No ho havia pensat així fins ara: que el meu interès per la Guerra Civil potser també es pot explicar, en part, perquè contribueix al fet que pugui entendre millor els anys de la Guerra Civil de la meva família. Sobretot, del meu pare; aquella etapa d'ell, i la seva vida posterior, condicionada per aquells anys tan excepcionals.
En la vida del meu pare hi ha dos silencis importants, el de la primera part de la guerra, i el de la immediata postguerra, dos períodes dels quals no en parlava mai. Com si no haguessin existit. Segur que van ser molt importants, que el van marcar, junt amb els anys que sí que parlava, els del seu pas pel front durant la segona part de la guerra.
I no només aquells anys, sinó també els anteriors, els de la Segona República, del 1931 al 1936. Quan es va proclamar la República ell tenia tretze anys, i la seva família, molt catòlica, devia viure amb força inquietud el que anava passant.
La meva mare deia que, acabada la guerra, va haver de fer "anys de mili", sense concretar-ho més, crec que perquè ella tampoc ho tenia clar, el temps que va ser. Ell, per la seva banda, que jo sàpiga no en va dir mai tampoc res als fills, d'aquella llarga mili després de la guerra.
Acomplertes les seves obligacions amb l'exèrcit (sense que se sàpiga per quin motiu es van allargar, tot i que amb la seva edat entrava bastant dins de la normalitat), membre ja de ple dret d'aquella nova societat "nacionalcatòlica", en la que s'hi sentia còmode, va poder dedicar-se a perseguir les metes laborals a què aspirava.
Dono per fet que s'hi va adaptar amb facilitat, a aquella societat, i que llavors, ajudat per la seva intel.ligència, va saber jugar bé les seves cartes. De la manera que llavors funcionaven les coses: gràcies als contactes que s'establien i a les facilitats que es podien aconseguir per desenvolupar determinades activitats econòmiques. Cosa, aquesta, que no era a l'abast de tothom (per a una important part de la societat era del tot impossible: "els vençuts").
Dic això del meu pare i és una suposició, crec que bastant versemblant però només suposició, perquè la informació d'aquells primers anys després de la guerra també és molt migrada o inexistent.
Torno al principi, al meu interès des de fa uns anys pels anys de la República, la guerra i la postguerra.
Soc conscient que tota la informació que he anat recollint sobre aquells anys m'ha servit per tenir una visió diferent de la que tenia prèviament. Crec que més correcta, més ajustada a la realitat i, alhora, més comprensiva, amb més matisos, amb molts grisos en lloc de només blancs i negres. Amb diferents punts de vista convivint. Amb una postura, crec, que més prudent. Si més no, vull pensar que és així.
I aquest més gran coneixement i prudencia també vull pensar que em serveix per ser més cautelós, a l'hora de fer especulacions sobre la vida i les decisions de les persones que van viure aquells anys tan difícils. I de manera més concreta, en relació amb la vida i les decisions del meu pare durant aquells anys, els de la guerra i la postguerra.
Encara ara, després de moltes lectures acumulades, d'assajos, biografies, llibres de memòries, etc., de diferents autors, de diferents tendències, de tant en tant m'aturo, perquè em trobo alguna referència, alguna informació, que fa que pensi en la història del meu pare. I llavors em quedo "suspès" un moment, sentint-me una mica estrany, de vegades incòmode, de vegades pensatiu, en aquest "estat d'inesperada suspensió".