòsit.
El va anar a buscar, i quan va tornar amb el llibre li vaig dir que em semblava estrany, de fet incomprensible, que "aquest" llibre estigués al dipòsit. Em va dir que hi havia diferents criteris pels quals hi podia haver anat.
Un dels criteris per enviar un llibre al dipòsit es veu que és la falta de persones que se l'hagin endut en préstec (aquest, però, feia pocs mesos -m'ho va dir ella- que algú l'havia demanat prestat). De manera que, amb el criteri "de llibre prestat o no prestat", és obvi que no es té en compte la possibilitat que algú llegeixi un llibre a la mateixa biblioteca, per exemple un dia una part (o en diferents dies el llibre sencer). Tant una cosa com l'altre, sobretot la primera (consultar parts de llibres a la biblioteca), jo l'he fet moltes vegades, amb diferents llibres.
Li vaig dir a la bibliotecària que, fos quin fos el criteri que hagués servit per enviar el llibre al dipòsit, em semblava que s'havia de corregir aquella decisió. Perquè "aquell llibre" era fonamental, havia d'estar a les prestatgeries, havia d'estar a l'abast amb facilitat: era imprescindible la seva "rehabilitació". Em va dir que ho comentaria.
Quan torni el llibre, en faré el seguiment, i si va a parar una altra vegada al dipòsit, llavors faré una queixa més formal, i per escrit. Perquè no pot ser que, "en una biblioteca", en un espai la finalitat del qual és difondre la cultura, passin aquestes coses.
"La nit", d'Elie Wiesel, no pot estar al dipòsit, no es pot acceptar que hi sigui. Perquè a més, el dipòsit sovint és el pas previ a la descatalogació (cosa que en el cas d'aquest llibre ja seria "un veritable pecat mortal").