Fa bastants anys em vaig assabentar que una persona que havia conegut, llavors ja morta, al final de la Guerra Civil havia denunciat gent de la ciutat on vivia, gent que, a causa de les seves denúncies, va ser sotmesa a judicis sumaris. La persona que m'ho va dir també em va dir qui li ho havia explicat a ella.
Després va passar el temps, uns anys, fins que un dia vaig tenir l'oportunitat de parlar amb aquella altra persona. Em va confirmar la informació, i m'hi va afegir el nom dels denunciats.
Com que aquella informació fins llavors era només "coses que m'havien dit", vaig decidir mirar de confirmar-la. Vaig anar a l'Arxiu del Tribunal Militar de Barcelona, vaig consultar els sumaris, i vaig veure que la informació era certa. No hi havia només les referències del denunciant, sinó que incloïa les denuncies originals, manuscrites i firmades pel mateix denunciant.
Més endavant, en una altra conversa amb la persona que m'havia facilitat els noms dels denunciats, em va dir que aquell denunciant, aquells anys, també havia intervingut com a secretari en alguns judicis sumaris. Però que no em podia dir quins, ni si eren molts o pots. "En algun", em va dir. Va afegir, alhora, que actuar com a secretari no implicava intervenir en el desenvolupament i desenllaç de la causa, que el secretari es limitava, només, al control burocràtic de l'expedient.
Va tornar a passar el temps. Fins que fa un any, buscant unes altres informacions (sobre dibuixants d'acudits publicats a revistes republicanes, represaliats a l'acabar la guerra), em vaig posar en contacte amb Juan A. Ríos Carratalá, un expert en la repressió durant la postguerra. Durant l'intercanvi de correus que vam mantenir, entre altres coses li vaig preguntar quina era exactament la funció dels secretaris en aquells judicis.
Em va dir que, en teoria, segons la normativa que els regulava, era tal com m'havien dit, però que a l'acabar la guerra eren tants els expedients oberts que els secretaris també feien altres funcions, per exemple, encarregar-se d'algunes diligències. Això, a banda de tot sovint no tenir la graduació militar requerida per a exercir com a secretaris, pel mateix motiu, el gran volum d'expedients oberts.
Aquesta informació em va fer tornar a pensar en la persona de la qual havia estat buscant informacions. Vaig escriure un altre cop a l'Arxiu del Tribunal Militar de Barcelona, i vaig demanar si em podien facilitar un llistat dels sumaris oberts a la ciutat on la persona que a mi m'interessava havia fet les denúncies. Em van dir que sí, i me'l van enviar.
Eren més de tres-cents sumaris. Molts. Vaig demanar els vint-i-cinc primers, i quan al cap d'uns dies els vaig poder consultar, vaig trobar que, en set, havia actuat com a secretari aquella persona. Em va sorprendre, perquè tenia la idea que hauria de consultar molts sumaris, abans de, potser, trobar que apareixia en algun.
Després d'aquella consulta, vaig pensar que, de tota manera, no podia descartar que fos una casualitat, el fet que aparegués en tants sumaris. És a dir, que la proporció de la seva intervenció en el total de judicis impartits a aquella ciutat hagués de ser aquella. I vaig decidir consultar els següents vint-i-cinc sumaris. En aquests altres sumaris, apareixia com a secretari quatre vegades.
D'això últim fa pocs dies. No sé si demanaré més sumaris, perquè no tinc tampoc cap intenció de fer una estadística sobre aquest tema; volia comprovar, tenir la certesa, que aquella persona havia actuat com a secretari en els judicis sumaris de la postguerra, i ara ja ho sé.
D'altra banda, el llistat de sumaris que em van facilitar està ordenat alfabèticament, a partir del primer cognom dels encausats, no per ordre de data d'inici de les diligències. Si fos el segon cas, aquest detall sí que podria influir en l'aparició d'aquella persona, més o menys, en els sumaris, segons la data, ja que podria ser el cas que, en els sumaris de segons quins anys, o no estigués a la ciutat, o es dediqués llavors a altres ocupacions.
Fins aquí, en principi el que he explicat són fets. Junt amb alguna consideració (com la de les dates dels sumaris), que em sembla de sentit comú.
Les eventuals consideracions d'altres tipus que es puguin fer a partir d'aquestes informacions ja són una altra història. També és una altra història quines van ser les resolucions d'aquells sumaris. I qui era aquella persona que va ser alhora denunciant i secretari.
Tal com he dit, són altres històries, a banda que, el detall de qui era (i saber per què va actuar llavors com va actuar, avui ja impossible de saber), per a mi sigui el més important.
----------------------------
Annexos:
1 En la majoria de sumaris, saber qui era el secretari (o els secretaris, de vegades més d'un), és fàcil de saber, perquè ho diu a la portada del sumari (a banda que, a dins, aparegui també en el formulari de l'acceptació del càrrec, i en altres moments). Però no sempre, de vegades aquesta informació només figura en algun full del sumari, sobretot en els sumaris en els quals intervé més d'un secretari. En les consultes de sumaris que vaig fer, en general em vaig limitar a mirar les portades, la qual cosa vol dir que no es pot descartar, que en els sumaris consultats, aquella persona hagués fet de secretari més vegades. De fet, és el cas d'un dels set dels primers vint-i.cinc sumaris consultats; ho vaig veure ben bé per casualitat, perquè en aquell sumari en concret m'hi vaig entretenir més, buscant alguna altra cosa que ara ja no recordo.
2 La confirmació primer de la informació relativa a les denúncies, i després la relativa a la intervenció com a secretari, fa que pensi que, altres informacions que em va passar aquella persona (ara també morta), encara que de moment no les pugui considerar segures (perquè fins ara no en tinc cap prova), sí que pugui pensar que són "força versemblants", en la mesura que, fins ara, el 100% d'informació que em va passar, i que he pogut comprovar, ha resultat correcta.
3 La falta de coincidència entre l'opinió del meu informant i la de Juan A. Ríos Carratalá, sobre el paper dels secretaris aquells anys (cal remarcar "aquells anys", perquè els immediats al final de la guerra, sobretot 1939 i 1940, van ser els de sentències més severes, i en general executades amb rapidesa, cosa que després va anar canviant), la pot explicar (és una suposició), que el meu informant em digués el que em va dir perquè sabia que la persona de qui buscava informació per a mi era especialment important, i potser va voler estalviar-me malestars.
4 L'opinió de Juan A. Ríos Carratalá considero que estava ben fonamentada. De fet, si li vaig preguntar sobre aquest tema va ser perquè, prèviament, en la descripció dels sumaris sobre dibuixants i periodistes represaliats que fa a "Las armas contra las letras" (un llibre molt ben documentat, Editorial Renacimiento, 2024), que llavors jo ja havia llegit, es referia de vegades a aquestes extralimitacions dels secretaris en aquells judicis. Va anar així: com que vaig veure que s'hi referia, llavors vaig voler que m'ho confirmés, i em va enviar una resposta ben detallada. D'altra banda, també és cert que no es podria descartar que, segons les regions militars on es celebraven els judicis (en aquest cas, Madrid i Catalunya), el funcionament fos diferent, cosa que, d'altra banda, "considero poc probable", però sobre aquest punt no m'estenc més, perquè si no això seria inacabable.
