"Em sembla superflu afegir que cap dels fets no és inventat." Primo Levi (1)
Entre les persones interessades en la literatura sobre l'Holocaust i els camps nazis cadascú té les seves preferències. Per exemple, si jo haig de triar un autor, només un, trio Primo Levi, tant pel seu llibre més conegut, "Si això és un home", escrit poc després de ser alliberat de Monowitz (un camp depenent d'Auschwitz), com per l'assaig "Els enfonsats i els salvats", escrit quaranta anys més tard.
Sobre l'Holocaust s'han escrit moltíssims llibres, d'interès desigual, d'una banda a causa de la informació aportada, i d'una altra de la qualitat literària dels escrits. Tant des d'un punt de vista com de l'altre, considero que Primo Levi assoleix l'excel.lència. (2)
Quan després d'haver-ne sentit a parlar molt, finalment vaig llegir "K.L. Reich", el relat de Joaquim Amat-Piniella sobre el seu pas primer per Mauthausen (i després per alguns camps menors dependents de Mauthausen però menys durs), vaig tenir una decepció. De fet, no el vaig acabar, i alguna estona que vaig intentar reprendre'n la lectura, no ho vaig aconseguir. Sobretot, el que se'm feia estrany era el format de novel.la triat, considero que un desencert (la seva intenció es veu que era, així, fer un relat més proper i fàcil).
Hi ha textos que són valorats, més que pel contingut del text, perquè és una determinada persona qui els ha escrit. Sobretot això passa quan l'autor pertany a un determinat col.lectiu, i és "la pertinença al col.lectiu" allò que el situa en el focus d'interès.
Considero que "K.L. Reich" és una obra d'aquest tipus, valorada aquí sobretot perquè l'autor és d'aquí, i que en canvi, en un altre lloc, en un altre país, si l'obra és coneguda, segurament genera poc interès. Perquè no té la qualitat literària ni la capacitat "universalitzadora" que tenen els llibres de Primo Levi (o, per posar altres exemples de literatura sobre els camps nazis i l'Holocaust, els de Jorge Semprún, Viktor Frankl, Imre Kertész i alguns altres, no molts). (3) (4)
D'altra banda, considero que els llibres de testimonis com el d'Amat-Piniella són també necessaris. Més ben dit, imprescindibles. Encara que tinguin una qualitat limitada, el seu valor com a contribució "a l'acumulació de testimonis" és molt important (en casos així, "la quantitat" també compta, també és rellevant, precisament perquè la història explicada és una història "de quantitats immenses de crueltats, morts i sofriments"):
"Escriure i reescriure l'Holocaust perquè tot allò que va passar no torni a repetir-se. (...) Joaquim Amat-Piniella ja és mort, però la seva paraula resta". Jordi Castellanos (5) (6)
--
(1) Última frase del prefaci de "Si això és un home".
(2) Si aquí no faig una diferenciació entre "l'Holocaust" (l'extermini programat i generalitzat de jueus), i els "camps nazis de treball o extermini", és només per simplificar l'argumentació que avui m'interessa, però òbviament aquesta simplificació és molt incorrecta.
(3) És normal que ens interessem "pels autors de casa nostra". Però també hem de procurar que el fet aquest, que siguin d'aquí, no ens distorsioni les nostres valoracions. Ja que si ens despistem, ens pot passar que ens entretinguem amb un text "d'algú dels nostres" (precisament "perquè és dels nostres"), i alhora, potser, ens estiguem perdent, o no concedint prou atenció, a textos molt més consistents i potencialment més enriquidors, de gent de fora. Malauradament, aquests biaixos localistes, i al capdavall "empobridors", ens afecten més del que ens pensem, segurament a tots...
(4) Si hagués de triar un text sobre els camps nazis escrit per algú d'aquí, no triaria el d'un testimoni (com Amat-Piniella, o la Neus Català), sinó el de la Montserrat Roig (nascuda un any després del final de la Segona Guerra Mundial), autora de "Els catalans als camps nazis". Malgrat l'àmbit restringit del llibre, considero que, paradoxalment, potser suposa una contribució més gran i més sòlida al coneixement i la denúncia dels experiments concentracionaris i genocides nazis que no, tal com he dit, l'obre sens dubte benintencionada, i també sens dubte absolutament honesta, d'Amat-Piniella.
(5) Fragment del pròleg de "Les llunyanies. Poemes de l'exili (1940-1946)", de Joaquim Amat-Piniella (Ed. Columna-L'Albí, 1999). Segons la cita de:
https://catalaalcata.blogspot.com/2012/06/amat-piniella-lhora-blanca.html
(6) Al marge del llibre "K.L. Reich", la contribució d'Amat-Piniella al coneixement de la realitat dels camps nazis va ser immensa. Va ser un dels fundadors de l'associació "Amical de Mauthausen". Va estar molt en contacte amb la Montserrat Roig durant l'elaboració del llibre "Els catalans als camps nazis", publicat quan ell ja havia mort (la Montserrat Roig li va dedicar el llibre). Sobre la relació entre Amat-Piniella i Montserrat Roig:
http://www1.memoria.cat/amat/content/amat-piniella-i-montserrat-roig-0
[corregit/ampliat el 31 d'agost]