Llegeixo "El impostor", de Javier Cercas, i penso en el José Vicente.
Llegeixo un article sobre la falsificació de partides de naixements amb l'objectiu de salvar vides de jueus duta a terme per uns claretians de París, durant l'opcupació alemanya, i penso en el José Vicente. (1)
Llegeixo un altre article que explica que hi va haver persones als camps nazis que, convençudes que no en sortirien vives, van escriure petits textos explicant el que passava, i van enterrar els textos al mateix camp, amb l'esperança que algun dia algú els trobés, i així ningú no pogués negar el que havia passat. I penso en el José Vicente. (2)
Llegeixo alguns articles sobre Francesc Boix, que es va jugar la vida per treure fotos de Mauthausen (amb el mateix objectiu, que es conegués el que havia passat, i els culpables no quedessin impunes). I penso en el José Vicente.
Torno a veure el documental "Nit i boira", d'Alain Resnais. I penso en el José Vicente.
Rellegeixo algunes pàgines de "Els catalans als camps nazis", de la Montserrat Roig. I penso en el José Vicente.
Torno a llegir la poesia "Mort a Ravensbruck", també de la Montserrat Roig. I penso en el José Vicente. (3)
Miro el meu prestatge amb els llibres de Primo Levi, Jorge Semprún, Imre Kertész, Viktor Frankl i altres autors que han escrit sobre els camps nazis i l'Holocaust (i alhora recordo els llibres que he llegit sobre l'Holocaust prestats de biblioteques). I penso en el José Vicente.
Recordo les pel.lícules "La zona gris" (Tim Blake Nelson, 2001), "La solució final" (Frank Pierson, 2001), "Negació" (Mick Jackson, 2016), "Hannah Arendt" (Margarethe von Trotta, 2012), "L'àngel de Budapest" (Luis Oliveros, 2011), "El gran dictador", "La vida és bella"... I penso en el José Vicente.
I sobretot, recordo "La llista de Schindler", i penso molt en ell. Perquè aquesta pel.lícula l'apassionava especialment. Li agradava parlar-ne sempre que venia a tomb, i fer-la servir a les seves classes...
Les meves lectures o visionats de pel.lícules relacionades amb el nazisme i l'Holocaust sempre em porten a pensar en el José Vicente. I des del dia que ell va morir, encara més. Perquè ara sé que no podré seguir comentant amb ell el que em vindria de gust comentar sobre les meves noves lectures o visionats de pel.ícules sobre aquest tema.
El José Vicente Mestre era una gran persona. El vaig conèixer el 1998, i durant més de vint anys, els espais, projectes i moments que vam compartir van ser sempre estimulants, agradables, enriquidors. Sempre amb la filosofia (s'autodefinia com a Kantià), l'Holocaust i l'educació com a temes recurrents.
--
(1) Los falsificadores de Dios
https://elpais.com/elpais/2020/08/04/eps/1596537493_343427.html
(2) Reyes Monforte: "Auschwitz no tolera bien la ficción"
https://www.lavanguardia.com/cultura/20200813/482133221462/reyes-monforte-auschwitz-postales-del-este.html
(3) Montserrat Roig. Mort a Ravensbruck
http://www.viulapoesia.com/pagina_2.php?itinerari=9&tipus=1&subtipus=2&idpoema=308