Joan Estruch, en la nota introductòria com a traductor de l'obra de Peter L. Berger "Invitació a la sociologia" (Herder, 1986), diu que en la seva trajectòria de traductor no havia alterat mai res dels textos originals, però que en aquest cas li ha semblat imprescindible, per tal d'apropar l'obra als lectors d'aquí. Diu:
"Per consegüent, que el lector no s'estranyi en trobar de tant en tant, en algun dels múltiples exemples amb els quals Berger il.lustra la seva argumentació, referències a la nostra història i a la nostra cultura que substitueixen les referències nord-americanes del text original."
Em sembla una decisió ben discutible; des del meu punt de vista empobreix l'original, genera confusió (a més o a banda de la clarificació pretesa), i introdueix algunes alternatives concretes força qüestionables. Per exemple:
"Davant la paraula sociologia ja no hi ha qui arrufi el nas, com no sigui un capellà recalcitrant de l'Opus, o un ex-comissari de policia de l'època franquista." (p. 62)
És una "substitució" sens dubte arriscada (se suposa que com a alternativa a una determinada organització religiosa dels Estats Units, que el lector no sap quina és). I encara més tenint en compte les múltiples idees, no coincidents, que la gent d'aquí pot tenir de l'Opus. ¿Ignora Estruch que algunes d'aquestes opinions tenen ben poc a veure amb la realitat? ¿A quina idea de l'Opus es refereix Estruch? ¿Potser a la seva, pressuposant temeràriament que és la de tothom i l'única possible?
He posat l'exemple concret de l'Opus perquè trobo que és especialment significatiu. I perquè no és cap secret que a mi tot el relacionat amb l'Opus, "tot", també això, em genera curiositat. Però per descomptat, podria posar altres exemples de la traducció amb substitucions que també m'han sobtat.
Segueixo. Llegint el text, de vegades em quedo amb el dubte sobre si una determinada referència pertany a Berguer o a Estruch (perquè no sempre és tan clar com en el cas de l'Opus). El resultat és que al llarg de tot el llibre sento tota l'estona la necessitat d'estar a l'aguait per tal de saber "qui m'està parlant" en cada moment, i això em genera una sensació d'incomoditat. Un exemple:
"Exactament, quan podem considerar que comença l'Edat Mitjana a la història de la civilització occidental? I en la biografia d'un individu, com podem precisar (...) per exemple, la coronació de Carlemany, o bé el dia que el senyor Pere Puigpelat i Masventós decideix tornar a anar a missa (...)" (p. 74)
Que el nom de Pere Puigpelat correspon a Estruch és obvi, però, i la presència de Carlemany? I l'Edat Mitjana? Són també substitucions de referències en l'original a la història dels Estats Units?
Trobo a més que l'opció substitutòria triada és una manera d'infantilitzar els lectors, en considerar-los incapaços d'assimilar una traducció fidel pel que fa a aquests aspectes històrics o locals (en altres aspectes no dubto que ho sigui, fidel). Un aspecte que, a més, en general, crec que Estruch sempre hauria pogut resoldre de manera elegant i eficaç, quan li hagués semblat que calia facilitar la lectura, sense fer servir les substitucions.
Un altre aspecte a tenir en compte. L'assaig de Berger es va publicar per primer cop, en anglès, el 1963. La traducció d'Estruch és de 1986, i llegeixo el text en una edició de 1995. Aquest ventall de dates encara fa més evident el risc de l'opció substitutòria d'Estruch, ja que les associacions que ell va fer el 1985 poden haver envellit malament, cosa que no hauria passat mantenint-se fidel a l'original i acompanyant-lo, quan hagués calgut, d'un context telegràfic. Ell argumenta que l'objectiu era no fer-ho, perquè Berger no ho havia fet... però resulta que ell, Estruch, "de vegades també ho fa", fins i tot de forma extensa.
A més, en qualsevol cas, amb relació al risc de confusió, des del meu punt de vista sempre és millor confondre's amb el que va dir l'autor d'una obra que amb la interpretació que en pugui haver fet un traductor.
D'altra banda, el cas concret que he exposat de la referència a l'Opus, té efectes "col.laterals": Estruch és també l'autor de "L'Opus Dei i les seves paradoxes: un estudi sociològic" (Edicions 62, 1993), un llibre consistent i amb molta informació, bona part de la qual de rigorositat indiscutible. Però la "frivolitat" (diguem-ho així) de la referència a l'Opus en la traducció de Berguer d'alguna manera qüestiona el grau d'independència d'Estruch en aquesta altra obra.
Tot plegat, trobo que és una petita llàstima, perquè el que és indiscutible és que el llibre de Berger és admirable.
Per acabar. Dies després d'haver llegit la traducció/adaptació d'Estruch em compro per un euro la traducció castellana, de Sara Galofré Llanos, publicada per la mexicana Editorial Limusa el 1967. Estruch, en el pròleg de l'edició catalana, critica molt aquesta altra traducció, anterior. Jo el que veig és que hi ha parts que són ben diferents de la versió d'Estruch... i sospito que el text en castellà és més fidel a l'original.
Dic que sospito (només sospito), perquè no tinc a l'abast l'edició original en anglès... i perquè si la tingués, a més, no em serviria de res, perquè d'anglès no en sé ni un borrall.