Al principi de la Guerra Civil, als llocs on la sublevació dels militars va ser ofegada, molts capellans i gent de dretes llavors van ser assassinats. Entre els republicans hi havia partidaris de la revolució social, i alhora, entre ells, hi havia qui creia que s'havien d'eliminar no només segons quines idees i creences, sinó també les persones que les promovien, per exemple els capellans.
A l'altra banda es va començar a fer una cosa semblant; és a dir, que mentre escamots d'anarquistes assassinaven capellans, escamots de falangistes i militars assassinaven mestres, alcaldes i altra gent d'idees republicanes; uns i altres amb la mateixa idea de "neteja social", cadascú segons la seva idea de societat ideal (val a dir, això sí, que ho van fer de manera molt més sistemàtica i sostinguda els segons).
És probable que algun d'aquells assassins de capellans, monàrquics, burgesos, persones de dretes, etc., quan es va acabar la guerra marxés cap a França, amb les corrues de refugiats. Que passés llavors per algun camp de concentració francès, que potser s'enrolés a alguna companyia de treball i que, finalment, anés a parar a un camp de concentració nazi on, a causa de les condicions extremes, dels maltractaments, la subalimentació, la duresa del treball forçat, les malalties, etc., potser acabés morint.
De manera que aquest mort, abans victimari, al final hauria acabat sent també una víctima. Una més de les víctimes republicanes del nazisme, un mort més dels molts morts republicans als camps de concentració o extermini nazis. És a dir, aquesta persona seria les dues coses alhora, victimària i víctima. I, per tant, recordar-la només com a víctima seria complicat, sobretot per a la gent del seu poble o comarca que recordés els seus crims al principi de la Guerra Civil.
Pensar que no hi va haver cap cas d'aquest tipus seria força ingenu, tot i que comprensible, perquè ens agraden les històries senzilles, de bons i dolents, no ambigües... Malauradament, però, sovint les coses acostumen a ser més complicades. Per exemple: als camps nazis no tots els republicans espanyols van tenir el mateix comportament; alguns el van tenir més digne i solidari, els altres menys... I alguns van acabar col.laborant amb els nazis. Va ser el cas d'alguns kapos, responsables de barracons o altres feines, que amb la seva autoritat van tenir comportaments cruels, fins i tot criminals, amb els seus companys espanyols i altres deportats, fins al punt que, quan el camp on estaven va ser alliberat, van ser linxats pels seus companys. (1)