Trec de la biblioteca "Los años rojos", de Manuel Tarín-Iglesias (1) (2). Em decep. O no, potser ja era previsible. És un llibre que de punta a punta barreja informació amb opinió i, alhora, la informació de primera mà (sobre allò que ell havia viscut), està barrejada amb "presumpta informació" d'experiències i llocs que no tenen res a veure amb la seva trajectòria.
D'altra banda, les informacions sobre les brutalitats i crims comesos a la rereguarda republicana (ben subratllades, i suposo que, segons els casos, amb diferents graus de credibilitat), van acompanyades d'un silenci absolut sobre les barbaritats i els crims comesos pels falangistes i els militars revoltats (a més dels morts resultants dels judicis sumaríssims sense cap garantia d'imparcialitat ni objectivitat). Segons Manuel Tarín-Iglesias, uns eren una colla de gent sàdica i pervertida, i els altres totalment admirables, idealistes, "gairebé angelicals".
Si a més tenim en compte que Manuel Tarín-Iglesias era periodista (director de Ràdio Barcelona des del 1963, i a partir del 1973 d'El Noticiero Universal), i que el llibre es va publicar el 1985, quan "qui volgués saber" ja podia saber molt sobre tot allò que durant la dictadura franquista s'havia ocultat o negat sistemàticament (relatiu als crims comesos al bàndol revoltat, i també després, sobretot durant els primers anys de la dictadura franquista), del llibre crec que és correcte dir que és de contingut molt esbiaixat i pamfletari.
És una pena, perquè aquest context de propaganda i falta de rigor fins i tot posa una ombra de sospita sobre els detalls que dona de la seva pròpia detenció a la txeca de Muntaner 321.
És la pega d'aquestes barreges, d'opinió i informació. És el mateix tipus de barreja de què vaig parlar quan vaig parlar del llibre de César Alcalá. (3)
(1) César Alcalá el va fer servir com a font de documentació per al seu llibre "Les presons de la República. Les txeques a Catalunya" (Editorial Base, 2009). M'hi vaig referir en una nota fa uns mesos, "Txeques de Barcelona":
https://senseseny.blogspot.com/2024/02/txeques-de-barcelona.html
(2) Una curiositat: "Los años rojos" també és el títol d'un llibre de Mariano Constante, supervivent de Mauthausen, que té com a subtítol "Españoles en los campos nazis' (Martínez Roca, 1974). El vaig esmentar a "Indalecio González, kapo":
https://senseseny.blogspot.com/2020/11/indalecio-gonzalez-kapo.html
(3) "Muntaner 321":
https://senseseny.blogspot.com/2024/03/muntaner-321.html
