Continuo amb l'etapa del Francisco Ribera durant la Guerra Civil (1). En el documental "Anita, la miliciana tenia nom" (Toni Monné, Arnau González i Plàcid Garcia-Planas, 2024) m'assabento que la famosa foto de la noia anarquista amb el puny alçat, feta per Antoni Campañà, la va retocar el Francisco Ribera. D'una banda, per ressaltar-ne les lletres de la CNT i la FAI, d'una altra, per difuminar-ne el fons, per tal que tota l'atenció es centrés en la figura de la noia, l'Ana Garbín. Això, a més d'augmentar el contrast general entre clars i foscos, i algun altre retoc. I va ser aquesta foto retocada, no l'original, la que va tenir una gran difusió. (2)
El curiós és que, amb tota l'activitat d'aquells anys del Francisco Ribera al servei de la propaganda de la República, al final de la guerra es quedés a Barcelona, i no li passés res. Perquè altres dibuixants, o escriptors i periodistes, que no van marxar (alguns perquè no van poder, altres perquè pensaven que, "com que no tenien les mans tacades de sang" no els passaria res), després de ser empresonats van ser sotmesos a judicis sumaríssims, acusats de "auxilio a la rebelión" (pels militars que s'havien revoltat!), uns judicis que acabaven de manera generalitzada en penes molt severes, de vegades la de mort (després, de vegades commutades per penes de presó). (3)
Com és que el Francisco Ribera es va quedar a Barcelona? Com és que no li va passar res, a diferència de tantes altres persones que, amb activitats com les seves, van ser severament represaliades? Segur que hi ha una explicació, però no en tinc cap pista.
Per descomptat, el retrat que va pintar del Franco ja el 1939, òbviament el devia pintar per congraciar-se amb els vencedors. Però en aquell moment, amb l'esperit de revenja que llavors imperava, allò era del tot insuficient. De manera que hi devia haver alguna o algunes persones, de molt pes entre els vencedors, que llavors el van avalar, per tal de deslliurar-lo de ser represaliat.
L'altre dia deia que a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, a mitjans dels 70, hi havia alumnes que deien que el Ribera era un feixista. I a l'explicar-ho vaig dir que jo no en tenia ni idea. De fet, penso que segurament "no era res"; devia ser un home al qual li agradava pintar i guanyar-se la vida pintant, i que, quan va caldre pintar unes coses, les va pintar, i quan va caldre pintar-ne unes altres, doncs igual. Com tanta altra gent llavors, encara que a molts després els fallés la memòria.
Ell, més endavant, amb un ambient en conjunt menys crispat i ja menys perillós, llavors es va dedicar a pintar retrats, en general de senyores. I figures de gitanes per uns calendaris molt difosos, que era el que jo recordava d'ell.
--
(2) La referència que es fa en el documental a la intervenció sobre la foto de Francisco Ribera és molt breu, però m'imagino que els autors del documental tenan clara aquestra informació i compten amb la font fiable corresponent.
(3) Dic això sobre les severes i sistemàtiques represalies perquè ho tinc bastant fresc, ja que he estat col.laborant amb una recopilació de casos d'aquest tipus, centrat sobretot en dibuixants de vinyetes durant la guerra: