"En el pueblo californiano de Empire (...) hace veinte años la policía confisco veinte ejemplares de una edición ilustrada de 'Caperucita Roja'. (...) La razón de la prohibición californiana era (...) el regalo que Caperucita lleva a su abuelita: la botella de vino."
Ho explica Werner Fuld a "Breve historia de los libros prohibidos" (1). Té raó quan diu que la seva obra és una breu història, perquè malgrat el munt de documentació que aporta, la realitat és que la història de la censura requeriria una enciclopèdia sencera, i de molts volums.
L'exemple del llibre de la Caputxeta a Empire és un dels molts exemples d'estupideses que Werner Fuld recull. I al costat de les estupideses, fets molt més greus i dramàtics, tant per a les persones afectades directament, com per a la història de les idees, de la cultura i de la llibertat.
De seguida t'adones que la censura ha existit sempre, que sempre acompanya el poder, del tipus que fos o que sigui, des de les primeres civilitzacions. Des de l'Antic Egipte, la Grècia clàssica o l'Antiga Xina, fins a les democràcies i les dictadures actuals. No és només cosa, per exemple, de la inquisició, el nazisme, l'estalinisme o el franquisme. Només cal veure, per exemple, a Espanya, amb un règim democràtic, les denúncies i judicis actuals contra revistes d'humor com el Jueves o Mongolia: una autèntica vergonya nacional.
"Pels seus fumerols els coneixereu": la història de la humanitat es pot seguir a través de les fogueres de llibres que els piròmans culturals de torn han anat encenent: els catòlics cremant llibres d'heretges, els protestants cremant llibres catòlics, els comunistes cremant llibres d'autors occidentals, els demòcrates cremant llibres comunistes, etc.
I encara pitjor, quan després de cremar llibres, s'ha començat a cremar gent, a assassinar-la. Perquè entre els diferents integrismes i intoleràncies hi ha diferències de grau, de nivell, de barbaritat, d'estupidesa. D'odi i de crueltat. Per exemple, el grau dels assassins dels dibuixants de Charlie Hebdo, el 2015.
Fogueres, judicis, execucions... només pel fet de pensar diferent del que, els que manen (o els que voldrien manar), consideren que hauria de pensar tothom.
(1) RBA, 2013 (p. 344)