Un altre llibre curiós, i interessant. L'autor, Francisco López-Sanz (Editorial Gómez, 1963), el dedica a atacar "Un millón de muertos" (1961), de José María Gironella, en concret, les referències que fa Gironella als excessos i brutalitats que també van cometre els "nacionals", cosa que a López-Sanz li sembla intolerable.
Per a López-Sanz, el comportament dels revoltats, i de manera més concreta dels carlistes, dels requetès, en tot moment va ser del tot exemplar: admirable, sense cap retret possible. Tot el contrari del "bestialisme" dels "rojos assassins" i "sense deu" republicans. Per això les referències de Gironella als excessos dels revoltats (en cap moment exagerades, si de cas minimitzades, la realitat va ser molt i molt pitjor) no només li semblen inacceptables a López-Sanz, sinó també ofensives. I ho expressa amb un sentiment "d'ofensa personal i legítima".
Qui era Francisco López-Sanz? Va ser un periodista, escriptor i polític carlista, director de El Pensamiento Navarro (entre 1933 i 1966). Contrari des del primer moment a la Segona República, no va parar d'atacar-la amb els seus articles. Després, durant el franquisme, va ser "Procurador en Cortes" entre 1961 i 1967. El 1962, li van concedir el "Premio Nacional de Periodismo Francisco Franco", atorgat pel Ministerio de Información y Turismo.
El llibre (el títol sencer, "¿Un millón de muertos? pero con ¡Heroes y mártires!") té tres continguts diferents. D'una banda, el discurs ideològic de López-Sanz, després, el recull de cites de personalitats dels dos bàndols, ben seleccionades les unes i les altres, per tal que reforcin el seu plantejament. I finalment, una recopilació de casos de requetès "amb conductes exemplars i heroiques".
Publicat el 1963, dos anys després del de Gironella, és un bon recordatori tant de la historiografia franquista com de l'ambient asfixiant i opressiu que hi havia llavors a Espanya, vint-i-quatre anys després que acabés la guerra, dotze anys abans de la mort de Franco.
Situat en el corresponent context, el plantejament de López-Sanz no sobta, perquè és coherent amb el relat oficial del franquisme, farcit de distorsions i invencions. (1)
Per descomptat, López-Sanz no fa cap referència a la implicació "entusiasta" dels carlistes navarresos, considerats pel general Mola, l'organitzador del cop d'Estat, com a imprescindibles per a poder imposar-se a Navarra i a les capitals de província del nord on es van imposar.
Una de les primeres "Instruccions reservades" de Mola, enviades als conspiradors abans del 18 de juliol, deia explícitament que calia actuar amb la màxima violència i sense contemplacions, per tal de no donar cap opció de reacció als lleials a la República. Els carlistes, armats pels militars, van seguir al peu de la lletra aquestes instruccions i, sobretot les primeres setmanes, van actuar com autèntics escamots d'assassins, matant càrrecs polítics, sindicals, afiliats a partits d'esquerres, mestres i a qualsevol simpatitzant o presumpte simpatitzant del Front Popular. Per això he dit "assassins", perquè en aquest cas és una paraula adequada (com també ho és per als assassins de l'altre bàndol, que assassinaven monges, capellans i gent de dretes).
Al nord, els principals integrants d'aquells grups repressors i homicides van ser els carlistes, mentre que al sud, a Andalusia, van ser els falangistes (junt amb altres grups minoritàris).
Gironella, el 1961, estava obligat, si volia que el llibre passés la censura, a no carregar les tintes sobre l'actuació de carlistes i falangistes en les operacions repressives. Amb independència del que pensés. I del que pogués saber (perquè també podria ser que no estigués al cas, de tot l'abast i brutalitat de la repressió dels revoltats): a Espanya, llavors era molt difícil accedir a informació imparcial, a causa de la rigorosa censura informativa existent i de la "intoxicació permanent resultat del relat oficial".
Mereixia, ara, dedicar-li aquesta atenció a aquest llibre? Segurament no; van ser molts, els publicats llavors tan esbiaixats com aquest. Sobre aquest tema, de fet l'interès no és tant el llibre concret, aquest, "sinó la gran quantitat" dels que es van publicar d'aquest tipus llavors. (2)
(1) En els relats de les diferents famílies polítiques dels vençuts de vegades passava una cosa semblant, amb posicionaments contaminats per la pròpia ideologia o la voluntat de justificar el propi passat durant la República i la guerra. Avui, però, toca aquest Francisco López-Sanz.
(2) Si avui he parlat d'aquest llibre en concret és ben bé per casualitat: me'l vaig trobar fa temps, no recordo si al carrer o a un punt de reciclatge. És a dir, que en aquest escrit han confluït tres factors: les meves activitats "d'arreplegador", el meu interès heterogeni per la Guerra Civil, i el meu poc criteri a l'hora de prioritzar els esforços en relació amb la meva dedicació com a "comentarista" del tema de la Guerra Civil.